dimarts, 10 de juliol del 2012

Pichòt bonaür de la vida...

Al vilatge.
Vau per dintrar a la fornariá.
Un òme ne sortís.
Passi.
Me crida.
"oh, Melania! Ò fant! L'autre jorn parlaviam de tu amb lo Filon".
L'agachi.
Aquel risolet, aquel agach, aquela votz.
La maquina del temps se bota en marcha. 
Es U., lo tipe mai brave de l'escòla. 
El e son fraire èran los braves dròlles de l'escòla. Manhacs, totjorn a rire, totjorn de bona umor. 
Los aimavi grèu a l'epòca. 
Dins la cort, jogavi al balon amb eles. Òc, jogavi amb los dròlles, lor companhiá e lors jòcs m'agradavan mai que los de las dròllas. 
E aquí, èra coma i a vint ans, me parlèt, li parlèri. Ieu que de costuma parli pas gaire al mond de mon atge, aquí me sentiguèri d'aise, tornavi dins la cort a jogar e charrar amb aquel dròlle tant gent. 
A pas cambiat. 
Totjorn tan simpatic. 
E polit coma un astre. 
Me contèt un bocin de sa vida, li contèri un bocin de la mieuna, nos contèrem un bocin de la dels autres. 
Nos trobam quauques punts en comun : lo país, viure al país, l'ostal, la vida, la musica, Mauresca,  far amb çò qu'avèm e prene lo bonur que se presenta.
U. 
U coma urós.
U coma urosa de lo veire. 


Parlam de concèrts. Li doni dos o tres bons plans. 
Dona-me ton numèro, te mandarai un sms per te prevenir.
Escrivi son nom dins lo telefonet. 
Espeti de rire : "a l'escòla, èras totjorn just abans ieu dins las tièras!". S'escacalassa.


Sul papièr, eriam tot pròches un contra l'autre. Es plan un signe aquò, non?

3 comentaris:

  1. Mmmmm... Me dòl, mès si se sona U. alara pòt pas se sonar Margarida.

    ResponElimina
  2. Ont èra U dempuèi tot aqueste temps que l' avias pas encara tornat vist?

    ResponElimina

Mercé :)