dissabte, 9 de setembre del 2017

Crisi d'existencialisme bracejaire per dire que me cal tornar lèu en vacanças

Quand èri pichòta, cada mes de setembre, me sortissiá pels pòts un erpès. I metiái de pomada, e al cap d'un moment aquò desapareissiá per tornar un an aprèp.
Puèi desapareguèt.
Puèi tornèt.
Puèi desapareguèt completament pendent d'annadas.

Aprenguèri mai tard qu'existís tanben un erpès genital, que quand Googleimatjas aquò, te ven lo racavòmit sul pic e te copa la libido per un an.

L'autre jorn, anèri veire a la farmaciá per me crompar una pomada antigratussatge, qu'aviái un quicòm sul braç que me picava tant que me desrevelhava la nuèch ; lo talc me la demesissiá un pauc la gratussa lo temps de dormir mas aprèp aquò tornava. 

Verdicte de la farmaciana: "Es un erpès".
Al braç?!?
E ben òc!

Ai lo braç que sap pas s'es quèca o maissa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)