dissabte, 21 d’octubre del 2017

Espital episòdi 2


Lo mètge me conselhèt d'anar veire un psicològa.


E ben al prètz d'una consultacion de la psicològa, l'anarà veire sa mameta, òu.

Es pres en carga. Tòrni dire: es pres en carga. 
De qué? Es a gratis? 
Ben ok, zo, fai tirar, i anam!

Ieu fau coma los vièlhs : 
Es a gratis? Zo, i anam! 
Es a gratis? Pren-ne cinc! 
Nos agrada pas? Fa pas res, es a gratis! 
N'avèm pas de besonh? Fa pas res, es a gratis, ne farem ben quicòm ! 


Doncas, la psicològa, li telefonèri, èra doblament a gratis qu'ai un forfach ilimitat. 
Per prene rendètz-vos. 

Me respondèt una secretària de la votz jove e cagòla. 

Aquò èra pas la secretària. Èra la psicològa. 
Aquí lo seriós de la causa ne prenguèt un còp.
M'anavi far psicologar lo cap e los budèls per una cagòla en balarina, una franja pels uèlhs, un leggin leopard e una saca en bandolièra!
Ai de principis ieu, e aquò, o podiái pas tolerar. Pas las balarinas, pas lo leggin, pas la saca per me sondar al mai dintre. Non pas! 

Vertat, mas, es a gratis.
Rai. 
Preni rendètz-vos.

E fau coma los vièlhs : 
"- Es ben a gratis?" 
que se caldriá pas trapar amb una factura de reglar a la fin, un pauc coma lo mecanician que te repara quicòm que li aviás pas demandat. Perque l'espital, es un pauc coma lo garatge, i coneisses pas res, mas i pòs pas escapar e sas pas jamai quina factura te tombarà pel suc. 

Las doas setmanas entre ma telefonada e lo rendètz-vos, i pensèri tant e mai qu'aviái una psicològa cagòla a balarinas que pudís dels pès. Mas i vau quand meme, qu'es a gratis. Coma los autres mètges e coma la rèsta de la vida, m'agrada mai quand es un mascle, e del còp m'auriá mai agradat un psicològ. Auriam pogut far un transfert de sai pas qué e bicar. Manca d'astre, çò qu'es a gratis, es amb una femna. Rai, es a gratis.

Jorn J.
Ai rendètz-vos a 15h15, arribi al secretariat a 15h14. 
- Ai rendètz amb Dòna ...
Mèrda, ai oblidat son nom. 
Girgonegi un nom qu'acaba en -és, s'apèla Martinez o Rodriguez o sai pas qué de sai pas ont. 
- Esperatz-la dins la sala d'espèra, vos va venir quèrre. 
Rai, soi arribada lèu per pas èsser tardièra, mas de sala d'espèra, n'ai pas vista. 
- Ont es? 
- Aquí davant.
- Los tres sètis aquí? 
- Òc, es aquò.
OK. Doncas aquò s'apèla un corredor d'espèra. 


Del temps qu'espèri dins mon corredor d'espèra, agachi lo radiator qu'a mai de tudèls que de radiator e risi. 
Un metge grand e polit passa.
Legissi lo nom dels servicis d'aqueste estanci, son totes espaurugants. Aquò parla de budèls, de càncers, de salopariás que te fan venir lo racavòmit. Me demandi s'es una tecnica per far fugir lo mond e los empachar de venir profechar de la psicològa a gratis. 

E aquí l'imagini ma psicològa, es a mand d'arribar e cal totjorn imaginar lo scenari, tecnica de subrevida.
E me meti un desfís : se carga de balarinas, i vau pas dins son cabinet. Non, non, non, nani, nani, nani, vau pas parlar a de balarinas que pudisson.
E me la fau ja la replica, simpla e eficaça : "- Dòna Zetofrè? - Non, non!" e me lèvi e me tiri d'aquí lèu fach.

Ahahaha, mon plan es   p e r f i è c h. 

I anarai pas a la psicagòla! 






1 comentari:

  1. Mas de qué as contra las balarinas ? T'en cal parlar a ta psicagòla... E volèm lèu l'episòdi 3 !

    ResponElimina

Mercé :)