dimarts, 13 de desembre del 2016

Etnografia, lo leberon e autres traumatismes enfantins.

L'IEO Lemosin a cargat sus Youtube un filmòt ben interessant, fach dins los ans 70, interessant pas tant per son istòria mas per lo biais de viure e de comunicar, perduts a l'ora d'ara, que mòstra :





Lo repais que comença entre las minutas 9 e 10 revèrta los dinnars e sopars que fasiam a la bòria ont anavi en vacanças quand èri pichòta, sul Segalar. 

A 10'50, lo paire prepausa al dròlle de far sabròt. 

E en agachant aquesta scèna, ai agut una illuminacion. 

Me soveni que ieu tanben me fasián far sabròt. E o fasiái amb plaser que m'agradava d'èsser la pichòta que fasiá coma los adultes. Aviái 4, 5, 6 ans, pas mai. Sopaviam de sopa de vermicèlas. E fasiái sabròt. 

Enluòc mai mangèri de vermicèlas dins ma vida. 

Eriam dins una bòria perduda endacòm entre Rodés e La Vila. 
E me disi qu'a l'epòca lo vin qu'avián èra un vin del país, plan missant. 

Roergue faguèsse de bon vin, aquò se saupriá.

Benlèu qu'es per aquò que m'agrada pas lo vin : lo primièr que tastèri èra desgulasse. E amb de vermicèlas dedins!


dilluns, 12 de desembre del 2016

Vòli volar

De vespre, anarai quèrre l'album entièr. Me triga! 

dissabte, 10 de desembre del 2016

Trobador style (5)

- E ben as plan fach de venir! 
- Vertat, perqué? 


- Siás nòstre boddha.



divendres, 9 de desembre del 2016

Consecracion !


Figuratz-vos que d'unes professors d'occitan m'an confessat que fasián estudiar mos tèxtes en classa! 
Aquò's la consecracion!!! 

Alara, ieu, grand pedagòga, me diguèri "e ben ieu tanben me vau estudiar en classa". I a pas de rasons que los escolans dels autres estudièsson mos tèxtes genials (òc, uèi soi modèsta) e pas mos escolans a ieu. 

Comencèri de cercar dins lo blòg los tèxtes quins tèxtes poiriái far dintrar dins mas sequéncias. Vertat qu'es practic aquel blòg, podèm far de Compreneson Escricha (CE per los intims) sus quasi tot. Bon, rai, i a un pauc sovent de jos-entenduts porcassièrs, mas malgrat aquò, i a de que faire. 
Trobèri de tèxtes que fasián l'afar. Puèi quand espepissèri per saber quina expleitacion pedagogica ne fariái, ma modestia e mas neuròsis ganhèron e me faguèron comprene que jamai de la vida serai capabla de parlar de mos tèxtes en classa.

Injustícia.

dijous, 8 de desembre del 2016

Trobador style (4)

ieu: - Fumèsses pas, fariái tot per sortir amb tu.

Responsa: 


"Es ben per aquò que fumi!"

dimecres, 7 de desembre del 2016

Òdi ordinari (2)

Uèi, aguèri enveja de lo pulverizar lo tipe que me passèt davant sul trepador per anar a la gara.

Non, pas perque caminava mai lèu que ieu, aquò n'ai la costuma, soi lentassa e me passan totes. De tot biais, n'aviá de longassas de cambas.

Caminava una cigarreta a la man.

E del còp m'empeguèri la pudesina de sa salopariá.
A de qué servís d'alucar una cigarreta quand siás a caminar lèu ?
E dins ma minuta d'òdi, te l'agachèri fins al cap de la carrièra, e pas un còp la fumèt sa cigarreta. Alara, a de qué servís d'alucar una cigarreta quand siás a caminar se la fumas pas ?
A m'embocanar. Pas mai.

Los fumaires, los asiri.


dimarts, 6 de desembre del 2016

Concèrt : Philippe Vialard

Philippe Vialard lo primièr còp que lo vegèri - e lo sol, aquò èra dins un canton perdut de Cantal. A drecha just aprèp lo trauc del cuol del mond. Caliá daissar l'auto al tron de dieu, davalar un prat fangós en plen estiu amb un pendís de 45º que me sembla que ne faguèri un bocin sul cuol. Aprèp, caliá passar de rocasses e aquí, arribavas a un luòc magic. Una mena de paradís pichonet entre ròcas e arbres davant d'un saut d'aiga. Ieu Philippe Vialard a l'epòca lo coneissiái pas e t'i aviá aquí tot un fan club de mametas redbullizadas que me demandèri plan cossí i davalèron a aquel trauc sens se copar lo còl del femur e me pensèri que lo Vialard èra lo Dany Brillant d'Aubrac.
E aquí, descubriguèri una bèstia de scèna amb un fan club que cantava tant e mai e ieu tanben que cantavi e mai dançavi. Una serada excellenta que me'n demòra un sovenir tras que bon.

E aquí trobèrem lo tube de la Lebreta que fasiam virar sus totas las bonas messatjariás : 
 
"ooooohooooo"
Vaquí, ara l'avètz dins lo cap per dos jorns uhuhuhu.

Puèi pas mai. 

Sabi que sortiguèt mai d'un CD mas lo tornèri pas veire.

Puèi en setembre, vaquí lo Cèrcle Occitan de Besièrs que t'organizèt un concèrt de Vialard. Cocanha! 

Amb la Conchita, nos diguèrem, zo, i anam ! D'autant mai qu'èra a gratis. E i a pas d'excusas per mancar una bona serada quand es pròcha e bon mercat.
Ieu aviái decidit de passar una bona serada e mission complida, passèri una serada ex-cel-len-ta! 

Cridat, aprèp una presentacion digna dels melhors palhassos, per l'emplegada de l'IEO Lengadòc qu'espèri qu'es melhora a son trabalh que per anonciar los espectacles, Vialard dintrèt sus l'empont e aquí ne prenguèri plen los uèlhs. 


Sus l'empont, sobrietat: un guitarrista excellent del son blos, un percussionista ric e un cantaire qu'es plan aquí. Quina preséncia!
La votz i es mas lo còs tanben, brave engatjament fisic. E aquí descubriguèrem totes un crane dançaire. Lo tipe canta e dança a l'encòp. Canta una borrèia e te dança sus plaça la borrèia, canta en faire lo pas de borrèia sus plaça, magic! L'Aubwalk! 
E quin moviment de paternas! N'aviái los tetés que frenissián! 
Quin crane dançaire.

E ben figuratz-vos que l'autre jorn qu'èri a me perdre sus youtube, tombèri sus Magnolias For Ever e lo jòc de cambas del Claude François me faguèt pensar a Vialard. Levat que lo Mèstre de l'Aubwalk canta pas en playback e que i a pas quatre femnas nusas que dançan a l'entorn. Rai, i aviá la Conchita e ieu... e encara, eriam ni nusas ni sus l'empont.

(a partir de 0'45)



Tubes de la cançon tradicionala, mesa en musica de poèmas, ... tornèrem a l'ostal amb la Conchita que cantaviam "Un còp èra lo jorn, un còp èra la nuèch" qu'aviam tanben inventat una coregrafia dessús. Una setmana aprèp, nos la cantaviam encara. Dos meses pus tard, nos la cantam encara. Es a aquò que reconeissèm un fargaire de tubes. 
Un pauc coma Jan de Nadau. 


E coma per Jan de Nadau, intelectuals del bon gost musical, fasèm lo pòt quand ne parlam "oè, es de varietat", genre "pas d'aquò en cò mieu" e quand i sèm al concèrt,  dançam, picam de las mans, cantam a bèles caisses e nos regalam. 













dilluns, 5 de desembre del 2016

Vai-te'n en vacanças, ten!


Tu te creses que quand siás a l'estrangièr amb una veitura qu'es pas tieuna, pòs far çò que vòles! 

Puèi nòu meses aprèp, as lo nenon dins la bóstia : 











diumenge, 4 de desembre del 2016

Trobador style (3)

Recebre un sms que comença per :


"Salut Maladie"


A bona esquina lo corrector automatic.

dissabte, 3 de desembre del 2016

Los Animals Fantastics

Version corta: Los Animals Fantastics o cossí m'endormiguèri dos còps o cossí quand as fach un cap d'òbra dins la vida, pòs pas far melhor.

Version longa amb benlèu de spoiling dedins: 
Los Animals Fantastics l'anèri veire perque sus l'aficha i aviá marcat "JK Rowling" e que i aviá de tipes amb una bagueta magica dins la man, que tot aquò me remembrava Harry Potter e m'agrada plan Harry Potter, tan los libres coma los films. E ben quina decepcion! 
Es pas mai question d'Harry Potter ni de Lo-que-cal-pas-escriure-son-nom e de fach, cap personatge fa resson a l'eptalogia. Pasmens, retrobam quauques formulas magicas semblantas per far d'embelinaments, retrobam los muggles que, als Estats-Units ont se debana lo film, los apèlan "los non-brueisses" e pas gaire mai. 
L'istòria: un anglés polidon que revèrta lo prince Harry (pas Potter, lo prince Harry de la familha reiala anglesa) arriba amb una valisa estranha als Estats Units. La vida dels brueisses als Estats Units es pas gaire agradiva: pas cap contacte amb los Muggles, al contrari los Muggles se'n mesfisan e sembla que la patz entre los dos mondes es precària. Dins sa valisa, l'anglés i garda d'animals fantastics qu'an pas drech de vida sul territòri american. 
Aprèp, quauques animals s'escapan, los cal trobar e en parallèl d'aquesta cèrca, un "animal" subrepotent traumatiza la vila. 
D'aventuras a còps de grands còps d'efièches especials, es un brave blockbuster. Vaquí.
I trobam pas la riquesa dels personatges, ni sa riquesa psicologica, que podiam apreciar dins Harry Potter. Los animals fantastics son simpatics, los personatges, un pauc innocents, nos i estacam, mas aviái tròp d'espèras e ne sortiguèri plan decebuda.

La debuta es longueta e ronquèri dos còps. Rai, èri lassa. 
Urosament, l'agachèri en version originala, perdèri pas completament la tantossada.





divendres, 2 de desembre del 2016

Trobador style (2)

Los òmes an lo biais per me far de compliments.


- Ten, uèi de matin, pensèri a tu! 
(ieu contenta) - Vertat? 


- Oè, vegèri una femna que passejava un pòrc a l'estaca.

- Cossí o devi prene ?
- Ben pas res, coma tu, vas tuar lo pòrc e ben pensèri a tu.

Solide. 

dijous, 1 de desembre del 2016

Òdi ordinari (1)


Uèi, aguèri enveja de lo pulverizar lo tipe que s'assetèt davant ieu dins lo trin. Non, pas perque son telefonet tindèt e me desrevelhèt, soi venguda (quasi) toleranta amb los abestits qu'oblidan de metre lo mòde silenciós sus lor puta de smartphone.

Mastegava.

Mastegava un chewing-gum.

E fasiá tan de bruch quand mastegava que la sòm, capitèri pas de la tornar trobar.
Aquel bruch chucós dels caisses que se desseparan. Es la lenga que se despega del cèl de la boca, es los vai e vèni de la pasta dins l'escupinha que fa aquel bruch tissós ?

Uèi, se i a un escolan que mastega en classa, va cargar.

dimarts, 29 de novembre del 2016

11 ans!



11 ans ! 
11 ans que i sèm.
De silencis, de barjacas, de tèxtes bons, de tèxtes plan mens bons, de conariás, d'escambis, de rescontres. 
De còps, legissi de causas vièlhas dels arquius e descubrissi ma vida sul blòg. 
Es ma memòria.
Un bocin de çò que soi es aquí.






diumenge, 27 de novembre del 2016

E vas votar uèi ?

Non.
Pasmens lo burèu de vòte es just davant l'ostal.

N'ai ja mon pro de votar per de candidats qu'asiri a las eleccions normalas: Chirac en 2002, Hollande lo còp passat e totes los qu'ai oblidats. Alara pensatz plan que i vau pas anar signar un papièr que ditz que partatgi lors idèas ràncias. E vòli subretot pas lor donar 1 centim, encara mens 2€ per los ajudar a financiar lor campanha rància. Crebatz, caronhassas!
Vertat, Fillon es la drecha de la drecha, ranci que ne pòt pas mai sabi pas çò pièger entre sas idèas reaccionàrias: l'omofobia? la fonccionarifobia? E de l'autre band, lo Juppé es un vielhàs malonèste, 71 ans! puta, mas vai-te far mólzer dins un ostal de retirada mens luxuós que l'Elisèu! 

Veirem ben la primària dels socialistas, benlèu que i anarai votar se Taubira s'i presenta qu'es la sola, dins aquel partit que pòrta plan mal son nom, que ten la rota. E d'aver una presidenta femna e negra, ne sòmii. Nos fariá creire que França es un país frequentable. Es Attali un jorn a d'eleccions recentas que diguèt que 14 ans de Miterrand nos faguèron creire que França es un país d'esquèrra. Quina illusion.

Aprèp per l'esquèrra vertadièra, veirem quin candidat manda lo Partit Comunista e quinas aliganças i aurà amb Melanchon.

Aprèp, per los collègas que votaràn uèi, vos compreni plan.

dilluns, 14 de novembre del 2016

Trobador style (1)

Los òmes an lo biais per me far de compliments.


"Jògas melhor que çò que cantas".



"Non mas èra per dire que jògas fòrça plan."

dijous, 10 de novembre del 2016

Costuma ferroviària

Lo tren de 6h46, darrièra rama, al fons.
M'asseti totjorn pas luènh d'el.
Sabi pas ont lo pren lo tren, que, quand i monti ieu, el sembla ja plan installat. 
Narbona ? Perpinhan? 
Sabi pas. Parlam pas.
Me soritz. 
Li sorisi.
Li disi bonjorn.
Capeja.
Son casco sus las aurelhas.
M'asseti.
Pas en fàcia, mas dins sa diagonala. Règla tacita de la vida ferroviària: tant que i a de plaças, se cal pas assetar en fàcia, per pas se geinar... las cambas... sabètz?
E dormissi.
Me desrevelhi quand arribam a la gara de Montpelhièr. 
M'estiri, badalhi, me vestissi, me lèvi, fau que me'n vau e el me daissa totjorn passar, capeja e soritz.

Es nòstre ritual del matin.

A la cinquantena avançada.
Lo vesi vielhir.
D'una annada sus l'autra, carga, pecaire.
Benlèu se ditz çò mème de ieu.

Uèi de matin, èra anat a la primièra rama del tren. Lo vegèri a travès la fenèstra quand me passèt davant lo tren.
Anèri a nòstra plaça costumièra. 
I èra pas.
Traïson.

dimarts, 8 de novembre del 2016

ò lo fracàs!

E ben fin finala, ai pas pogut téner per lo Nanowrimo. 

Mon ritme de vida fa qu'es pas possible per ieu de trobar 2h per jorn per escriure "a la comanda" al mes de novembre. En mai d'aquò, m'agrada pas d'escriure al quilomètre, m'agradava pas l'istòria que comencèri e me trachèri que m'agradava pas d'escriure de ficcion sul blòg. Pòdi trobar encara un bon desenat de rasons que fan qu'ai escampat çò qu'aviái escrich. 


Mas, podètz seguir La Rapieta que ten lo còp el !

Total respècte l'òme! Lemosin is diferent! 

 

diumenge, 30 d’octubre del 2016

Concèrt Les Ogres de Barback - Le Bal Brotto Lopez

Fin de setembre, un dijòus - mas qual a idèa de programar de concèrts en setmana?!, amb la Conchita e la Marcèla, nos trobèrem a Ginhac per veire los Ogres de Barback amb lo duo Brotto Lopez a la sala introbabla de Ginhac mas de la programacion plan interessanta : le Somnambule. Es una sala municipala e dins la vila, i a pas un paure panèu per l'indicar, cercatz l'error. Poiriam dire qu'aquò auriá fach la bona excusa per explicar lo retard de la Marcèla e la Conchita mas non, perque 1 - lor aviái mandat un sms explicatiu #tròpbrava, 2- avián un GPS las modernassas.

Per ieu aquò èra lo segond còp que lo vesiái l'espectacle qu'èri anada a la primièra al Bolegason a Castras (sala ben indicada, ela) e me retenguèri per lor pas espoilar l'espectacle a las dròllas #tròpbrava

Mas a vosautres , lo vos vau espoilar l'espectacle, puèi que de tot biais, l'avètz mancat.

Primièr, me vos cal contar la Primièra al Bolegason.

Lo Bolegason, es una sala que coneissi, que i anèri per i veire La Talvera quauques ans fa. E ben, sonque arribar sul parking, pels Ogres, comprenguèri que i auriá mai de monde que per La Talvera. M'anèri parcar al parcatge bèl de l'autre costat de la carrièra, pròche d'un snack que i crompèri un kebab plan bon que sa sauça me ragèt dessús, ieu qu'aviái mes un polit camisòt amb l'esper de me trobar un tipe per la serada... 
Dintrèri e me crompèri lo camisòt del Bal Brotto Lopez, ben, solide, anavi pas demorar amb mas tacassas de kebab tota la serada. E que lo primièr camisòt vendut siá un de Brotto-Lopez e pas dels Ogres, vos pòdi dire qu'al vendeire, te lo daissèt estabosit. Li expliquèri qu'èra en causa del kebab, patin cofin, rai, lo tipe se soven encara de ieu.
Lo concèrt comencèt amb un pauc de boha. Començar un concèrt amb de boha, coma es class ! 
E aquí comencèt la leiçon magistrala de socializacion de l'occitan davant un public vengut veire son grop tant aimat: les Ogres de Barback. La primièra cançon es en occitan e las bessonas cantan en occitan sens cap supòrt per las ajudar, se coneisson las paraulas de memòria, e bim! Lo cantaire dels Ogres canta en occitan, e bim! 
Aprèp se'n seguís una tenson Guillaume l'occitan "Adiu Miladiu" / Fred de Cergy "salut à toi", una tenson Occitània VS Pontoise davant un public a l'encòp occitan e fan dels Ogres.
E èran fans dels Ogres lo public. Totas las cançons dels Ogres te las sabián de memòria, e ieu ne coneissiái pas una. A cada cançon que lo public repreniá, me disiái "mas es coneguda aquesta cançon?" Per contra, quand aquò èra una cançon de Brotto Lopez, èri la sola a udolar e a conéisser paraulas e coregrafia. Sola contra totes.

Mas lo concèrt es pas solament una granda socializacion de l'occitan passa que t'ai vist. Es tanben una bofa artistica que prenes dins las aurelhas. Pendent mai de doas oras, t'emmèrdas pas una minuta e i a pas una causa que tòrna, es totjorn diferent: los instruments, los montatges, los tròces, l'equilibri entre las lengas, entre los repertòris, es enòrme, an fach un polit trabalhde concepcion de l'espectacle. Lo concèrt evoluís amb d'ambients diferents pendent doas oras, acaba en concèrt electro  e fin finala, quand pensas qu'es acabat, totes los musicians davalan dins lo public per jogar en acostica a la mòda passa-carrièra. Lo public dels Ogres de Barback alucinèt.
Un pichon mot tanben per dire qu'es tanben una bofa visuala que i a un polit trabalh amb los lums. 
Bon o avètz comprés, se paguèri dos còps mai de 15€ per lo veire l'espectacle es qu'es tras que bon e los dos còps me regalèri!

En mai d'aquò, lo segond còp, i aviá Aqueles en primièra partida , çò que gasta pas lo plaser.
En mai d'aquò, lo segond còp, i èri amb d'amigas, e mai se, a un moment donat , perdèrem la Conchita perque amb la Marcèla nos metèrem dins una ronda de Carcin que nos faguèt acabar just davant l'empont del temps que la paura Conchita, dançofòba, èra demorada al meteis luòc, tres mètres darrièr. Del còp amb la Marcèla, profechèrem un pauc d'èsser davant l'empont puèi, coma sèm #tròpbravas, tornèrem a costat de Conchita que li mancaviam pas brica. 

Sortiguèri del primièr còp amb l'impression d'aver fach la descubèrta de l'annada: aviái descubèrt les Ogres de Barback. Òc, o sabi, ai vint ans de retard! La Marcèla se fotèt plan de ieu que ditz que les Ogres de Barback es en plen ma generacion. Ben oè, ai una gròssa manca de cultura de cançon francesa, qu'adolescenta n'escotavi pas. Amorosa de Regg'lyss a 11 ans, passèri a de causas en anglés, Portishead e Nick Cave (cançons depressivas...), puèi passèri a la musica occitana amb Massilia e La Talvera (plan mens depressiu aquò! ) e la tapa cançon francesa amb Les Ogres, la Rue Ketanou e sai pas que mai encara, ben es lo negre complet. Abans lo mes de junh, èri pas fotuda de vos dire una paura cançon d'aquel mond. Del còp ai ensajat de ratrapar mon retard. 
En tot cas, sus l'empont, es un regal : la qualitat musicala, la pluriinstrumentalitat (sabi pas s'aquò se ditz, mas m'en cagui), l'energia del cantaire... Te donariá enveja de far d'enfants quand veses çò qu'aquesta fratria fa! 

Espèri que vos rosigatz plan ara d'i èsser pas anats al concèrt dels Ogres amb Brotto Lopez! 
O regretatz, è! Banda de cussons! 

Mas coma soi #tròpbrava, en mai de las vidèos çai jos que podètz biscar e vos regalar en las agachant, vos vau donar un scoop: o tornaràn far. Tòrni dire: o tornaràn far. 

Mas chuuuuuuut, es un scoop! 







La meteissa en acostica (m'agrada fòrça! )



dissabte, 22 d’octubre del 2016

"Pas mai de cigarretas"

Moussu T l'autre jorn cantèt una cançon que lo repic èra "plus de cigarettes", i fa lo torn de totes los endreches ont la cigarreta es enebida ara. 

El o regreta e ieu ne vivi.

Me soveni quand èri jove, anavi pas a un solet concèrt perque i podiái pas respirar. Me soveni d'aver patit tant e mai a un concèrt al Rockstore a Montpelhièr, èra Mauresca o Massilia, me soveni pas. 
Me soveni èsser sortida de l'Antirouille, d'èsser partida, d'aver pas assistit al concèrt, que i podiái pas mai respirar.

Aquò fasiá que sortissiái pas jamai, ni los bars, ni los restaurants, ni las discotècas, ni los concèrts, patissiái tròp en causa del fum. 

E l'autre jorn al DB, te vesiái los fumaires sortir e partir, coma al sègle XIX, dins son fumador e me regaudissiái. 
E me regaudissiái d'èsser a un concèrt sens los uèlhs que pican, sens la garganta que fa mal, sens la tos.
E me regaudissiái de me regalar.

O vos podètz pas imaginar coma aquesta lei m'a cambiat la vida.
O vos podètz pas imaginar!

Del còp, ara que soi granda e que sortissi pas mal, me pausi la question : quand èri estudianta e que sortissiái pas jamai, èra perque èri seriosa e vergonhosa o en causa del fum ?



dijous, 20 d’octubre del 2016

Ma vida amb Conchita (2)

L'expèrt de l'assegurança dintrèt que Conchita èra aquí. 
Alara la saludèt.

E coma Conchita, son nom lo pòrta pas tan plan que çò qu'auriam pogut creire, soi segura que l'expert quand dintrèt a cò sieu, li diguèt a sa femna : "Anèri en cò d'un parelh de lesbianas, e ben, t'i aviá un bordèl ! T'o disi ieu, dison dels òmes, mas doas femnas amassa, quin rambalh, mila dieus!".
Soi segura que pendent dètz ans parlarà d'aquel ostal que i vivon doas femnas mai bordelic que la cambra d'un adolescent o son apartament quand sa femna i es pas.
De còps, ai vergonha de mon bordèl.
E urosament que Conchita demòra pas qu'un mes. 
Perque vos disi pas las rumors sus ma sexualitat.

Defòra Conchita! 
Conchita, go home! 

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Escomesa novèla

Aprèp trenta-quatre pòsts escriches a la man sus mon quasernet a Nàpols puèi picats a l'ostal a la fin d'agost, me vòli escampar dins una aventura bloguesca novèla : lo Nanowrimo. Aquò's JP La Rapieta que ne parlèt sus un comentari, grandmercés l'òme! 

Lo NaNoWriMo, es un nom barbar per National Novel Writing Month, Nacional de sai pas qué, mas rai. La tòca, s'ai ben comprés, e ai benlèu pas tot comprés, es d'escriure del 1èr al 30 de novembre cada jorn per arribar a la fin a un roman de 50 000 mots. Avisa! Cal escriure cada jorn, cal pas anticipar e escriure abans lo jorn J. E ieu, fa moment que i soi pas mai dins una escritura jornalièra. Alara, zo, m'i escampi. E òc, farai coma Honoré de Balzac, Stephen King, Gustave Flaubert e Max Roqueta, escriurai aquí cada jorn !

Sabi pas encara s'escriurai lo matin, lo ser, la tantossada, a l'ora del dinnar, a las aubetas, aprèp sopar... serà tota una organizacion... Vos caldrà gaitar las oras de publicacion ;) 
Ai ja soscat a una idèa d'istòria. Per un còp, aquò parlarà pas de ieu, anam ensajar quicòm mai. Serà tanben diferent de mon bestseller, qu'es totjorn clavat a la pagina 22, pecaire. 

Aquí-la l'escomesa novèla ! 

Matieu, me seguisses? 
Legeires, nos seguiretz? Nos donaretz d'idèas dins los comentaris e ne fasèm una òbra collectiva? 

Rendètz-vos aquí lo 1èr de novembre a sai pas quina ora per començar lo NaNoWriMo! 





dissabte, 15 d’octubre del 2016

Concèrt de Moussu T a Narbona

Pròche de l'ostal, ai l'astre d'aver tot plen de sala d'espectacles : la sala ZingaZanga que i a una programacion que m'agrada pas brica, lo teatre de Besièrs que la programacion m'agrada mejan, la sala de la MJC, la Cigalièra que m'agrada fòrça sa programacion. Pasmens, es a Narbona qu'anèri veire Moussu T perque totas aquelas salas precitadas an una programacion puslèu... pas originala. 

Anèri al DB una sala pichona pichona pròche de la 2nda sortida de l'autorota de Narbona (rota de Perpinhan), ont i a pas de cadièras, mas de cadièras, quand vas veire Moussu T e lei jovents, te'n cagas.
Lo darrièr còp que lo vegèri Moussu T, aquò èra sus la plaça de la Magdalena a Besièrs, per Fèsta d'Òc. Aquò èra abans l'arribada de l'autre conàs de Menard.
M'èri regalada del trio banjo-MoussuT-batariá, tot lo mond assetats, tranquillon Milon. E encara abans, l'aviái vist a l'Estivada a Rodés, èra a la tota debuta del grop me sembla, que lo tub èra "lo gabian" e qu'aviá sus l'empont una pelucha laida de gabian.


MÈFI, passada aquesta linha, SPÒILI , legiscatz pas se los volètz anar veire! 


E ben, aquò a completament cambiat! 
Ja, Tatou es pas mai assetat. A benlèu de morenas pecaire.
Lo banjo, l'an escampat, ara lo polit Blu es a la guitarra electrica. 
E ara, de percussionistas n'i a dos: un a la batariá e un autre a totas las autras percussions e a la charradissa. 
E a aquò, li apondètz un bassista.
E ben o vos disi, tot aquò, vos a musclat lo daquòs.
An montat lo tauç de testosterona sus l'empont e dins los decibèls.
E aquò m'agradèt !
M'agradèt d'autant mai que la sala èra pichoneta e l'empont bas, del còp aviam tot aquel mond plan pròche del public.
Lo public, parlem-ne ten del public ! Quina banda d'encloscats aqueles narboneses! Ja, èra pas nombrós nombrós lo public, çò que foguèt una decepcion per ieu. Son tan cons aqueles audencs que coneisson solament pas Moussu T. E quand cantèron una farandola e que la calguèt far la farandola, e ben, degun la faguèt pas, eriam 7, ai los noms e èran pas de Narbona!

Francament, me regalèri. 
Gardarai en sovenir per totjorn la represa punk de "Ma pichoneta, moi et mon bleu de Chine..."
I a una mena d'entracte, que al cap d'una ora, se'n van de l'empont puèi tòrnan, a la mòda vièlha: Blu al Banjo e Tatou assetat lo pè del micro entre los genolhs (erotisme caud caud a cada còp que lo vesi prene son pè - de micro). Fan aquò un bocin, e aprèp tòrnan a la guitarra electrica e a la version colhuda de la causa. 





En tot cas, los feliciti qu'an sachut far evoluir lo concèpte de Moussu T e lei Jovents tot en ne servant l'èime. Aquel espectacle es una capitada: i tròbas de tròces vièlhs relookats, una bona suspresa a cada còp, e te regalas de las cançons novèlas del darrièr disc, Navega!, que la FNAC me portèt dos jorns abans lo concèrt e ai pas encara causit quina cançon m'agrada mai.

Un pichon mot per dire que l'occitan es fòrça present pendent lo concèrt: e mai diriái que i a mai d'occitan que de francés dins las cançons... e en tot cas, entre las cançons, Moussu T parla occitan, pas solament, mas parla. Socializacion exemplara sens far de rasonaments. Total respècte.

A la fin dau concèrt, trista que siaguèsse acabat e trempa coma una sopa, crompèri un camisòt e d'afichas que lo visual m'agrada fòrça.




Messatge a Blu: mercés per tos dessenhs e vai-zi, fai-lo ton CD solet, BANJO! 





Concèrt que ven: Lopez-Chemirani al collòqui de la Flarep dissabte 22 e dimenge 22 Chronos 






dijous, 13 d’octubre del 2016

Ma vida amb Conchita (1)

Vaquí que vivi amb Conchita. 

E ben non, malgrat las rumors nombrosas e las espèras, fau totjorn pas tindar l'esquileton de las femnas ! 

Cologam per un brieu, provisòri, lo temps que la paura Conchita se trobèsse un ostal sul besierenc. Oè, soi plan brava.

Conchita, coma son nom o indica, es ela que fa la vaissèla. 
Totjorn. 
La poiriam sonar Brandt o De Dietrich, mas es pas pro econòma en aiga.

Tanben, amb aqueste nom, poiriá far lo netitge tot de l'ostal tot. 
Mas aquò, ai pas capitat de li far far encara. 
Desespèri pas. 
E mai i trabalhi : ieu lo netitge, lo fau pas jamai.
Mas sembla que ela la geinèsse pas tanpauc. Mèrda, soi tombada sus un tan brandaira coma ieu! 

O alara es perque n'ai pas d'aspirator? 
Benlèu que la sap pas passar la balaja e que li cal un chuca-posca? 

Dubrissi un kisskissbankbank "un aspirator per Conchita"? 


dilluns, 10 d’octubre del 2016

Nàpols - VI-7 - p.103 > p.104

06/08/16 - Avion de retorn Nàpols- Barcelona, sèti 26 C

Vaquí, soi partida de Nàpols. 
Ben contenta d'i aver passat aqueles quauques jorns, frustrada de demorar pas mai, amb l'enveja d'i tornar, amb l'enveja de tornar estudiar lo latin, l'Antiquitat e l'italian.

Aqueste quasernet, i ai pas tot contat, es lo primièr d'una seria de quasernets de viatge que farai quand anarai de viatge.

L'arrèsti aquí, endacòm en dessús de Mediterranèa. 



FIN





dissabte, 8 d’octubre del 2016

Nàpols - VI-6 - p.101> p.102

06/08/16 - 15h03 - Restaurant Aeropòrt Nàpols


100 paginas d'escrichas sus mon quasernet. Ma tòca èra ochanta, blanqueta! 
Descubrissi un biais novèl de contar ma vida, en amont del blòg. 
Descubrissi un biais novèl de soscar a çò que se passa. 
Descubrissi un biais novèl de se sovenir de las vacanças.
Dins aqueste quasernet, ai començat de metre las bilhetas e las informacions de çò visitat. Farai aquò per totas mas vacanças, metrai aquò dins una boita de cauçaduras e quand serai vièlha, la dubrirai amb emocion e nostalgia. E quand serai mòrta, donatz-la al Cirdòc, d'ont serai, agacharai los archivistas me maudire en galerar a ensajar de me legir.
Es un bon programa.

divendres, 7 d’octubre del 2016

Nàpols - VI-5 - p.95 > p.100

06/08/16 - 14h45 - Aeropòrt Nàpols - Restaurant

Vos diguèri qu'aviái acabats los ebooks telecargats per las vacanças. Vaquí çò qu'ai legit dempuèi diluns: 


Il en faut peu. Petites histoires pour être heureux de William Réjault. Legissi d'un biais regular son blòg , legissiái los blògs qu'aviá abans : Ron l'infirmièr en 2005. Es un modèl per ieu. Son seten libre foguèt pas una suspresa , que la màger part dels tèxtes, los aviái ja legits sul blòg, mas malgrat aquò, es estat un chale. Es un libre que fa de ben. 


Vous n'aurez pas ma haine que me soveni pas l'autor. De tèxtes d'un òme que sa femna, l'an tuada al Bataclan e l'òme conta sa vida amb son nenon aprèp aquela catastròfa. Benlèu avètz legit lo tèxt siue que virèt fòrça sus Facebook que s'acabava sus aquela polida frasa "vous n'aurez pas ma haine". Es pas lo libre de l'annada mas se legís plan e fa de ben de legir un discors intelligent dins una situacion tan dificila. L'autor es un tipe coma cal ! 

Cinq filles, trois cadavres mais plus de volant, un roman per filhas per l'estiu, es simpa, riguèri, ai ja oblidat cossí acaba. L'autor? Cap idèa! 

Demain les femmes de Bernard Werber. Adolescenta, legiguèri Les Fourmis, tota la trilogia quand sortiguèt, Les Thanatonautes e ai gardat un tendrum grand per B. Werber, lo primièr autor que rescontrèri a la Comèdia dels Libres a Montpelhièr e que me dediquèt son libre. Foguèt un dels grands moments d'emocion de ma vida adolescenta (ne vos parlèri aquí). Legissi pas mai çò que fa dempuèi de temps. E aquí, me diguèri qu'èra l'escasença d'i tornar. De fach, me'n trachèri mai tard, i a tot plen d'ebooks sieus de disponibles, de racontes corts amb la durada de lectura de marcada. "1h", la veguèri pas passar. Me regalèri. Es pas res mas es plan menat, amb, coma o aviái aimat dins los primièrs, una reflexions scientifica. Del còp, vau benlèu legir d'autres libres sieus. 

Aqueles quatre libres acabats, aviái la causida entre los classcis qu'aviái telecargats gratuitament e comencèri Le Grand Meaulnes d'Alain Fournier, ne soi a la mitat e me desagrada pas. Fasiá moment qu'aviái pas legit de literatura francesa. 

D'aver pas agut accès a internet, e malgrat la preséncia d'una tele dins la cambra, ai redescobèrt la plaser de legir, d'engolir totas aquelas paginas... Quand aurai acabat d'escriure, tornarai a las aventuras d'Augustin Meaulnes. 
Augustin, quin polit nom! 



dijous, 6 d’octubre del 2016

Nàpols - VI-4 - p.92 > p.94

06/08/16 - 14h33 - Ristorante - Aeroporto internazionale di Napoli


Ièr, aprèp Paestum la magnifica, 1h30 de treno regionale e 30 minutas de metro, arribèri a Pozzuoli- ont i a una brava vista sus la baia- per anar a la Solfatara, un volcan en activitat.
I retrobèri las meteissas sensacions, oblidadas, de quand aviái tretze ans. Aquela pudesina d'uòu poirit que te balha lo racavòmit.
Aquela curiositat per aquela fanga que bolhís. 
AQuel "ò fant ai mancat de me cremar" en sarrant la man d'aquel sòl jaune que fuma. 
Aviái oblidat lo bruch que fa. Es aquò que m'estonèt mai que mai, mai que la temperatura del sòl jols pès, mai que d'èsser a dintre d'un cratèr, mai que l'aspècte lunaro-desertic. 
Dins la fanga que bolhís, i a doas bacterias que subrevivon... Los mistèris de la natura! 
Just a costat, i a un campatge. Quina idèa de fotre un campatge a costat d'un volcan que bolhís. Mas dison que l'aire es bon pels palmons e seriá afrodisiac.  Rai, los preses son pas donats... 

Soi contenta d'i èsser anada a la Solfatara, ai vist que soi pas gaire diferenta de l'adolescenta que descobrissiá lo mond.





dimecres, 5 d’octubre del 2016

Nàpols – VI-3 – p.89 > p.91




06/08/16 – 14h23Aeropòrt de Nàpols – Taula restaurant San Gregorio


Las mosaïcas m'avián ja plan impressionada in situ. 2000 ans e que sián encara tan polidas. Demorèri bocabadada davant una que fa 6x3m, mai d'un milion de pichons cairats. Quin trabalh !





Passèri un moment a fotografiar lo « gabineto secretto » ont se tròba tota l'iconografia erotica o pornografica retrobada. Mon dieu, que m'agradèt ! De vièchs subredimensionats, mentre que sabèm que las estatuas de l'epòca an totjorn una quequeta pichoneta…
De chibres, ne vòs, aquí n'as…. L'industria del cinèma pornografic a pas res inventat e los fantasmas masculins èran ja los meteisses a l'Antiquitat. Perque, o cal plan dire, totes aqueles zguegues, totas aquelas estatuas, totes aqueles dessenhs, las escalpraduras, tot aquò representa de mascles.
Quid de la femna ?
Quid de las popas ?
Quin de la Santa Pachòla ?
Pas grand causa.
Retendrai del Gabinete Secretto aquela estatua de Pan e la cabra.



E aquel cadre amb un vièch magnific « hic habitat felicitas »


In phallum veritas ?  

dimarts, 4 d’octubre del 2016

Nàpols – VI-2 – p.83 > 88




06/08/16 – 13h55Aeropòrt de Nàpols – Taula restaurant San Gregorio



Soi arribada ben d'ora a l'aeropòrt per aquela istòria de saca e de pèiras. Quin rambalh per quatre calhaus raubats a un volcan !
Ma saca d'esquina l'aviái cargada coma cal : los vestits, los aviái quichats per poder emportar un pauc de formatge… A costat del B&B, i aviá una botigueta amb un molon de produches tan bons uns coma los autres, amb un vendeire tras que simpatic. I passèri a 9h del matin.

Aviái decidit de pagar lo suplement marcat sul bilhet « Si se superan las medidas permitidas, tu maleta será facturada », alara, la saca, la carguèri coma cal.

Al check-in, lo tipe me ditz que va plan, ma saca pòt passar coma bagatge de cabina (what ? Es lo doble d'ample de çò permés ! Aquelas règlas serián pas que de vent ?) 
Alara li demandi per mas pèiras, me ditz qu'aquò o sap pas. 
Me prepausa de cargar la saca dins la mala de l'avion. 
Quant còsta ? 
Gratuito. 
Tant de lagui per pas res. Ara espèri que me la perdràn pas ma saca.


Me fa estranh d'èsser per l'aeropòrt sens ma saca, ai l'impression d'èsser nusa.

Ara, d'aver degut passar pel check-in me fa esperar mai de 3h a l'aeropòrt, ieu que soi sovent justassa per anar directament a la securitat, aquò me càmbia. Me permet d'emplenar lo quasernet ;)

Uèi de matin, amb ma saca de 9,2kg sus l'esquina (lo check-in, ai agachat lo pes) montèri al musèu Nacional Arqueologic de Nàpols. Daumatge qu'aguèsse agut pas que doas oras, ai pas tot vist, daumatge qu'aguèsse passat una nuèch dificila, que fa que soi tròp lassa per poder escotar coma cal las explicas de l'audioguida, legir los panèus, raubar las informacions dels guidas dels grops.

La segonda decepcion, coma a Ercolano, es que un molon de salas èran barradas, pas accessiblas al public, sens parlar de las òbras prestadas, que a la plaça i as un trauc o, s'as d'astre, una fotografia. Es una granda experiéncia subrerealista d'escotar la descripcion e l'explica d'un tablèu que veses pas :D

O sabi ben mas aquò me suspren e me pivèla tot lo patrimòni qu'an, totas las rèstas romanas que i a. Quand siás pels sits arqueologics es impressionant mas quand siás dins l'endrech ont son totes recampats, l'es encara mai.Las estatuas, pichonas coma majestuosas. De çò que vegèri, çò que m'agradèt mai foguèron las mosaïcas.

La pasta è arrivata.







dilluns, 3 d’octubre del 2016

Nàpols – VI-1 – p.82


06/08/16 – 00h12Nàpols – La cambra.


Capiti pas de dormir.

Quicòm que passa pas, malgrat los dos maalox.

Escoti la musica.

Qual a fotut la Macarena dins mon ipòd ?


« Dale a tu cuerpo alegria Macarena que tu cuerpo es pa' darle alegria y cosas buenas »
Eeeeee, ¡ Macarena !