dissabte, 20 de juliol del 2013

Vacanças!

Me'n vau una setmana en vacanças pel Sidòbre.

E ben non, reborsièra que soi, i serai pas a Estivada! Contunhan de voler pas programar Forroccitània, quina manca de bon gost! 

Coma totes los legeires son en vacanças tanben, lo blòg tornarà fin d'agost-debuta de setembre.

@ l€u!

divendres, 19 de juliol del 2013

Qué legir pendent l'estiu? (3)

Al Fuòc de la Libertat de  Jòrdi Peladan publicat per la Marpòc ! L'istòria se debana per las Cevenas, en alternància entre 2003 e son calimàs incendifèr e las annadas 40 e sa resisténcia. Se legís plan, òm s'i emmèrda pas e mai pièger : avèm pas enveja de lo daissar lo libre! E lo punt positiu :  es politicament coma cal! Se siás un neonazi excitat, lo legiscas pas e vai-te'n te negar.
Es la segonda bona suspresa literària del paire Peladan aprèp Treparàs pas mon semenat! Levat qu'aquí avèm pas un policièr mas un roman istoric.

Peladan serà a Estivada lo dimècres de matin per parlar de son libre, es l'escasença de se lo far dedicar!  
I serà amb lo Claudi Barsòtti (l'escrivan, pas lo cantaire!) qu'ai pas encara legit son Capitani de la Republica, mas o vau faire!

dijous, 18 de juliol del 2013

Qué legir pendent l'estiu? (2) O pas.

Quand recebèri l'anóncia que l'Ideco tornava amb sa plega 2013, faguèri petar la blanqueta e emplenèri lèu lèu lo bon de comanda per recebre los tres libres de la plega.
Per ara, n'ai legit pas qu'un : Las vacanças de Pascas de Sèrgi Gairal. E ben se vos agradèt lo precedent, Lo Fuèlh rosegat, es un bocin la meteissa dralha. Es pas mal escrich e i a pas de fautas (e quand òm legís los libres editats per l'Ieo Lengadòc, òm se regaudís de veire que i a de libres que se pòdon publicar sens fautas... ) mas fa roman joinessa aquel libre. Es marcat "roman" dessús e ben auriam melhor fach de i apondre "-joinessa", se son enganats de colleccion per lo publicar! Es l'istòria d'una drolleta que s'escapa de son ostal pendent un mes o un mes e mièg a una epòca que internet ni lo telefonet ni la television existissián e que conta sas aventuras per (subre)viure, sos rescontres, abans de dintrar a l'ostal, happy end. M'i emmerdèri un bocinòt dins aquel ambient Ostalon dins la prada mas soi segura que m'auriá agradat d'a fons quand aviái 11 ans. Mas se sètz un pauc Laura Ingalls' Spirit, vos agradarà, sens cap de dobte! 
E fin finala, un centenat de paginas, aquò's lèu plegat :)


Per la rèsta de la plega, legirai lo de Romieu e gardarai lo melhor per la fin, lo Ganhaire. 

dimecres, 17 de juliol del 2013

La linha

Coneissètz totes La Linea, sabètz lo dessenh animat d'aquel òme-linha que romega totjorn aprèp la man que lo crèa?
E ben figuratz-vos que i a una version "sexy"!



Segon Wikipèdia, i a tanben una version porno, mas quand picas "Pornolinea" sus Googlevideos e ben te disi pas las orrors fastigosas que i a! Mas m'auriá ben agradat de la veire ;)

dimarts, 16 de juliol del 2013

qué legir pendent l'estiu? (1)

 L'arrisolet de Miss Alison de Joan Miquèu Dordeins! Un recuèlh d'un desenat de nòvas, un pichòt centenat de paginas, vos farà la tantossada en broa del riu e ne sortiretz contents. Me regalèri de lo legir. 
Aquel Dordeins, aprèp Lo Pacte, es lo segond còp que m'arregala!


Es francament de bon legir e per los que son pas d'aise amb lo gascon, avètz la revirada en francés de l'autre costat, aquò pòt ajudar!
Argument mai que tuga : es pas car! 8,5€! de crompar en cò de Per Noste o dins totas las librariás de qualitat. 

Lo tròbi plan interessant lo catalòg de Per Noste, qué ne pensatz vosautres? 

dilluns, 15 de juliol del 2013

Ai una television!

Aviái pas agut una television mieuna dempuèi... l'an pebre! 
Me sembla que la darrièra tv qu'aguèri èra dins mon apartamenton d'estudianta ("studette" que ne disián - fa pas un pauc títol de film porno, aquò?) e vos parli d'un temps qu'èra abans l'an 2000.
Èri pas completament desconectada del mond, escotavi la ràdio cada jorn e èri de longa sus internet. Mas d'aver pas de television, sembla que vos fa plan malurosa. En tot cas, es çò que se diguèt l'òme de ma maire que me'n faguèt present d'una. Me la branquèt e tot per veire se marchava plan coma cal e se mon antena sul teulat èra encara bona. 
Marcha.
Aquò èra divendres.
Dau còp, lo ser, agachèri las informacions. 
E vegèri aquela catastròfa ferroviària a Bretigny.
E aquí los imatges de contunh, lo fèrre tòrt, los bastiments e los wagons petats, los pompièrs, los nafrats, l'apocalipsi.
Me prenguèt una ànsia òrra, a l'encòp pivelada e traumatizada per çò qu'èri a veire. 
Aviái doblidat la fòrça dels imatges. Aquel gaudre visual que t'envasís los uèlhs e lo cap e que i pòdes pas res faire. A despart d'apuejar sul boton roge. Es çò que faguèri.
Dempuèi divendres de ser, ai una television atudada.

dissabte, 13 de juliol del 2013

Adoptada?


L'autre ièr, los vesins turcs que venon tot just de mudar me convidèron per anar beure lo tè a 11h dau ser.
Ièr de ser, mon vesin marroquin preferit m'a portat de sopa e un saipaqué tras que bon que li demandèt de me lo portar un autre vesin marroquin... es lo telefòn arab de la mangiscla!
Ai netejat l'ola e la portarai aqueste ser, abans l'ora del sopar, granda estrategia, e me diràn "a bin, dimòra pir sopar, abdolà!".

E ben sas, m'agrada mon barri :)

dimecres, 10 de juliol del 2013

Aux grands maux, les grands musées...

Soi una victima dels buzz de Facebook.
Al mes de mai, coma nòu milions de personas mai, seguigèri la vida de Leon Vivien. De qual? De Leon Vivien. Lo projècte mai intelligent del 2.0. 
Leon Vivien es un òme qu'a sa pagina Facebook e que compta sa vida de soldat al front pendent la primièra guèrra mondiala. Una pagina subre plan facha, sèm en 1915, al front, la realitat de la guèrra, d'umor, de tendrum, la misèria, amb de fòtos de l'epòca d'aquela vidassa. Una idèa brilhanta qu'aguèt lo Musée de la Grande Guerre de Meaux. Seguissiái Leon sus sa pagina e plorèri quand moriguèt. E mai ara, quand tòrni legir sa pagina e ben lagremegi.
E me disi que lo mond qu'an agut l'idèa d'aquel projècte e que i an degut trabalhar bravament de temps, son de mond intelligents que me cal anar visitar son musèu.
Alara, anèri a Meaux, que, fins ara, sabiái solament pas qu'aquò existissiá! 
Per los acostumats de Twitter e los qu'agachan lo blòg sus son telefonet e totes los que vòlon pas legir la seguida : m'agradèt grèu grèu grèu e regretèri pas l'odissèu que foguèt per i anar.

A ben oè. Que Meaux, de Chicago, e ben es luènh.
Primièr, me calguèt prene lo TGV Chigago-París, aquò's aisit.
Aprèp de la gara de Lion, te cal anar gara de l'est, e per aquò far, prenes lo metro, e lo metro aquò pudís e 'fant, que i a de monde dedins!
Aprèp, a la gara de l'èst, te cal prene un trin per anar a Meaux. 
Un còp a Meaux, te trachas que pòs pas sortir de la gara perque as validat la bilheta del metro parisenca a 1,33 (crompadas per dètz! sequenon es encara mai car) e que la bilheta Paris-Meaux ne còsta 7,70 d'èuros e se te creses que te'n vas sortir coma aquò... racalha sudista! 
E èsser prisonièra de la gara de Meaux amb 4h30 de trin dins lo cuol, es una astrada plan trista. 
Quand capitas de sortir de la gara de Meaux (aprèp aver saltat lo torniquet,  plorat Dieu e totes sos sants, pagat la multa, petat lo torniquet o beneficiat de la generositat de l'autoctòn que vei plan que siás pas d'aquí - rayer la mention inutile), siás a la gara rotièra de Meaux. E coma fan las causas coma cal, i a un panèu que ditz que per anar al Musèu de la Granda guèrra, i a los carris M6, 63, e tres mai qu'ai doblidats. 
Lo bus M6 arriba. Ieu voliái lo M6 per me'n sovenir amb M coma musèu. Aprèp l'espròva de la gara que ne podiái pas sortir, demandèri al menaire "marchan aquelas tiquetas?" en li mostrant mas uèch tiquetas del metro parisenc. "òc plan solide" me faguèt amb un grand risolet. Lo menaire meauxenc es aimable.
E aquì, t'assetas dins lo bus, lo bus se'n va e tu, siás assetada dins lo bus, sola, a agachar Meaux per la fenèstra sens gausar demandar al menaire "quora me cal davalar pel musèu?" perque siás ja passada per una tònia un còp e que lo segond de còp es pas necite. Passèri mon temps a me far un torticòli que cercavi los panèus "musèu" sus la rota. E te vaquí lo bus que sortís de la vila e monta cap a l'infinit e al delai, al mitan d'un non res verdejant. E aquí apareis un bastiment subrecontemporanèu (es un detalh important) marcat en gròs "musèu". Clicar lèu sul boton "demanda d'arrèst". Lo bus s'arrèsta. Las pòrtas de darrièr se dubrisson e quand meme se per cas, m'arrèsti e cridi al menaire "es plan lo musèu?". Aquí-lo lo segond còp!

Davalas del bus e aquí te veses un monument gigantàs, una estatua d'una femna nusa auta  coma una barra HLM del nòu-tres . Alara, te'n sarras, plan segur.
E dau còp, te viras per anar al musèu. E aquí tròbas pas la pòrta de dintrada.
Pasmens, lo meeting point es aquí. An inventat lo meeting point in the middle of nowhere.
E vaquí que me trachi que soi al cuol del bastiment. Darrièr. La dintrada es de l'autre costat. Ah ah ah! Ai ja fach cinc oras de tren, un quart d'ora de bus e un quilomètre a pè que me cal en mai d'aquò far lo torn d'aquel bastimentàs contemporanèu que sabes pas ont n'es lo cuol ni la tèsta.
"Mas perqué an fotut the monumentàs darrièr lo bastiment?" que rondini a dever caminar tant e mai. E perque l'an pas fotut l'arrèst de bus davant la dintrada e non pas al cuol del bastiment? È? e ben google m'o a explicat. L'estatua i èra abans lo musèu. E lo musèu se l'an fotut aquí, es perque i aviá justament l'estatua. E oè! Édifier un Musée de la Grande Guerre à Meaux répond donc à une légitimité historique, confirmée par son implantation au pied du Monument américain, cadeau des États-Unis à la France, à la mémoire des soldats tombés au cours de la Bataille de la Marne 1914. Inauguré en 1932 et intitulé "La Liberté éplorée", il est l’œuvre du sculpteur américain Frederick Mac Monnies (1863-1937). Inscrit à l’Inventaire supplémentaire des Monuments Historiques depuis 1990, ce monument, haut de 23 mètres, reste méconnu à ce jour  et mérite d’être redécouvert. La restauration, initiée dans la perspective de l’ouverture du musée, est à ce titre salutaire (trobat aquí)
E se t'an fotut l'arrèst a costat es per que siá mens mauconegut aquel monument. E bim dins ma maissa ignoranta.

E a un mo(nu)ment, enfin, i arribi !
Remarcaretz que amb l'atge, ven mai aisit 
de faire lo gèst Raiders deux doigts coupe-faim que de levar lo pè.




dilluns, 8 de juliol del 2013

dimecres, 3 de juliol del 2013

Portu-qué?

Vos sovenètz qu'ai començat una istòria d'amor amb lo portugués?
E ben ont ne soi ?
Aguèri ma primièra annada en trabalhant coma una caluga una setmana abans, çò qu'es completament con coma biais puèi que quand fas a la lèsta, memorizas per l'"immediat" mas pas pel long tèrme. Alara, a la debuta de la segonda annada (setembre de 2012), me soveniái de pas res. Tornèri doncas prene las causas que faguèri a la lèsta l'an d'abans. E tornèri a aqueles verbasses.

Mas entre lo trabalh e l'autbòi, aguèri ni léser ni energia per estudiar mai. En mai d'aquò, me poguèri pas presentar als examèns. 
Brèu, soi tancada al punt mòrt en portugués. Rai, legissi de libres mas aquò o fa pas tot. Poguèri pas solament i tornar en vacanças en abrial. La maganha completa.
Per me consolar e me motivar, ai crompat un viatge de libres a fnac.pt per los legir sus mon transat sus ma terrassa tota nòva :D . E espèri que l'an que ven a la meteissa data, passarai en tresena annada! 




dimarts, 2 de juliol del 2013

Òbras a l'ostal : del transat e de la grasilhada

Dins los critèris de crompa de l'ostal, i aviá l'òrt. 
Un bocin de terren per se poder airejar lo cap. 
E aquí l'agent immobilièr t'agacha, te demanda ton budget puèi te sortís un panèu gigantàs marcat "LOL" dessús. 
E oè, se vòles un òrt per Lengadòc Bas, o siás rica, o siás maridada a un òme que ganha mai que tu, o te'n vas viure entre La Cauna e Camarès.

Me calguèt veire los critèris a la baissa... una terrassa alara?

Alara, d'ostals amb terrassa, ne visitèri un molonàs. E non, sénher l'agent immobilièr, una causa que i a lo teulat dessús e que t'i pòdes pas tener quilhat, es pas una terrassa. Un jorn me caldrà prene lo temps de faire lo torn dels ostals visitats amb tota sa lolitud. O vergonhassa puslèu...
Los critèris de la terrassa :  que i aja la plaça per i botar un transat per i legir tot l'estiu, un bocinon de plaça per i poder far la grasilhada e un bocinon de plaça per i poder metre una taula per dinnar e sopar defòra. Vesètz plan que mon bonur ten pas a grand causa.
E vaquí, me trobèri un ostal amb una terrassa!
(OK, o avoi, m'auriá agradat un ostal amb òrt, piscina e grasilhada giganta, mas fasèm coma podèm!)

MAS.
Pensatz plan que i a un MAS.


Un indici fotografic : 


S'avètz pas un bac pro en terrassologia, es pas de bon trobar, aquò rai.

Vos expliqui : la terrassa aviá pas cap problèma a despart d'èsser pas completament sexy. 
Lo problèma èra per lo garatge qu'es jos la terrassa: i ploviá tan coma defòra. Èra doncas urgent de faire l'impermeabilitat de la terrassa.
L'òme de ma maire se prepausèt de m'o faire. E la situacion financièra me faguèt cridar un "OK" gaujós.
Mas, un mes mai tard, i ploviá tornarmai dins lo garatge. 
N'auriái plorat. Que o cal plan dire, aquò èra un problèma plan grèu que me tafurava dempuèi la debuta. E coma soi un pauc neurosada, me vesiái ja a l'ivèrn, amb la pluèja, lo gèl sus la pluèja, las bricas que petan e l'ostal que s'escranca...
Alara, faguèri venir de professionals de la causa, que me costèron quasi un mes de salari los putanièrs, mas al mens èri tranquilla.
Puèi demandèri un devís per la faire malonar la terrassa e d'unas causas mai dessús , de causas passionantas coma corregir lo pendís, de causas complicadas subretecnicas que podiái pas faire ieu. I aguèt un tipe que me demandèt 3500€. È? Tot aquò? Per una terrassa tan pichonèla? 
Fin finala, lo malonatge e lo trabalh sul pendís, me los faguèron los dos joves sexys que m'avián facha l'impermeabilitat e aquò fa que me regalèri los uèlhs pendent tres jorns :D 

Ara, la terrassa es plan mai polida, plòu pas mai dins lo garatge, pòdi passar l'escoba e la pelha e aver tot aquò plan pròpre.
Mas abans d'i installar la barbacoa e lo transat, me cal pintrar la paret. I a doas parets grisassas que me fan venir lo racavòmit e la depression. E ai un limit mental : pas de grasilhada tant que las parets son pas pintradas. 
E de qué fau en plaça de las pintrar? 
Conti que me las cal pintrar.

E tant que farai aital, mila dieus....

dilluns, 1 de juliol del 2013

Obrièr que manda un sms 
o
Medelha

(lo musèu sai pas qué d'Arles, sabètz lo que vòli dire? pas l'arlatenc, l'autre!)