diumenge, 8 de març del 2009

Suicidi social

Fa una setmana, me raubèron.
Dins la frasa "me raubèron", me es un pronom COD.

Me raubèron los papièrs
Me raubèron l'ordenador.
Me raubèron ieu.

Los papièrs, la carta d'identitat, la sola causa que te dona existéncia dins aquela societat.
L'ordenador, que i aviá ma vida dedins, qu'èra mon instrument de trabalh, lo prolongament de mas cervèlas e de mas mans.

Pas mai d'identitat. Soi degun.
Pas mai mon otís de trabalh.
Soi pas mai degun.

Pensèri un moment de partir.
De desaparéisser de la societat.
De me suicidar socialament.

Ai pas mai de nom,
pòdi pas mai trabalhar,
soi pas degun, existissi pas mai.
Alara, me'n vau,
amb mon chin,
per òrtas e caminòls,
en me dire que los raubaires que m'avián raubada ma vida e ben m'avián donada l'oportunitat de ne causir una autra de vida.
Una vida que i seriái pas degun.

Suicidi social.


N'aguèri pas las colhas.



Daumatge.




.

4 comentaris:

  1. perque cambiar de vida? seràs totjorn dins la societat mondializada. fin finala, nòstra plaça es pas tant michanta qu'aquò!

    soi contenta que contunhas

    ResponElimina
  2. Em sap tan greu! Se m'ha robat de la meva bossa dues vegades.
    Una vegada a Barcelona, una vegada a Niça, França.
    Però a Niça un francès començava a córrer després del lladre rus i deixava caure la meva bossa. I A Barcelona només perdia diners. Els papers eren a l'hotel segur.

    De moment se m'ha robat del meu BLOG.
    Quan venia a casa des de la meva passeig de diumenge el blog se n'havia anat. Només el sidebar és allà i el títol.

    Bon diumenge malgrat tot!

    ResponElimina
  3. Normalament, pels que se suicidan socialament, coma o dises, es plan lo contrari: tot que ne demòra que son sonque los papièrs, la carta d'identitat, eventualament l'ordinador, mas de la persona, pas res, pus res. Desaparaguda. Benlèu a mendicar per las carrièras de Nòva york, o ben a far lo chaman dins una comunautat d'indians ecuatorians, o ben a se cramar l'emonilh sus una plaja de Rio de Janeiro, o encara a repapiar papalament. Benezeta primièra, aquò t'agradariá pas coma nom? Nos cambiariá un pauc del 16en, ten, que digun sap de qué es son identitat vertadièra, notaràs.
    Doncas, exigissèm lo penediment de la Glèisa Catolica per las crosadas! Sequenon, ne cambiam, de papa, qu'una papa ne val dos. Ai dich.

    ResponElimina
  4. Es lo Joan qu'a rason ! Son tos papièrs que t'an perduts...

    ResponElimina

Mercé :)