Abans la partença del vesin, capitèri de clavar l'enigma de l'eslip.
Es important de poder clavar los mistèris abans sa desaparicion.
Es pas bon de demorar amb la frustracion.
E coma vòli pas aver de legeires frustrats neurosats, me cal explicar.
Lo tipe a un ostal a las confinhas d'Occitània, a costat d'un pel del cuol de Catalonha.
E decidiguèt qu'anariá viure alai, qu'aquí, i aviá tròp d'arabs a son gost.
E se passava la setmana alai al trauc del cuol, a far d'òbras, tornava lo dissabte de ser per partir puèi lo diluns e aquò pendent de meses.
E de qué fasiá lo dimenge dins son apartament en fàcia de mon ostal ?
La bugada pardi !
Perque dins son ostal del trauc del cuol, i a pas res, pas solament una paura lavadoira.
E de qué i aviá lo dimenge sur la còrda de la bugada ?
L'eslip pardi.
UN eslip.
UN solet.
Pas mai.
Lo tipe fasiá d'òbras, susava, pissava, cagava amb lo meteis eslip tota la setmana.
Vaquí.
Ara o sabèm, en mai d'un conàs, èra un porcàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Mercé :)