dimarts, 5 de gener del 2016

Vòts

Ongan, aquò m'a petat, escrivi de cartas de vòts. 
O aviái agut fach...
Aviái mon repertòri amb totas las adreiças. 
Cada annada, crompavi las cartas de bona annada al tabat del vilatge, èran pas gaire polidas, de causas dauradas, vèrdas, o rojas, "meilleurs voeux", "bonne année" escrich dessús. Rai, es l'intencion que compta. 

Puèi internet, l'email, los SMS, Facebook. Rau, un pauc coma totes, quitèri d'escriure amb un estilò sus de papièr.

Ongan, ai trobat l'estilò. 
Ai crompat quauques cartas, de polidas, de fotografias del país, de cartas caligrafiadas
Mas l'ai pas mai mon repertòri.

Escrivi.

Un mot mai o mens long, mas personalizat a cada còp.
Pensi a la suspresa e al plaser de la persona quand recebrà ma carta. 
Pensi al temps que se susprendrà lo temps de legir ma carta.
Pensi al risolet que se dessenharà sus sas bregas.
Pensi a çò que dirà dins la jornada o l'endeman "ai recebut una carta de vòts". 
Qual pòt dire aquò a l'ora d'ara ?
Pas ieu.


Quand èri a escriure a ma grand, la primièra carta qu'escriguèri ongan, me diguèri que la letra manescricha, aquò manca crudèlament d'intimitat. 
Sabi que mas tantas la legiràn ma carta, me geina pas, mas quand meme. 
Tot lo mond pòt legir una letra que rabala, e mai las que rabalan pas. 
E quand crèbas, te lo pòdon legir ton corrièr.
Pensi a totas las correspondéncias qu'avèm dels escrivans. Una letra escricha per un òme, una femna, per quauqu'un mai. Una comunicacion intima entre doas personas. E nosautres, bim, las podèm legir, agachar la caligrafia, se trufar de las errors, comentar lo fons, las publicar per ne far profechar lo mond entièr e tot aquel mond que legís l'intimitat d'aquelas doas personas qu'avián pas previst aquela veirina. 
Plan segur, degun publicarà mas cartas de vòts a ma mameta o a mas tantas. Mas quand meme.
Benlèu que mon conàs d'oncle la legirà tanben. A ben oè, causisses pas los uèlhs que se pausan sus ton escritura. 

Sabi pas se l'assumissi aquela exibicion non desirada.

Vertat qu'aquò arriba pas amb l'email. 
Pas degun te pòt legir lo corrièr electronic quand siás mòrt. Nimai quand siás viu.

Tè! Aquela empega! 
L'email tan freg, tan pauc tocable, seriá lo mejan de comunicar mai intim?



1 comentari:

  1. Se vòles mon adreiça, seriái plan urosa de reçaupre una carta postala ambe de nèu, de palhetas e tot...

    ResponElimina

Mercé :)