dimecres, 26 d’agost del 2015

Filosofia estivala


A l'Estivada, i a un tipe que me cercava.
Sabiái pas se i anar o pas.
Oè, me fau vièlha, biqui pas mai amb lo primièr que passa.


Sèm a passejar per carrièras, pel centre de Rodés, amb mon amiga la Cheti :(oè, ai una amiga cheti, ieu tanpauc i cresi pas! )
- I vau o i vau pas?
- A ben, vai-zi! Sas, as pas res de perdre!
- Aquò rai, la virginitat, fa moment que l'avèm perduda !

3 comentaris:

  1. I èri, a l'Estivada, e me rapèli pas de t'aver vista ! Deviás èsser dins qualque canton perdut a ... manjar d'aligòt !

    ResponElimina
  2. Escampa Alzeimer de ton ostal la Mirelha e lèu! Te vegèri , a tu e mai al Pelut, qu nos faguèrem lo poton!
    E mai èras dins la sala, me sembla, lo dissabte de matin, non?

    Per çò qu'es de l'aligòt, paura de ieu, ne mangèri pas que dos còps. Mas un dels dos còps, ne mangèri dos còps. Aquò fa tres còps fin finala?

    ResponElimina
  3. Ooooops ! Fa mal venir vièlh(a) ! Veiràààs quaaaand auràààs mon aaatge...

    ResponElimina

Mercé :)