dimarts, 12 de novembre del 2013

Road pòst que me creiretz pas.

Coma lo Pèire de la Sauma e la Marieta venguèron esquatar amb ieu l'ostal de vacanças que l'òme de las vacanças aviá logat puèi desertat, n'avèm de causas de contar! 
Vau començar per la mai bèla, perque sabi pas s'aurai temps de vos contar las autras :)
A non, es la segonda! Que la primièra, la vos contèri ja : es l'empifratge de menir que faguèrem amb lo Pèire de la Sauma.


Aquò èra un dimenge que ploviá.
Qué fas lo dimenge quand plòu? Pòs pas faire la grasilhada, te pòs pas espatarrar suls transats dins l'òrt, te pòs pas anar espacejar per las pèiras de Sidòbre. Quand siás soleta, o te tòcas o legisses, o los dos a l'encòp segon lo libre, mas a tres, aquò seriá porcàs.

Lor prepausèri doncas als catalans d'anar far un torn al musèu de Murat, un muselon sus las estatuas-menirs que i èri anada fa un parelh d'annadas e que m'aviá permés de ben comprene de qu'èran aquelas famosas estatuas menirs. Òc, es mon costat pròf. Quand siás pròf, siás pròf emai en vacanças.


Faguerèm una pausa arquitecturo-culturalo-erotica a La Cauna. Pensatz plan que podiái pas doblidar de lor mostrar la polida font dels pissaires. 
De fach, i anèri amb la conariá al cap : voliái far de fotos porcassièras. Genre a chucar o a segar un dels pissaires. Una idèa intelligenta encara. 
MAS los de La Cauna t'an previst lo còp  e los pissaires te los an quilhats a tres mètres de tèrra que per te consolar te demòra pas que lo zoom de ton aparelh de fòtos.

Puèi, aquí me prenguèt la segonda idèa intelligenta del moment : seguir los panèus "estatua-menhir". 
E de panèus "estatua-menhir", n'i a a bodre entre La Cauna e Murat. De panèus. Perque las estatuas, las veses pas. Sabi pas ieu, son benlèu amagadas dins de bartasses o alara son pas pro indicadas, o alara sèm pas de que toristas-fedas que se nos meton pas un lum que parpaleja de totas las colors coma als bordèls de la Jonquera, comprenèm pas.
En tot cas, de panèus, ne seguissiam  e pas jamai vesiam una paura estatua-menir.
A un moment, trobèrem una pèira plantada. 
Blanqueta! 
Èra pas una estatua-menir, mas fa pas res, nos apasturava la talent. 
L'istòria, la coneissètz.
Coma aviam ja trobat una pèira plantada, en bona capitana de còla (èri capitana perque eriam dins mon autò), me diguèri qu'eriam sus la bona rota e que nos caliá tirar tot drech sus la rota. Expliquèri mos rasonaments als catalans que se'n cagavan puèi qu'eriam dins mon auto.
La seguida me donèt rason que ne trobèrem una d'estatua-menir. Aquí l'avètz:
 es un estatua-menir, es un mascle, qu'a lo cotèl. Aquesta l'emprifrèrem pas, 1 perque èra armada e 2 perque èra al bèl mièg d'un vilatge que n'ai doblidat lo nom.

Partiguèrem del vilage uroses d'aver enfin vist una estatua menir. 
Prenguèri la rota. E, tresena idèa intelligenta, contunhèri tot drech.
" E tornam pas enrè?" que demandèron los catalans.
"Mas nooooooon, arribarem plan endacòm amb aquela rota!"

"Una rota pichona te mena torjorn a una rota bèla".

Una de las grandas frasas que metrem dins lo libre "Las maximas nècias de la Melania o cala-te e buta!"

La rota pichona s'apichonissiá tant e mai.
Fasiá ja moment que i aviá pas mai de pintura blanca, la que t'indica ont es lo mitan de la rota. Remarca, n'aviam pas gaire besonh de saber ont èra lo mitan de la rota puèi que 1 preniam tota la rota 2 crosèrem pas degun.
Mas de pas veire un miserable panèu pendent de quilomètres, fa estranh.
Eriam sus una rota sens interseccion. Sens rotas adjacentas, sens affluentas, sens pas res, ni pintura, ni panèu, ni veituras dessús. 
Sabiam pas solament lo numèro de la rota. 
Flipavi perque tombessiam en pana, li sabiái pas explicar ieu a la maif ont eriam per far venir lo depanaire... "ben seguissètz los panèus e tiratz tot drech".
E aquí dessús, ploguèt.
Sèm dins un trauc negre, dins una falha espaciala dels monts de La Cauna e PLÒU. 
I vesiam pas a dos mètres.
La rota èra pichona.
Virava tant e mai.
Sabiam pas ont anàvem.
Pas mejan de tornar enrè.

E ben fai tirar Marius!
Arribarem plan a "una rota bèla".

O avoi, ieu aviái la petòcha. 


E aquí, dins la pluèja, vesi un quicòm que passi davant tròp lèu.
Marcha enrè, recuoli (pas de lagui, i a pas degun sus la rota!) e aquí, vesi que sèm a la fin del mond : 


Contunhèrem sus la rota que m'o cal plan avoar , es una de las rotas mai polidas que faguèri en veitura.
Veguèrem aquò tot en bas al luènh :

 Vegèrem de reivindicacions: 
 Qual legís aquò? Se nosautres eriam la sola veitura dempuèi... quantas oras ja?



E contunhèrem.


Totjorn pas de panèus ni de pinturas sus la rota.



E al cap d'un momentàs, arribèrem dins un vilatge que nos l'avián pas anonciat: Brusca.

I tombavan de ravanèlas.

Parquèrem l'autò.
Aviam enveja de pissar.
E vegèrem qu'èra la fèsta del vilatge.
E sus las afichas jaunas fluo que fan servir a cada còp los comitats de las fèstas avaironeses per anonciar sas fèstas, legiguèrem que i aviá un sopar amb d'aligòt saucissa.

E los Catalans de se pensar "Rai, las aurem pas vistas las estatuas-menhirs mas al mens manjarem d'aligòt!" 

Mas èra pas l'ora del sopar encara.

Doncas partiguèrem passejar entre doas gotas de pluèja pel vilatge qu'es plan polit, tot de pèiras amb d'aiga que passa al mitan. 
Montèrem cap al castèl que i a a la cima del vilatge.
E aquí, te vesi un papet que te monta la calada que ven rescontrar la nòstra de calada e me disi qu'es pas un temps per montar una calada la pluèja. Es un còp a se petar lo morre e lo coccix.
E te l'agachi lo papet.
Panica.
Disi, discreta discreta, al Pèire de la Sauma e a la Marieta :
- Vesètz lo papet amb la cana qu'es a montar l'autra calada?
- Òc
- Lo coneissètz pas?
- Non.
- Es I V E S  RO QUE TA!!!


Putan de subrerealisme de caluc:  anam a un musèu veire d'estatuas menhirs que las vegèrem pas, nos perdèm en camin, fasèm sabi pas quantes quilomètres perduts fòra civilizacion, arribam dins un vilatge al mitan de las montanhas que sabiam pas qu'existissiá abans, passejam pel vilatge a l'asard Baltasar e a un canton de carrièra, bim, tombam sus Ives Roqueta, , l'escrivan occitan actual mai grand. Lo tipe, qué!

Emai ieu i cresi totjorn pas.


4 comentaris:

  1. Si1as una messorguièra… As rencontrat un menir !

    ResponElimina
  2. E i avia pas Maria amb el ? Un amor d'ome, aquel Ives.

    ResponElimina
  3. Als pès, los reconeisseriái entre mila !
    As d'astre de l'aver rescontrat ; as vista la mòstra de besièrs que li avián faita l'estiu passat ?

    ResponElimina
  4. Si que i èra la Maria, mas èra luènh darrièr el e fin finala, passèt a costat genre "daissi l'òme amb sas fans" ...e la daissèri passar.

    E non, vergonha sus ieu, foetatz-me, cramatz-me, manquèri la mòstra...

    ResponElimina

Mercé :)