dijous, 20 de maig del 2010

Istòria urbana

A Seta, i una ostalariá que se la peta grèu sul canal. Ja, lo nom: "le grand hotel", es una ostalariá prot prot qu'una cambra laida te còsta al mens 150€, emai las cortinas siaguèsson afrosas, mas rai.
Just a cost de l' hotel de luxe, i a una botiga que pas degun la vei.
Es una botiga pichona pichona e vièlha vièlha.
Dedins, i a pas degun.
Defòra, i a pas de panèus per dire lo nom de la botiga.
Dins la veirina, i a causas vièlhas blanquidas o cremadas pel solelh: de rasclaires electrics (lo prètz es en franc o en euros?) e de cafetièiras.
E a costat, una molonada de pilas. De redondas, de cilindricas, de cairadas. Totas alinhadas coma cal. Una armada de pilas.
E perqué las pilas son alinhadas sus las laissas?

Lo veire de la veirina e de la pòrta, fa moment que l'an pas vist passar lo toalhon... nimai una man per la butar la pòrta.

Pas de lum dins la botiga, pas de movement.


Una botiga fantauma. La que pas degun vei, mas qu'es aquí pasmens, e lo que la vei e ben aquò lo tarabusta.

Puèi en tornant passar, volguèri far una fòto de la botigueta.

E dins la botiga, entre doas molonadas de pilas, vistalhèri una vièlha pichona de las lunetas espessas qu'èra a s'afanar. Recaptèri mon aparelh abans de l'aver sortit e fugiguèri.
Las trèvas me fan paur.

4 comentaris:

  1. Mas non, qu'era pas 'na treva ! Qu'era 'na mameta sarkozysta que trabalha d'acianta los 70 ans !! Benleu mai... :-D

    ResponElimina
  2. Aquò's reverta la debuta d'un roman de S. King. M'agradarià de legir una seguida per exemple que la vièlha espère pas que la fotò, e que tu d'un còp, tre quichat lo boton de l'aparèlh, te tròba clavat a la sia plaça , dins lo magasin vièlh...
    brr brr brr....

    ResponElimina
  3. Me, veiria pas 'na sega (oc-es quò se ditz entau en lemosin, Melania...) a la SK (perque ne'n ai jamai legit de libre de SK !!). Veiria pusleu quela botica coma un passatge... un passatge dins lo temps... Un endrech ente tu veses lo passat... Mas que vei la vielha dempuei sa botica ?

    ResponElimina
  4. Conec la botigueta, certament una raresa. Quan jo era petit, la meva àvia m'havia explicat que un dia van entrar a atracar a la vielha i que de l'espant es va quedar una setmana sense veu. Potser per això resta amagada entre les piles. Potser no entra ningú a la botiga perquè simplement ella no els pot preguntar què volen! ;)
    Vaig a ser a Seta el cap de setmana passat a veure les Images Singulières, molt recomanable, val la pena. Recomano l'expo del CRAC i la de l'antic College Victor Hugo. Tampoc us deixeu de veure el Prix Off.

    ResponElimina

Mercé :)