Los uèlhs clucats,
ausissi lo jornal.
Lo papièr
cracineja.
Es a lo plegar per
poder legir.
Ausissi lo reliscar
teune de sos dets sul papièr.
Ausissi lo fretar de
sa vèsta contra lo papièr.
Ausissi son agach
sus las linhas de Libé.
Profièchi d’aquesta
intimitat sonòra amb Gomina que s’es assetat juste darrièr.
L’ai pas vist, mas
sabi qu’es el. Al biais que lo plega son jornal. A la rapiditat que
las vira las paginas.
Los uèlhs clucats,
profièchi de nòstra intimitat, que o sap solament pas el que lo
partatjam pas aquel moment.
Puèi, lo cracinejar
del papièr es cubèrt per una convèrsa.
Arriba un conàs que
s’asseta davant ieu. Es a parlar al telefòn a 7h15 del matin dins
lo tren, es a far sos negòcis, es a parlar amb sa secretària o sa
sòcia, Liliana, salòpa, perqué as respondut?, dins lo tren, al cap del tren, dins lo canton
tranquillon ont lo mond i venon dormir, respecta pas res aquela
putarassa. Li fau mon agach negre que pòt pas veire. A la caraca, te
lo maudissi, invòqui totes los mals e totes los diables, que lo tròn
de dieu lo cure, que lo cuol li pete, que la puta ronha lo rosegue.
Que crèbe !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Mercé :)