dimecres, 31 de desembre del 2014

MMXIV (3)

Al mes de novembre, aguèri l'astre de far quicòm de polit polit que me'n sovendrai un moment: faguèri de montgolfièra !

Non, aquò èra pas un sòmi fach realitat. 
De fach, far de montgolfièra, i aviái pas jamai pensat e fasiá pas partida de ma tièra "las dètz causas que cal far abans de morir".
Mas de còps que i a, la vida es simpatica.


Vos expliqui lo perqué de la causa. 
MossurPatata i deviá anar far de montgolfièra amb tota la familha. Manca d'astre, ploguèt aquel jorn e poguèron pas volar.
MossurPatata i voliá tornar mas coma es una familha de PatatasDeluxe, capitèron pas de tornar trobar una data comuna per volar totes amassa.
Ieu ja aquí me perpensèri "quina banda de cons, ieu un vòl tot pagat en montgolfièra, te tròbi un trauc dins l'agenda e ne profièchi grèu".

Dieu e MossurPatata m'ausiguèron. 
E MossurPatata dins sa granda generositat me faguèt "Voldriás pas venir amb ieu?"
Siiiiiiii, solideeeeee, plan seguurrrrrr, quand vòls !



Partiguèrem doncas del Clapàs cap a Olot en Catalonha un dijòus de tantossada aprèp lo trabalh.
Sopèrem dins un restaurant de "cosina volcanica". Eriam contents d'i anar mas i tornarem pas. Me sembla que MossurPatata s'es pas remés del glacet de nap.

Passèrem la nuèch dins una ostalariá d'un vilatge medieval. Ieu foguèri malauta, cluquèri pas de la nuèch qu' aviái lo nas que semblava a Arifat.
A 6h, nos levèrem. Per astre, aviái anticipat e dins ma saca d'esquina trobèrem una còca d'ametlas, de chocolat e de pomas. 
A 7h, eriam a agachar se conflar nòstre balon en nos gelant, que fasiá plan freg. Faguèrem de fòtos.







A sabi pas quina ora, montèrem dins la banasta. Contents coma tot. Mai que mai ieu. 

E a un moment, agachèri lo sòl. Èra pas mai aquí. Aviam despegat.
Es aquò qu'es magic en montgolfièra: sentisses pas res! Te mainas pas del moviment. Aquò se mòu, monta, avança, càmbia de plaça e tu sentisses pas res.

Aguèrem l'astre d'aver una jornada magnifica, solelhosa, aguèrem una vista meravilhosa e pas freg.


Quand siás amont, que te daissas portar, as un sentiment de plenitud que lo pòdi pas descriure. 
Volèrem doas oras, vegèri pas lo temps passar e m'agradèt que non sai. Per ieu, i auriam pogut passar la jornada! 


S'avètz quatre sòus de gastar o un present polit de far, francament val lo còp. Dins lo prètz, i a l'ostalariá, lo vòl e lo dinnar aprèp lo vòl. 
Foguèt una jornada perfiècha. Pas cap de problèma. Lo pilòt semblava fisable e plan professional. E pacient, que respondèt a totas mas questions tecnicas. O sabiatz vosautres que la montgolfièra pòdes pas decidir ont vas? I a pas de volant. Pòdes montar o davalar en conflant o desconflant mas pòs pas res faire per la direccion, es lo vent que te pòrta. E ben ieu, aquò m'agrada d'èsser completament dependents de çò que farà lo vent. Per un còp que l'òme pòt pas contrariar la natura! 

Foguèt una experiéncia magica que, dos meses aprèp, ne soi encara tota estrambordada.

Un grand grand mercés a MossurPatata! I tornam l'an que ven? ;)

Per mai d'entresenhas: voldecoloms.cat




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)