divendres, 29 de febrer del 2008

adieu!

Anèri a Aurenja (avètz un messatge!) per parlar de mon blòg (me dison dins l'aurelheta que "e dels autres!") a la Setmana de la Joina Creacion D'òc organizada pel professor de lenga d'òc al licèu de l'arc ("ah quel bel homme!" coma diriá l'autre )


Lor faguèri escotar als liceans lo jòc musical, e Matiàs ganhèt tranquillament e li diguèri que metriái un jòc musical especial per el. Alara, Matiàs, me desencusi mas n'ai pas agut lo temps.


(lo polit) Rodin presentèt el son trabalh de grafista, m'agrada fòrça çò que fa!


Bon, brave mond, es l'ora de partir trabalhar per poder partir en dimenjada al País dels Tarnagasses.
Bona dimenjada a totes!

dimarts, 26 de febrer del 2008

Letra a la Dòna del temps

Dòna del temps,

Uèi t'escrivi per te demandar kikòm. Un còp fa pas puta. De costuma, pluèja, solelh, vent, nèu, me'n bati un pauc, preni las causas coma venon. E m'as pas jamai ausida romegar.
Mas quand meme, as passat l'òsca: cada còp que MonAmorósMaiContent me ven veire, plòu! Dins l'absolut akò nos geina pas la pluèja. Mas n'ai mon confle de veire de fòtos de mon país sens la lutz que i a cada jorn. Que t'o cal plan avoar, se Occitània es un país remirable, es , en bona part, per sa lutz.
Alara, t'o demandi, t'o supliqui: dona-nos de solelh dissabte e dimenge.
Dona-nos de solelh per passejar e per faire de fòtos polidas del país dels Tarnagasses, del Sidòbre, d'Albi e qué te sabi encara...
Es injust, cada còp que vau a Catalonha, fa solelh e cada còp que el ven akí, plòu. Macarel, sèm pas dins Lemosin pasmens!! Lengadòc bas, akò rima amb solelhàs!!!

Bon esperi que prendràs en compte ma suplica.
Sequenon, te pòdi predire:
- la fin del torism catalano-occitan amb MonAmorósMaiContent per Occitània, e o cal plan dire seriá daumatge perque nos mancan tot plen de causas! Mas se contunhas coma akò farem los toristas a Catalonha, e basta!
- una dimenjada sexuala, mas akò me fariá mal al cuol (oaf oaf oaf) de logar un ostal polidet al mièg d'un bòsc pas que per bicar.


De còr e d'òc (tot lo mond bota akò a la fin de las letras, alara ieu tanben)

Mela, que fa petar las visitas d'akeste sit


.

divendres, 22 de febrer del 2008

Els calçotets de MonAmorósMaiContent

MonAmorósMaiContent es catalan. Es pas mai un secret. Mas çò que vòli dire es que es fòrça catalan. De còps que i a, me disi que se caliá metre dins de formòl dins un musèu un catalan per gardar l'etnotip catalan, e ben poiriam prene MonAmorósMaiContent.

E a akesta epòca de l'annada, los Catalans an una costuma un pauc cona, pas francament bona, mas que lor agrada bravament: es la calçotada.
E akò manca pas, akò agrada a MonAmorósMaiContent.

Quand li diguèri "veni akesta dimenjada", estrambordat faguèt "Molt bé! Farem una calçotada". Alara la calçotada? Qu'es aquò?
Es un joiós rambalh per finalament aver talent a la fin. Enfin.

La calçotada, es lo mot que designa lo moment que preparas e manjas els calçots. Lo calçòt es una causa entre lo pòrre e la ceba, mai fina que lo pòrre e pas tant fòrta coma la ceba.

Cossí fan los catalans per faire la calçotada?
E ben, te prenon un ponhat de calçòts, te foton akò sus una grasilha, e tot akò, al fuòc!
A l'ostal de MonAmorósMaiContent, akò dona akò:


Un còp que te siás cramat los dets, qu'as pres de fum plen lo morre e qu'embocanas la ceba grasilhada e que lo calçòt es negre, lo pòs manjar.
Mas mèfi!
MEFI! Cal aver lo biais.
Lo calçòt es negre-cramat defòra e blanc-tendre dedins e te cal pas manjar la pèl de defòra!
Doncas dins l'òrdre d'aprendissatge:
- manjas tot perque o sabiás pas ... E es francament pas bon perque a gost a rabinat. Alara, comprenes e
- ensajas de separar lo negre del blanc amb ta forqueta e ton cotèl... mas of course i arribas pas
- demandas a ton AmorósMaiContent de te pelar lo calçòt perque es francament la merda. (e ne profiechas per romegar un pauc contra de costumas catalanas que t'i cramas los dets)

Un còp que l'as ton calçòt pelat, te lo cal anar trempar dins una salsa ESPECIALA :
e akí, lo manjas lo calçòt, mas mèfi akí tanben i a un biais.
Te lo cal pas manjar e pro. Non!
Te cal metre lo cap en arrièr, dubrir la boca amb un èr con, montar lo calçòt naut naut naut (enfin, akò depend de s'as los braces longs o pas - los meus per exemple son cortets) puèi lo davalas dins ta boca e l'engolisses.
Mas s'àvetz seguit coma cal, vos sovenètz que i a la salsa sul calçòt e de montar tant naut, la salsa vòl tornar davalar! E ont tomba aquela puta de salsa especiala??? e òc, sus ton camisòt!
Enfin, ieu disi que la ceba cramada, akò te leva pas la fam....
Es per akò que la calçotada es sovent acompanhada d'una costellada.

Mas quand as un AmorósMaiContent que manja pas de carn....

.

dijous, 21 de febrer del 2008

Retorn a las basas


Soi lassa.
Lassa de tot e de totes.

Quand akò m'arriba, m'embarri dins ma musica.

E quand akò's duradís, tòrni a las basas musicalas.
Brassens sovent.


Aqueste ser, es Portishead.



Lo primièr album, Dummy.


Aviái 14 ans.
Foguèt lo 3en CD qu'aguèri.

L'escotavi sus un discman de la marca Aiwa que brancavi amb un cable dobtós sus ma minicadena poirida eiretada de sai pas tròp kal.

Portishead, dins de sers coma uèi, es la sola musica que capita de me faire plorar, de me faire rire, de me faire bolegar, de me faire cantar.

A... las primièras nòtas de l'album...


Aviái 14 ans.
Èri amorosa de Vincent.
Vincent èra pion dins mon collègi.
Èra brun, a la Corto Maltese.
Fasiá d'estudis d'anglés. Èra un brandaire. Mas t'aviá d'uèlhs negres que m'agradavan.
Li anavi parlar cada jorn.
Empleguèri LA tecnica per dragar lo mond "parla-me de tu".
Lo tip parlava fòrça.
Legissiá los Inrockuptibles, se pensava intelectual d'eskèrra, un bobo? un rocker? un rebel? un pauc tot benlèu.
Alara, comprèri cada dimècres Los Inrocks.
Aviái 14 ans.
Mos collègas, escotavan Skyrock la primièra ràdio rap, Tabatha Cash fasiá sas emissions disía bite cul chatte, ieu escotavi Fun Radio que a l'epòca èra una rádio rock (enfin, començava de virar mal). Escotavi Lovin'Fun amb lo Doc e Difool e ensajavi de comprene cossí fonccionavan los òmes, cossi fonccionavan las femnas e cossí fonccionavan un dins l'autre. Escotavi Offspring, Nirvana, Brassens e RFM.
De qu'escotas coma musica Melania? me demandèt un jorn Vincent
Aviái respondut "nirvana" akò fasiá grunge. Escotavi tanben la dance de la ràdio, mas akò o caliá pas dire. M'aviá respondut "il faut bien que jeunesse se fasse". Me caliá pas provocar. Li dintrèri dedins.
- Alara, de qué cal escotar Mossur lo Pion?
- Comença per Portishead, e aprèp , veirem.

Ok per Portishead.
Portishead èra un grop de trip hop, Dummy èra son primièr album, èran los primièrs de Trip Hop, movement anglés amb de mond coma Tricky, Massive attack... Vincent m'aviá explicat tot akò, ieu l'escotavi, te lo badavi, e mai que mai me cultivavi .
Mas tota akesta cultura underground, al Caireforc de Sant Joan que i anaviam amb ma maire, i èra pas. Caliá anar a la Fnac a Montpelhièr. Mas ma maire, i sabiá pas anar a Montpelhièr e me voliá pas daissar prene lo bus per i anar soleta a akeste Polygone plen de mond que me poirián kidnapar o violar o benlèu las doas causas, alai a Montpelhièr.
Aviái 14 ans quand meme!
Faguèri ma crisi d'adolescenta, akeste disc lo voliái e l'auriái! Anèrem doncas lo meteis jorn a Alcamp a Seta (òc lo meteis que ne parlèri ja...)... i èra pas tampauc, plan segur. Alara petèri mon cable, li diguèri de tot a ma maire. Petèrem a Saint-Aunès, al Leclerc grand, qu'èra tot nòu a l'epòca. E i aviá un "espaci cultural". Dummy i èra.
Èra en 1994.
Aviái 14 ans.
E dempuèi akeste jorn, l'escoti.

Coneissi pas las paraulas. Soi pas fotuda de vos dire de qué parlan los tèxtes. Compreni pas grand causa, vòli pas comprene. Poiriái agachar sus internet las paraulas, mas non, me'n brandi. Me daissi portar pels ritmes d'akeste daltonian k faguèt de musica perqué podiá pas faire de dessenh, me daissi menar per la votz de la cantaira Beth.


Pendent d'annadas, classificavi lo mond segon doas causas:
- las cauçaduras que portavan, i aviá los que portavan de Docs Martens e los autres
- los que coneissián Portishead e los autres.

Puèi, arribèri a l'atge que fasiái l'amor amb coma original soundtrack Dummy...
Non, èra pas amb Vincent...
E se sètz bravets, vos ne contarai un pauc mai....

Per ara, me'n vau on the roads again...





Portishead sus internet:
- Wikipèdia
- lo sit oficial
- myspace

dilluns, 18 de febrer del 2008

Tous pour Sète amb François Liberti!

Eleccions municipalas lo 9 e lo 16 de Març a l'estat francès.

A Seta, la causa se deuriá jogar entre la lista UMP de François Commeinhes e la lista d'esquèrra de François Liberti.

Ieu votarai ni per un ni per l'autre, puèi k vòti pas a Seta mas dins mon vilatge entre Seta e Montpelhièr. Pasmens, totes los Setòris, lor disi de votar Liberti... Vos en sovenètz, es akeste mossur qu'èra a Besièrs!

La tissa de Liberti per aquesta campanha es la participacion e l'importància del ciutadan. Per exemple, es lo sol de faire d'acamps de barri per la campanha o metèt en plaça per preparar son programa de "talhièrs" que los volontaris i anavan per metre en plaça çò que seriá lo programa definitiu.

Un pauc d'istòria:

Liberti, comunista, es dempuèi totjorn la referéncia politica d'esquèrra a Seta e a l'entorn de l'estanh, quina que siá la color politica del mond, es LA referéncia. Pescaire de son mestièr, foguèt conse de Seta de 1996 a 2001, foguèt nòstre deputat pendent d'annadas, perdèt son sèti a la darrièra eleccion en 2007 per lo deputat ump, conse d'Agde, Gilles d'Ettore (son akestes c*** d'Agde que li votèron, a Seta es Liberti que passèt... mas bon, es una autra istòria)

Commeinhes se presentèt en 2001 "sans etiquette"... et mon cul c'est du poulet! Ara, es encartat UMP. Li an pas dich quand èra pichon qu'èra pas plan de mentir? De qué n'es dels 7 ans passats a la Comuna? Ben, lo nòstre conse-ginecològ-director de clinica nos CostadAzuriza lo país: aparéncia, palhetas (consí fa per èstre totjorn bronzat? pensatz que pren los dorsièrs per los legir pendent sas sesilhas d'UV?) e messorgas. Vend Seta als promotors, los luòcs culturals barran un cha l'autre (la Fonderie sala piconeta barrada e venduda, la Passerelle que s'i fan pas mai de concerts, lo Teatre de Poche qu'es a mand de plegar), lo pòrt galèra. L'identitat setòria, sap pas de qué vòl dire lo paure d'el: per las ajustas, nos fa la Feria de Bezièrs, mas sus l'aiga, faguèt aquelas fèstas italianas que val melhor que ne parlèsse pas... Las causas bonas que faguèt èran los projectes fargats per Liberti abans huhuhuhu.

Fa un parelh de setmanas, anèri al meeting de presentacion de la lista de Liberti

es lo primièr còp que vau a un dakòs coma akò. Liberti apelava una persona de la lista. La persona èra presentada puèi presentava sas idèias. Un fum de mond per aplaudir dins la sala Georges Brassens lo discors de l'òme.
Las videos son akí (agachatz la video 3 a 9'30).

Perqué cal votar Liberti?
- es de Seta e parla occitan ( ok, es pas un argument, rai)

- i a una persona sus la lista per la cultura occitana e parla dins lo jornal de presentacion del programma, podèm legir: "Appui à l’occitan, langue constitutive de la personnalité de la cité et souvent présente en nous, tant dans l’expression culturelle que dans les diverses formes d’enseignement et la vie publique."

- coneis la vila: sos abitants, sa cultura, son istòria, son economia

- coneis TOTES los dorsièrs, coneis l'istoric, las riscas a cort mejan long tèrm, los budgectes necessaris e disponibles per CADA dorsièr, los que l'avèm ja escotat, ne sèm a cada còp bocabadats

- cal arrestar la drecha, cal pas que Commeinhes siá conse un mandat de mai, Seta fariá quincanèla

- es contra la super aglomeracion Montpelhièr-Seta :)

- e mai que mai a un vertadièr projecte municipal amb una lista composada de mond competents e intelligents


LIBERTI! LIBERTI! LIBERTI!
COMMEINHES DEFÒRA! COMMEINHES DEFÒRA!
LIBERTI! LIBERTI! LIBERTI!
LIBERTI! LIBERTI! LIBERTI!



Lo 16 de Febrièr, Liberti e sa còla anèron al pòrt, çai sota, lo tèxt del diaporama presentat:

- La situation géographique, l’histoire du port et la culture maritime de la ville,
- la proximité de 2 pays, au Maghreb avec qui les échanges s’intensifient,
- la saturation des axes routiers : 200 camions/jour au Perthus venant du Maroc, soit + 7 %/an,
- la préoccupation écologique : 1 l de gasoil permet le transport d'1 tonne sur 100 km par mer, sur 50 km par rail et sur 10 km par route,
Sont autant de facteurs qui montrent que SETE a un avenir de Ville-PORT et de relais pour le transport inter-modal.

La situation, aujourd'hui :

- une rupture de charge pénalisante, par manque de zones logistiques proches du port,
- une absence de gestion inter-modale entre mer et fer ,
- une occupation empirique des espaces de la concession, sans schéma directeur du port.
- une baisse des flux de fret (-11% entre 2007 et 2006)‏
Depuis les années 90, en transit par la région, la part de la route est passée de 35 à 55 % ; la mer de 60 à 41 et le fer est resté à 4 % : ce sont 15 000 poids lourds/jour qui transitent par les autoroutes du Languedoc Roussillon, fin 2007.

Notre projet, nos propositions :

- positionner Sète comme un relais pour le cabotage maritime (route ou autoroute de la mer )‏, avec les moyens nécessaires
- favoriser l'émergence d'une fonction logistique, dans des zones dédiées, pour valoriser le fret,
- organiser avec les communes de l'hinterland un “espace maritime”

Notre politique : un contrat de coopération
- avec les partenaires publics, Etat, Région, Conseil Général, agglomération, communes et avec les privés (professionnels maritimes et terrestres)‏
- pour spécialiser les zones dans et autour du port, avec une gestion harmonieuse des secteurs d'activités (commerce -marchandises et voyageurs-, pêche, plaisance)‏
- pour organiser des partenariats avec d'autres villes- ports de la Méditerranée


Notre ENGAGEMENT : faire de la Commune et de l‘Agglomération 2 partenaires majeurs pour les professionnels, avec :

une présence active dans les futures structures de gestion du port,
une politique foncière adaptée pour des réserves à vocation économique,
l’organisation de zones et de services économiques dédiés au fret maritime,
l’informatisation des zones (y compris sur le port)
- le développement des liens routiers et autoroutiers avec les régions périphériques



Ainsi, le projet de SETE - Ville-Port c'est :

- remettre le Port et la culture maritime au coeur du développement de la Ville et de l'agglomération,

- faciliter l'organisation de routes maritimes et terrestres, en inter-modal, en rendant accessible le transport combiné aux PME,

- impulser des relations directes entre professionnels des 2 rives de la Méditerranée


Ce projet “SETE – Ville - Port”

Propose un développement du cabotage maritime sur l’Ouest de la Méditerranée parce qu'il est peu consommateur d’énergies fossiles et qu'il permet un transport fondé sur le respect de l’environnement,
est le signe fort d’une implication de la commune dans le champ du développement durable.
Il est un des volets économiques de l’Agenda 21 de l'équipe TOUS pour SETE




.

dijous, 14 de febrer del 2008

circonstància

Perque es la Sant Valentin e k'akò me fa rire...



J'adoooooooooore Jean Dujardin.

.

Catalunya (nord) triumfant

Lo Conselh General dels Pirenèus Orientals signa una carta a favor del català una primièra en França.
D'aplaudir! Un exemple que deurián seguir totes e mai que mai akesta puta de país qu'es França!

- la Carta sul sit del CG66

- las explicas de Christian Bourquin, president del CG 66, sus son blòg

.

Paura Pomponeta!

Dempuèi Dimenge, la Pomponeta malauteja. E dempuèi dimars, es al lièch.
Akeste matin, lo metge es vengut a l'ostal.

Diagnostic: gripa. Paura Pomponeta! Esperi que se'n tornarà metre lèu.
Remèdis: potingas + una setmana d'arrèst.

Agachi l'ordonància:

"Dr Lo Metge
Diplomat de podologia
especializat en malautiás dels pès"


Quina PANTA DE RIRE!!!


.

dimecres, 13 de febrer del 2008

Lectura d'una jornada al lièch

Il existe cinq sortes d'enfants sur notre planète, aujourd'hui: l'enfant client chez nous, l'enfant producteur sous d'autres cieux, ailleurs l'enfant sopldat, l'enfant prostitué, et sur les panneaux incurvés du métro, l'enfant mourant dont l'image, périodiquement, penche sur notre lassitude le regard de la faim et de l'abandon.
Ce sont des enfants tous les cinq.
Instrumentalisés, tous les cinq.

Daniel Pennac, Chagrin d'école, 2007

dimarts, 12 de febrer del 2008

D'akesta passa.... (fau pas que passar)

Bonjorn!!!

Ai pas gaire lo temps d'akesta passa.

Tòrni tre que pòdi. Ai en reserva una conariá per me trufar encara dels Catalans huhuhu

LO POTOOOOOOON!


.

dissabte, 2 de febrer del 2008

Ajuda!

Amb MonAmorósMaiContent, cercam un ostal per passar una dimenjada debuta de març:

- un ostal sol, al mièg del campèstre, s'es de pèiras, melhor

- entre Carcassona e Còrdas d'Albigés

- pas tròp car (200€ maximum per la dimenjada)



S'avètz de contactes, sèm preneires!!!


Mercé!!!

divendres, 1 de febrer del 2008

Microondas

En 2005, èri professora estagiària dins Òlt, (la passa mai urosa de ma vida...); per l'iofme, nos demandèron d'escriure un tèxt... n'escriguèri dos, lo conegut tèxt de la barra qu'es en linha dempuèi un moment, e akeste:




Grand jorn.

Uèi, presentacion de la bèla familha. Intronisacion...

Ieu li aviái dich al Fred que voliái pas conèisser tot lo mond sul còp, que seriá melhor de conèisser primièr sos vièlhs puèi un autre jorn (o benlèu pas jamai...) sos fraires amb las bèlas-sòrres e tot lo mainadum.

Zen. Serà estat una bona idèa de portar dins ma saqueta lo Libre dels Mòrts? Oi, rai, daissar mon umor de colha dins la veitura. Aquò's plan important. Cal pas doblidar. Me'n fau una crotz sus la man.

Agachi per la fenèstra de l'autò los arbres. « Welcome in Lemosin » me disi.

Arribam amb Fred dins la cort. Sos parents eiretèron d'una bòria que lo vièlh radobèt coma poguèt, un polit endrech, aquò rai. Sortissi de mas pensadas quand sa maire sortís de l'ostal. Es plan coma me l'aviái imaginada. Pichòta, gròssa, lo pel frisat cort tintat blond quand sortís del perruquièr, ara es mai que mai blanquinèl. A un risolet bèl, es contenta de me conéisser, « enfin! ». Me pren per las espatlas, me tira cap enbàs per me faire un poton (es lo primièr còp que me sentissi tan granda...) un poton que peta, d'aqueles que i a sonque los vièlhs per los faire, es benlèu perque ne fan pas gaire alara ne profechan. Sa barba me pica, lo pichon lum de mas cervèlas s'aluca, idèia-cadèu per Nadal, Babilyss.... (NB per mai tard: cal pas dire ma bona idèia a Fred).

E lo paire? Dins l'òrt, orteja qu'ortejarà, melhor defòra qu'amb sa pesuga de femna, fau la marrida lenga. De còps que i a m'agradariá de desconectar mas cervèlas, levar las pilas, arrestar de pensar, arrestar de faire de galejadas, de jòcs de mots, de comparasons per me rire del mond. « Bidochons »... m'ausiguèsson.... de tot biais sabon quitament pas quales son los Bidochons.... Lo paire arriba, soritz el tanben. Me coneisson pas mas m'aiman ja. Òsca. Es ja aquò de ganhat. Lo paire es pas un charraire mas es un brave òme. Dintram. Directament dins la sala de manjar e d'agachar la telé. La telé es alucada, son solet espectator es una gataràs gris que m'agacha quitament pas. Al mitan de la sala, una taula granda, al fons un bufet que servís per tot: vaisselièr, mòble TV, burèu tanben que i a tot plen de letras dessús (Frace Telecom, Credit Agricole, Groupama...). Monsieur Propre, vaquí, aquò sentís lo Monsieur Propre, ven de lavar lo sòl la bèla-maire. O sabi plan qu'an fach un esfòrç per parèisser melhor. Me demanda la bèla-maire de que vòli beure. I aurà pas de Cocà aquí... alara una menta. M'agacha, suspresa, e me ditz, un pauc decebuda, « aviam crompat de Cocà » Son braves aqueste mond, o sabiái plan!

L'ajudi a metre la taula, en esperant los autres. Charram. Ma capacitat de poder charrar de que que siá amb qual que siá me pivela bravament. Un bruch d'autò. Lo frairòt es arribat, gròs el tanben, sortís, ritz, un brave poton que me fa el tanben. La bèla sòrre, gròssa ela tanben, es a reganhar aprèp los dos dròlles. M'agacha, un bonjorn freg, aquò se sentís qu'a pas la meteissa genetica.... Los dos dròlles m'agachan quitament pas, sautan sus lor oncle e li dison quicòm doçamenton. Sabi que parlan de ieu. Fred ritz que son ja a me sautar dessús a ieu, un poton que peta. Los vièlhs e los dròlles fan lo poton parièr. Dintram. Aperò tornarmai. Parli pas mas ne pensi pas mens. Soi una timida amb unas cervèlas barjacairas.

Bruch d'autò. L'ainat arriba. Aqueste còp, la smalà es tota aquí. Sortís de son monoespaci, me fa lo poton e brama per saludar sos parents. Tot en finesa aqueste. Sa femna, la sola magrostèla de la jornada, fa sortir los quatre dròlles. Fa lo morre, non, fa pas lo morre, ensaja d'amagar que fa o fasiá lo morre. Aquò a calfat dins lo monoespaci. (NB per mai tard: cal pas crompar un monoespaci emai siaguèsse melhor per passejar lo labradòr). Arrestar de pensar mal sul conhat. Zo! A taula! Of. De còps que i a, mastegar empacha de pensar. Mon vièch! coma dison a Marselha, quiti pas d'agachar e de pensar. Daumatge qu'aguèsse pas un quasernòt per notar totas las conariás que me venon al cap per minuta. Ai ganhat mon recòrd. Mas disi pas res .Mastegui e fau mon agach « escoti çò que disètz e aquò m'interessa bravament » Capiti pas de pensar pas a aqueste porcàs de conhat. Aprèp l'ensalada « de l'òrt », arriba la lenga de buòu... « Manjar quicòm que sortís de la boca d'una animal? Quina orror! Donatz-me melhor un uòu », non, la sortirai pas que la comprendràn pas. Me fòrçi a manjar d'aquesta causa, e feliciti lo sògre. Cosina plan la puta, aquò li podèm pas negar.

E lo conhat, bèu que beuràs, manja que manjaràs, barjaca que barjacaràs. Gardian de preson, macarèl, aquò s'inventa pas. Mon Dieu, digatz-me qu'a pas fach aquò per vocacion. Farai pas d'esclandre. Li dirai pas de se calar e de daissar los autres respirar, parla encara mai fòrt que la telé e es encara mens interessant... Gardian de preson... seràn totes coma aquò?: fachò, quatre enfants educats a còps de cencha, una femna que de tant que lèva pas lo cap deu solament pas saber quin temps fa. Aqueste òme òrre representa tot çò qu'ai en òdi. Ensagi de pensar a quicòm mai e quiti de l'agachar. Tè, e se m'ocupavi de mon òme un pauc. Mon pè comença de tocar lo seu. Ma camba sota la seuna. Langorosament. Soi bona per aquò. Al cap d'un brieu se clina cap a mon aurelha , me demanda d'arrestar, qu'aquò l'excita. Mot magic. Contunhi encara mai. Òsca, ausissi pas mai las conariás del fachò.

M'avisi que lo dessèrt es ja sus la taula. Pastís de chocolat amb de noses, òbra de la sògra. Mmmmm. N'i aurà pro per ne poder tornar prene? Daissi tombar dins l'aurelha de Fred que lo chocolat es afrodisiac e tendi ma sièta cap a la mestressa de l'ostal que me soritz de longa. L'aimi aquesta femna. Lo fachò parla pas mai, l'alcoòl fa enfin son efièch, son cap redola cap aval, fial de bava compres.

Me lèvi per plegar la taula, plan decidida per anar me refugir a la cosina per lavar la terralha. La sògra me ditz de non, per principi, que ieu sabi plan qu'aquò li agrada que quauqu'un faguèsse quicòm. Las bèlas-sòrres lèvan pas lo cap e encara mens lo cuol. Fred es defòra amb son frairòt amb tota la nebotada a l'entorn. Lo fachò ronca.

Los dos vièlhs son aquí amb ieu, risolet als pòts, m'agachan.

Son uroses.

Ieu tanben.