dimarts, 9 de juny del 2015

De la mascariá, de l'argent, de l'enfança o de çò que ne demòra



Abans de legir la seguida, vos cal legir aquel pòst de fa 3 ans

Ièr, tornèri passar davant l'ostal de la Domèga. 
Abans de i arribar, sus la rota, èri ansiosa de saber de que n'avián fach Sébastien e Elodie d'aquel ostal. Avián ja tombat una partida de l'ostal, aquí ont i aviá las bèstias pensi, mas de que i auràn fach mai ?

De l'ostal de la Domèga, se ne podiá far un ostal de nòvis? 
L'auràn pintrada la faciada ? Quina color auràn causida pels contravents ? Quins ridèus aurà penjats l'Elodie?

E ben pas res.
Pas de modificacions. 
L'ostal es coma sus la fòto que faguèri tres ans fa. 
Pas res de cambiat.

A si, ara, i a un panèu "à vendre".

E perque lo vendon aquel ostal los nòvis? 
Benlèu que l'esperit de la Domèga i es encara, qu'es emmascat aquel ostal. Benlèu que son mòrts los nòvis. Benlèu que quand comencèron de i far d'òbras, de voler tombar parets e cambiar los malons, la vièlha masca los daissèt pas far e te lor mandèt una salopariá que ara, l'ostal es en venda. 

Mas qual lo cromparà aquel ostal emmascat? 
Qual voldriá anar viure a l'ostal de la Domèga?

Me suspreni a pensar a lo crompar. 
Seriá coma adomergir las crentas del temps passat.
M'imagini dintrar dapasset, butar la pòrta e descubrir la tuta de la Domèga. Escotar los bruches. Niflar las odors. Trobar son èime. 

Daissar l'enfant s'espaurugar e partir en córrer? 

Daissar l'adulte imaginar l'adobament de l'ostal?
Metriái un panèu cent mètres abans "mèfi, aquí demorava la Domèga. Fantons, siaguessiatz bravets!" 

Òc, lo crompar aquel ostal. 

Quant pòt costar?
Quant pòt costar de se crompar los sovenirs d'enfança?
Quant pòt costar de se crompar lo desemmascament de l'enfança?
Quant còstan los sovenirs d'enfança?

Alara, cerquèri sus Leboncoin.
Deu pas costar car l'ostal, es tot arroinat, marca mal e es emmascat.

Lo problèma es que sabi pas la comuna. 

Alara, ai cercat. 
E ai trobada la comuna.
Sant Leon.

Ai cercat sus Leboncoin.

E ai pas trobat l'ostal de La Domèga.

Ai trobat un polit ostal, presentat coma "bòria d'adobar", una proprietat bèla e solelhosa.
Aquò se vei plan que l'agent immobilièr o sap pas qu'es l'ostal de la Domèga.


Alara, quant còsta l'ostal de mos sovenirs? 

Exactament lo prètz de l'ostal ont vivi.

I a benlèu pas d'asard.





3 comentaris:

  1. Òsca, una plan bèla istòria en dos episòdis [que calguèc esperar 3 ans, sès pièger que Game of Thrones tú].
    Soi segur que t'agradariá crompar la bòria per venir tu meteisha una masca :)

    ResponElimina
  2. cal pas trentalhar, vendre un per crompar l'autra, segur. Dins la vida las occasions se tornar pas sovent dos cops.

    ResponElimina
  3. Tè, aquí-la que torna per nos emmascar, just abans d'anar al lèit. Ieu que cresiái d'aver una nuèit tranquilla ja que l'Alan es partit contar justament "al diable Vauvert"... E ben, tant pis, vau gardar los uèlhs dobèrts per en cas que la Domèga me venga tirar los artelhs. Plan mercé, Mela...

    ResponElimina

Mercé :)