dilluns, 6 de juny del 2016

Tròç de vida 021

Soi sola amb el dins l'auto per davalar a Barcelona. 
Tres oras de viatge. 

Es un tipe que, foguèsse polit, seriá lo marit ideal tirat d'una reclama americana.

Son GPS lo menarà cap a l'adreiça de son airbnb (lo tugaire de Barcelona) e mon uèlh aluserpit d'anciana barcelonina li trobarà una plaça per daissar l'auto.
Partirai prene lo metro a l'Arc de Triomf, passarai entre lo monde vengut rabalar e espepissar los libres per la Sant Jòrdi. 

Lo metro de la linha 1 es plen, daissi passar una rama, doas ramas... la tresena arriba, clafida coma un uòu, me disi que seràn totas coma aquò fins a tard uèi e coma cada jorn. 
Sèm dissabte, son 11h30. 
Me cunhi contra la pòrta amb ma valisòta. M'agrada pas d'aver una valisa, sembli una guiri, l'expression mespresosa qu'an los Catalans per designar los toristas. Sabètz, aquel alemand roge cremat pel solelh amb las caucetas dins las sandalas? O aquel francés ufanós que-o-sap-tot-e-que-mespresa-lo-mond-del-país?

Davalan coma un sol òme a Plaça Catalunya.

La rama es vuèja, m'asseti.

E me ramenti coma m'agrada de mens en mens Barcelona.



divendres, 3 de juny del 2016

Tròç de vida 020

Fa quasi 30 minutas que l'esperam. 
Pecaire, es pas sa fauta, son avion aviá un parelh d'oras de retard. Sembla que la companhiá low cost turca qu'ai oblidat son nom es coneguda per sos retards sistematics. 
Un tipe dins l'avion li aviá fotut la pression : "de qué? As pres un coveituratge per 15h? Mas i seràs pas jamai! Amb aquela companhiá, te cal comptar ample! Ieu mon coveituratge l'ai pres per 18h!"

Tre qu'aterriguèt, telefonèt. Èra a l'autre terminal. Plan segur.
La menaira plan simpatica, li ditz que lo venèm quèrre.
Los autres, aimables, me daissan la plaça de davant del monospaci.
Aimables? 
Que non pas! Finòts!!! 
Règla nº1 del coveituratge : 
lo que s'asseta davant fa la conversa al menaire. 

Nos espèra, desolat e sorisent, davant lo terminal 2.
Es grandàs. 
Enquilha sas cambas longassas al fons fons del monospaci ont regna ara una pudesina discreta mas constanta.
Tòrna de Georgia.
Quanta idèa! 
(e an pas d'aiga en Georgia?)

Capitala de Georgia? 

I a passat una setmana de vacanças.
Aquò fa que m'es simpatic sul pic. 
Malgrat l'odor.

A 30 ans, una setmana de vacanças amb los amics que se faguèt quand partiguèt Erasmus sai pas ont quauques annadas abans. Tròbi aquò polit. 
Nos parla de Georgia, dels païsatges, del mond, de l'istòria.
Es regent.
E a un discors intelligent. 

Lo temps d'un viatge Barcelona-Perpinhan, me disi que i a encara de mond coma cal. 



Alara, la capitala de Georgia? 
Tbilissi,  თბილისი en VO. Sabètz que los Georgians an son alfabet a eles ? E fan pas la diferéncia majusculas-MINUSCULAS.

dimecres, 1 de juny del 2016

Tròç de vida 19


Torna de Lisboa ont anèt veire la familha.
A 14 fraires e sòrres.
14. 
Èra a l'epòca que la sodomia èra pecat.

Es plan simpatic, a totjorn quicòm de dire, una anecdòta de contar, parla a tot lo mond dins l'auto.
Puèi, moquet, demanda a la menaira se li poiriá daissar son telefonet per que pòsca mandar un sms a sa femna per li dire quora arribarà.
Fin finala, li telefona a la femna e li ditz : 
- Oè, te telefoni del telefonet de la menaira, perque sus mon telefonet francés ai pas mai de batariá, e sus l'autre telefonet, e ben i a pas mai de credit.



Es plan una replica masculina aquò.