dimarts, 29 de novembre del 2005

Dels vilatges florits....

Quand l'Educ Nacionala me mandèt aquí, me poguèri pas empachar de rire quand passèri lo limit d'Òlt: "Le Lot, une surprise à chaque pas"... Aquò n'es un d'eslogan! E çò pièger aquí dedins es qu'es vertat. Aquò te fa marchar pas parièr mas òm s'i acostuma.
Suspresa nº1: un monument istoric a cada panèu. Akò's una bona suspresa, rai...
Suspresa nº2: de vilatges florits ne vòs aquí n'as. Tè, akò existís pas en cò mieu. Sabiái quitament pas qu'existissiá un daquòs NACIONAL per metre un panèu a la dintrada del vilatge per dire que, aquí, lo mond plantan de flors e qu'aquestas flors florisson (precisi, perque ieu planti mas akò florís pas jamai). Total respect.
Bon, d'unes ciutadins-lenga-de-pelha diràn qu'aquò's normal, que lo mond d'aquí son del país, son d'agricultors, etc. Pasmens, pensatz un pauc: los agricultors plantan per manjar e non pas per faire polit. Mas aquò, un ciutadin lambda i pòt pas pensar, rai. Mas MEFI, paure ciutadin. Tot lo monde pòt aver un panèu "vilatge florit" a la dintrada de son bled: çò important es lo nombre de pichòtas fuèlhas sul panèu. Un pauc coma las estèlas per una ostalariá se volètz...

N'èri demorada a l'idèa que tot lo mond aquí èran de la familha de Nicolas le Jardinier. E aqueste matin aguèri l'explica vertadièra...

Non, es pas una tissa de familha. Non, an pas una prima de la Comuna per florir ostals balcons o corts. Non son pas los aucèls que pòrtan de granas d'Olanda.
La causa de tot aquò es LO COLLÈGI.

M'expliqui benlèu?
"Los-collègis-an-pas-de-sòus-patin-cofin", alara, i a un quicòm que sabi pas exactament a de que servís mas qu'existís qu'es lo FSE, fogal socio educatiu... E ben aqueste mond per far de sòus vendon pas de pains au chocolat coma dins los collègis del país baissòl, non, vendon de FLORS. Fan un trafic vertadièr de flors vengudas d'Olanda per se ganhar tot plen de sòus.
Lo pièger es que son los pichòts los revendeires. Puèi los consomeires aquò's lo pairin, lo vesin, la vesina, la vesina de l'oncle "OOoooooooo, i a lo pichon qu'a portat un papièr de l'escòla per crompar de flors. Ne li caldrà crompar!" , genre aurà de nòtas melhoras lo pichon...

Conclusion:
a) i a una pèça al collègi reservada a l'estoquatge dels cartons plens de bulbs de flors
b) una professora, una documentalista e autres motivats semblan de magasinièrs floristas
c) de panèus Vilatge Florit per tot lo país.

CQFD


dilluns, 28 de novembre del 2005

Encara un dever per l'IUFM

nos demandèron una redaccion sus una nuèch discoteca + descripcion del repais del dimenge. Ieu, i vau pas en discoteca e lo dimenge, mangi pas es Sabbat ...


Celebration. Kool & the Gang comença. I a pas de dobtes, es melhor que Alexandrie. Mas ieu la coneissi pas la coregrafia de Celebration, fa pas res, improvisi, que me pagan per aquò far. Mon primièr ser. Me donèron aqueste vespre lo costum e las sabatas. Çò mai dificil foguèt de gardar l'equilibri suls pilòtis. Sembli una drag-queen. Fa pas res, aquò paga plan. De tot biais, jocada sus una plataforma d'un metre cairat a 1,50 m. del sòl, aquò t'ajuda a trobar l'equilibri necessari. Ara, jògui amb la barra. Fa caud aquí dedins. Lo fum dels fumaires, la susor dels dançaires, la calor umana (res de veire amb Maire Teresa, o cal pas tot confondre). Ieu tanben susi, ai caud. Pegar mon còs a la barra, montar-davalar lo long d'aquesta barra dura me fa de ben, l'acièr es freg.... e dur. Ma lenga. Lequi la barra. A pas cap de sabor. Sabi que m'agachan: los clients, segur, mas tanben los patrons. When a man loves a woman, caldrà faire langorós. La barra, la potonegi, l'alisi, la lequi coma se foguèsse mon amant. Es coma un gòd mas en mai long e sens vibrador. Ara me soi presa al jòc. Mon tapa-pecat ròse es tot banhat. Resulta de la dança o de mon gòd gargantuesc, sai pas. Sexual Healing. Ò, my God, qu'aquò's bon de dançar contra un amant que n'es pas un. M'entortolhi contra ma barra. Quiti lo sosten ròse. Sentissi lo freg de mon amant regde entre mas popas. Un conàs es montat sus ma platafòrma e me ven separar de mon amant d'acièr. Mèrda. An pas lo drech de montar sus la platafòrma. Te l'aganti per la camisa e monti-davali lo long de son còs. Demòri un pauc mai de temps pròche de la bragueta. Aquò se confla, me lèvi, recuoli, e te li foti un còp de pè amb mos pilòtis. Tomba, sos amics lo recepcionan e m'aplaudisson. Saturday Night Fever, l'ai agantada. Soi la reina de la serada, lo public es amb ieu, los òmes me badan e pican de las mans, quitament las femnas me badan. Tòrni a ma barra, que God save the queen, es plan conegut; i tòrni per una dança mai ritmada, fau la Britney Spears, One more time, òc, es aquò, encara un còp. Un tipe m'escampa sa carvata: super accessòri per jogar amb mon Gòd. Las musicas se seguisson, las caras de dejós la platafòrma càmbian. 5 oras del matin, la musica s'arrèsta. Tòrni davalar de mon Paradise Circus. Davali de la platafòrma. Vau al vestiari. Desmaquilhatge. Docha, cauda e longassa. Levis, Adidas, camisòt. Son 6 oras. Aganti lo 1er bus de la jornada. Tot plen de barras d'acièr aquí tanben... Non, soi pas mai sus ma plataforma. Pasmens.... 6.30. Mon lièch plan mofle. 14.00, dubrissi un uèlh. Me lèvi. Escampar l'aiga. Direccion lo frigò. De que i a dedins? Uèi serà iogort a la vanilha amb de cambajon, sens pan que la fornariá es tampada. Dimenge tantòst. Me'n vau al joc cap a 18.00, per me melhor jocar totara.


I a tot plen de jòcs de mots dedins, e se fa pas rire, es normal , ai un umor de colha. Quò's segur, me validaràn pas mon annada...