dimarts, 15 d’abril del 2014

Un dissabte de matin sus l'estanh o de l'avantatge d'èsser una reborsièra

Sabètz que tota la setmana e mai que mai la dimenjada de Pascas, i a Escala a Seta?
O sabètz, que vos faguèri tot un pataquès aquí dessús per las doas edicions precedentas!


E ben figuratz-vos que, ongan, encara mai que los còps passats, i aurà tot plen d'autbòis que jogaràn.
Plan bona causa!
Pensatz plan qu'èri tras qu'estrambordada per la novèla.

MAS.
Pensatz plan que dins lo melhor dels mondes, i a totjorn quicòm que truca. 
E lo quicòm que truca, aquò's ieu.
Fin finala, i vòli pas mai jogar. 
Perqué i aurà tròp de monde, que se cal vestir coma cal, e qu'ai pas brica enveja de me prene lo cap per aquò, e mai que mai aviái pas enveja de far las botigas per me crompar una cencha blanca. 
Doncas decidiguèri de i anar pas.

E dissabte passat, èra la granda repeticion dels autbòis e tamborns per Escala.

I anèri pas.

E lo paure tipe qu'aviá besonh d'un autbòi dissabte de matin, èra plan emmerdat puèi qu'èran totes a la repeticion. 

Totes? Que non pas!
Una brava autboissaira irreductibla èra disponibla! 
E me vaquí que dissabte de matin, anèri jogar a Mesa per la mesa a l'aiga d'una barca renovada.
Pas un yacht del Monegue, que non pas! una barqueta d'aquí, de las nòstras. 



Arribèri de matin a Mesa, que fasiá grisàs e vegèri arribar las autras barcas que venián aculhir la barca qu'anava tornar navegar. E lor faguèri l'aubada
Puèi partiguèri amb los òmes (question de principis!) per anar quèrre la barca dins lo magasin e los acompanhèri en musica, istòria de desrevelhar lo vilatge e de far venir lo mond a l'eveniment.
La barcòta èra quilhada sus una remòrca e arribats al pòrt, te la botèron pel sòl, sul quitran, sus de tudèls, a quauques mètres del penjal que mena los batèus a l'aiga.
Puèi lo trabalh de las mans comencèt. 
Las còrdas venguèron rejónher la fusta.
Èra plan esmovent de veire totes aqueles òmes far de noses, del gèst segur e de la paraula viva, totes esmoguts, sens o dire, de la renaissença d'aquela barcòta.I aviá de fòtos plan polidas de faire, mas aviái doblidat l'aparelh e aviái pas que lo telefonet.
 Aquí es acabat! Va poder navegar!
 E aquí, un còp qu'es fach, la cal butar a l'aiga. Per aquò far, la fan rodar suls tudèls de PVC, e dins una coregrafia millenària, los de darrièr butan puèi quand pòdon agantar un tudèl, l'agantan e corrisson per lo metre davant e d'aqueste temps los de davant son passats darrièr per poder tornar metre un tudèl-ròda a la barca que pauc a cha pauc avança, avança e arriba dins l'aiga.
Un grand moment de bonur per totes.


Acabèri amb un brave còp de luna sul nas, lo primièr de l'annada, e aquò's totjorn bon signe. 
E, ma fista, èri plan melhor alai que non pas dins la folassa setòria de dissabte que ven!

Trobaretz un raconte fotografic sul sit de l'Associacion Vela Latina de Seta
E plan segur, totas aquelas velas latinas e mai d'autras, las poiretz veire a Escala a Seta e auretz pas besonh de pagar per montar dedins, çò qu'es pas lo cas per los batelarasses de cons de militars de païses pseudodemocratics, mas ieu disi aquò, disi pas res. Lo mond que fan aquò son d'apassionats que seràn uroses de vos far visitar! 

L'istòria d'aquesta barca que foguèt construcha en 1954, a Mesa, puèi renovada ongan per lo filh del fustièr de l'epòca, la podètz veire en fotografia per aquí e per aquí

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)