dimecres, 30 d’abril del 2014

Daniel Villanova e son espectacle contra lo gas d'esquiste

Al mes de novembre, anèri veire lo darrièr espectacle de l'umorista Daniel Villanova La Croisade des Rabat-Joie, No gazarán!
I anèri, que, coma totes los lengadocians d'aquí del País Bas, lo Daniel Villanova, ne soi fan fan fan.
Lo tipe a bravament de succès pel país. E sa capitada, la deu a doas causas : es un brave comedian e mai que mai transmet l'èime del país. Los a plan espiats lo mond del país e los tòrna far, dins sa gestuala, dins sas mimicas, dins sas paraulas, dins son accent, tot i es. Avèm, enfin, quauqu'un que se trufa de nosautres, de dintre, e plan coma cal.
S'es bastit un univèrs : un vilatge, Boronhan, que lo nom, lo mond d'aquí lo comprenon plan, bastit sus l'adjectiu "borronha" amb lo sufixe -an que trobam dins un molon de vilatges  (Bessan, Cornelhan, Sauvian, Saussan, Servian, Maurelhan, Bassan, Serinhan, Rojan, Bojan, Lesinhan... la tièra seriá longassa!) e los estatjants de Boronhan que tòrnan a cada espectacle. 

E ben l'espectacle qu'anèri veire, m'i regalèri encara mai que de costuma. Lo tipe t' a agusat la pluma e t'a fach un viratge politic que vos disi pas. Ara, fa rire, mas en mai d'aquò, s'engatja plan politicament. Vos pòdi dire que ne manquèt pas una! Aquel viratge aviá començat amb l'espectacle Jean-Charles Président! que vegèri pas, un espectacle contre Sarkozy.

Coma a una escritura plan interessanta, a agut la bona idèa de publicar en libres lo tèxt de sos espectacles, crompèri doncas lo tèxt de La Croisade des Rabat-Joie, No gazarán! en esperant de poder crompar los autres e los DVDs ;)



Dins lo prefaci, i explica aquesta fasa novèla dins son trabalh : "Si, en effet, j'avais choisi jusque là d'opérer au sein de ce que j'avais nommé un théâtre de harcèlement "comico-maquisard", j'ai depuis lors le sentiment qu'il me faut apporter au moment présent un théâtre politique et qui dise son nom. Un théâtre qui, tout en restant jalousement personnel, marque mieux le cousinage assumé avec celui de Dario Fo. Il est temps que le Rire ne masque plus autant le Dire. (...) Un théâtre impoli-tique en quelque sorte..."

Tot de long de l'espectacle, èri de longa a picar de las mans de tant que d'unas replicas fissavan juste...! Rai que lo tipe carguèt la muòla e d'unes espectators, lo rire lor passava pas las bregas... Quand carguèt suls catolics que manifestan contra lo maridatge omosexual, ma vesina faguèt "il exagère quand même". Ben oè, conassa, e es plan aquò que provòca lo rire, la vertat exagerada!" Mas se los catolics que manifestan contra los dreches dels autres avián d'umor, o auriam remarcat dempuèi bèl brieu! Agachatz, es la debuta de l'espectacle :




Ara qu'ai lo libre, me congosti de las tornar legir aquelas replicas :)
E a cada còp que i a un mot que ven de l'occitan, es en italic, amb una nòta en bas de pagina, per dire qu'aquò ven de tal mot occitan e çò que vòl dire. La classa.
Anem, quauques extraches, : 


"En France, si la presse n'est pas muselée, c'est que ça fait longtemps que la plupart des journalistes ont arrêté de mordre"

"Comment tu veux comprendre? On sait plus de quoi on parle! Té, par exemple, on dit plus "solidartié humaine" on dit "délit d'assitance à un étranger en situation irrégulière"!On bousille les services publics, le code du travail, on légalise les licenciements, on sème la misère partout, on retourne cent ans en arrière et on appelle ça "progrès"! (...)On met un costume cintré à Dracula et on nous dit que c'est le Président de la Russie!...on embaume l'ombre de Franco et on nous dit que c'est le Roi d'Espagne"

"... tu sais comment ça s'exprime, les grands bourgeois... Ils parlent pas comme nous; nous quand on parle, on ouvre une maïsse comme un four... Eux, non! Eux, ils croient qu'en mettant la bouche en cul de poule, il sort forcément des oeufs d'or!"

Granmercegi lo Daniel Villanova per son engatjament dins son escritura e esperi que capitarà de desrevelhar lo mond ensucats per sa television.
A la fin de son espectacle, explica que a la sortida de la sala, i a un estand d'informacions per lo mond que ne vòlon saber mai suls problèmas del gas de sistre. 
Un artista coma ne caldriá mai :)


- Lo sit per crompar los libres Editions Un Jour / Une Nuit
- Lo sit de Daniel Villanova per l'anar veire :)

dimarts, 29 d’abril del 2014

Back to the future

Consultar mon compte bancari en linha es totjorn un moment d'ànsia e de depression pregondas.
Mas uèi, ai clicat sus la pagina "mes crédits" e ai vist l'epitafi:



La projeccion dins lo futur m'a anequelida.



dilluns, 21 d’abril del 2014

Per los que l'aurián pas seguida l'actualitat besierenca...



O crentaviam, e aquò arriba... :

- Conard 1er e l'occitan, una entrevista de France 3. Mercés a eles de li pausar las questions que me pausavi dempuèi son eleccion! Podèm ja jogar un requiem per Fèsta d'Òc, mas de qué ne serà del Cirdòc e de las associacions occitanistas de Besièrs? Anarai escotar aquò als conselhs municipals... 
Al primièr conselh municipal, dimècres passat, quand èran a nomenar lo mond per las delegacions, Conard 1er bronquèt amb fòrça mesprètz sus los noms de las calandretas besierencas, prenguèt pas la pena de dire la significacion del Cirdòc, "le centre interrégional..., bon le Cirdo" (sic). Ma crida de l'autre jorn... espèri que serà ausida




- Midi Chibre nos anóncia los recrutaments qu'a fach Conard 1er: la racalha de l'extrèma drecha francesa... De cadres, de tipes que soscan, qu'utilisan sas competéncias e son intelligéncia per l'asirança... Volètz saber de qu'an anequelit ja? Prenètz lo temps d'agachar aquò :







dissabte, 19 d’abril del 2014

L'oliu vièlh

Al mitan de sa vinha en broa de rota,  entre Cessenon e Ròcabrun, n'aurà vist passar de mond aquel oliu:  


divendres, 18 d’abril del 2014

Supòrt al Cirdòc! Anatz-i!

Aquí una pichòta crida a la ciutadanetat!

Sabètz que a Besièrs i a una causa meravilhosa que s'apèla lo CIRDÒC.

O sabètz benleù, o benlèu pas, mas ieu o vos disi, i trabalha una còla de tria. Dempuèi quatre ans, fan un trabalh bèl.

E o sabètz benlèu o benlèu pas, mas las comunas d'extrema-drecha aiman pas las bibliotècas (quauques referéncias en fin de pòst!), en mai de baissar lo budgècte, i intervenon directament.

Per ara, a Besièrs, lo CONse a pas res dich ni fach contra la mediatèca (plan bona tanben!) nimai contra lo Cirdòc.

Mas me pensi que totes los que sèm pas tròp luènh de Besièrs, avèm lo dever de donar nòstre supòrt moral al Cirdòc en prenent la carta de legeire (10€ per l'annada) e en anant als eveniments qu'organizan. Es fòrça important d'ocupar la plaça, que, a totes los eveniments organizats pel Cirdòc, se jamai lo CONse i ven, que veja que i a de mond, de mond cultivats, de mond de tota mena, e pas d'identitaris conasses. 

Rai, una partida de la populacion a fach la causida de l'extrema drecha a la comuna, mas aquò vòl pas dire que cal fugir Besièrs ni que lor devèm daissar la vila. Al bèl contrari. 

Lo Cirdòc es nòstre! 

Anem-i !

Primièr rendètz-vos per la Sant Jordi

Lo FN e los libres: (seleccion pas brica exaustiva ni referenciala!)
Dos articles recapitulatius, escriches en 2014: 
- Libération 28/03/2014 
- Liga dels Dreches de l'Òme- Tolon, le Fn n'aime pas les livres

Articles d'archius :
- Liberation, 11/07/1996
- Liberation 05/02/1997
- L'express 11/07/1996

- La Règle du Jeu, Abrial de 2012 (abans las Presidencialas)




Edit del 18/04/14, 23h14: France 3 a fach una entrevista de Menard, ara ne sabèm un bocin mai.

dijous, 17 d’abril del 2014

Un dissabte de vèspre o de l'avantatge d'aver de collègas reborsièrs



Dissabte de vèspre, anèri a Puègserguièr per la presentacion del live del grop Goulamàs'K Ràbia e Poësia. L'escasença de veire los collègas, d'escotar de musica de salvatges, de manjar un bon pastisson, de pausar de questions intelligentas en occitan a la taula de premsa (non, soi pas jornalista mas pausi de questions se n'ai enveja)

I a una brava virada de prevista, anatz-los veire, es mai un grop de veire sus l'empont que d'escotar dins son salon.

E chof lo clip :

dimarts, 15 d’abril del 2014

Un dissabte de matin sus l'estanh o de l'avantatge d'èsser una reborsièra

Sabètz que tota la setmana e mai que mai la dimenjada de Pascas, i a Escala a Seta?
O sabètz, que vos faguèri tot un pataquès aquí dessús per las doas edicions precedentas!


E ben figuratz-vos que, ongan, encara mai que los còps passats, i aurà tot plen d'autbòis que jogaràn.
Plan bona causa!
Pensatz plan qu'èri tras qu'estrambordada per la novèla.

MAS.
Pensatz plan que dins lo melhor dels mondes, i a totjorn quicòm que truca. 
E lo quicòm que truca, aquò's ieu.
Fin finala, i vòli pas mai jogar. 
Perqué i aurà tròp de monde, que se cal vestir coma cal, e qu'ai pas brica enveja de me prene lo cap per aquò, e mai que mai aviái pas enveja de far las botigas per me crompar una cencha blanca. 
Doncas decidiguèri de i anar pas.

E dissabte passat, èra la granda repeticion dels autbòis e tamborns per Escala.

I anèri pas.

E lo paure tipe qu'aviá besonh d'un autbòi dissabte de matin, èra plan emmerdat puèi qu'èran totes a la repeticion. 

Totes? Que non pas!
Una brava autboissaira irreductibla èra disponibla! 
E me vaquí que dissabte de matin, anèri jogar a Mesa per la mesa a l'aiga d'una barca renovada.
Pas un yacht del Monegue, que non pas! una barqueta d'aquí, de las nòstras. 



Arribèri de matin a Mesa, que fasiá grisàs e vegèri arribar las autras barcas que venián aculhir la barca qu'anava tornar navegar. E lor faguèri l'aubada
Puèi partiguèri amb los òmes (question de principis!) per anar quèrre la barca dins lo magasin e los acompanhèri en musica, istòria de desrevelhar lo vilatge e de far venir lo mond a l'eveniment.
La barcòta èra quilhada sus una remòrca e arribats al pòrt, te la botèron pel sòl, sul quitran, sus de tudèls, a quauques mètres del penjal que mena los batèus a l'aiga.
Puèi lo trabalh de las mans comencèt. 
Las còrdas venguèron rejónher la fusta.
Èra plan esmovent de veire totes aqueles òmes far de noses, del gèst segur e de la paraula viva, totes esmoguts, sens o dire, de la renaissença d'aquela barcòta.I aviá de fòtos plan polidas de faire, mas aviái doblidat l'aparelh e aviái pas que lo telefonet.
 Aquí es acabat! Va poder navegar!
 E aquí, un còp qu'es fach, la cal butar a l'aiga. Per aquò far, la fan rodar suls tudèls de PVC, e dins una coregrafia millenària, los de darrièr butan puèi quand pòdon agantar un tudèl, l'agantan e corrisson per lo metre davant e d'aqueste temps los de davant son passats darrièr per poder tornar metre un tudèl-ròda a la barca que pauc a cha pauc avança, avança e arriba dins l'aiga.
Un grand moment de bonur per totes.


Acabèri amb un brave còp de luna sul nas, lo primièr de l'annada, e aquò's totjorn bon signe. 
E, ma fista, èri plan melhor alai que non pas dins la folassa setòria de dissabte que ven!

Trobaretz un raconte fotografic sul sit de l'Associacion Vela Latina de Seta
E plan segur, totas aquelas velas latinas e mai d'autras, las poiretz veire a Escala a Seta e auretz pas besonh de pagar per montar dedins, çò qu'es pas lo cas per los batelarasses de cons de militars de païses pseudodemocratics, mas ieu disi aquò, disi pas res. Lo mond que fan aquò son d'apassionats que seràn uroses de vos far visitar! 

L'istòria d'aquesta barca que foguèt construcha en 1954, a Mesa, puèi renovada ongan per lo filh del fustièr de l'epòca, la podètz veire en fotografia per aquí e per aquí