dijous, 14 de febrer del 2008

Catalunya (nord) triumfant

Lo Conselh General dels Pirenèus Orientals signa una carta a favor del català una primièra en França.
D'aplaudir! Un exemple que deurián seguir totes e mai que mai akesta puta de país qu'es França!

- la Carta sul sit del CG66

- las explicas de Christian Bourquin, president del CG 66, sus son blòg

.

9 comentaris:

  1. Òc, es d'aplaudir. Mai cresi que mai que mai es simbolic, e en la practica canviarà pas granda causa. Trapas pas curiós que aquesta carta es pas disponible sonque en franchimand?

    ResponElimina
  2. Timothy >> si si, i es en catalan! :

    lo ligam directe:
    http://www.cg66.fr/culture/patrimoine_catalanite/catalanite/charte_catalan2.pdf
    en passant per aquí: http://www.cg66.fr/culture/patrimoine_catalanite/catalanite/index.html

    per un còp que fan las causas coma cal! ;)

    Escota, veirem ben dins la practica! inch Allach!

    ResponElimina
  3. A Irlanda, l'irlandès i es oficial dempuèi mai de 50 ans. A pas cambiat res, en Irlanda la lenga se morís, los joves vòlon pas l'aprene e demandan que siá pas mai ensenhada a l'escòla . Lo problèma màger ven pas de l'oficialitat o pas. Cal que lo monde aja enveja de parlar la lenga e de la transmetre a las generacions que seguisson. Una lenga s'apren a l'ostau, normalament. Es pas mai lo cas ara. La carta signada, aquò's plan, sembla un progrès, merci al TGV de Barcelona, mas sufís pas. Çò de mai important es pas aquí. Per sauvar la lenga, cal que las maires la parlen aus filhs.

    ResponElimina
  4. Las maires? Las hemnas solament? Pobre Joan, ne n'i a pas deu món en 50 ans, escalfament glòbau, you know:-))
    California Literary Review: The World Without Us by Alan Weisman

    ResponElimina
  5. Em sembla una noticia força positiva. Coincideixo amb en Joan en que la llengua s'aprèn a casa, però penso que precisament a la Catalunya Nord (i a Occitània, a Bretanya, a Iparralde ...) les respectives llengües han estat en regressió perquè varen ser desprestigiades i l'ús dificultat. Si el Consell General juga a favor de la llengua, la prestigia als ulls dels ciutadans, a qui s'havia explicat sempre que el que parlaven a casa no era més que un patués vulgar. No sé si encara s'hi és a temps (i veurem que fa el poderós Estat francès), però, per exemple, el Col·legi (Barreau) d'Advocats de Perpinyà està fent també coses molt positives en aquest sentit.

    ResponElimina
  6. Me pensi pas tanpauc qu'aquò siá realament una primièra en França. En realitat es una primièra sonque al nivèl d'un departament. Mas la region Bretanha o aviá fait abans amb lo breton e lo gallo (trilingüe, doncas), la region Poitou-Charente o aviá fait tanben amb lo poitevin...De tota faiçon, es positiu.

    ResponElimina
  7. Deltamar: en una democràcia, l'estat són (o haurien de ser) els ciutadans mateixos. Cap llei va prohibir d'utilitzar les nostres llengues al carrer o a casa. Són els ciutadans que van decidir d'adoptar el francès com a llengua de cada dia, per què el veien convenient o prestigiós o per qualsevol altra raó. Es clar que era prohibit de parlar la llengua a l'escola. Però a casa i al carrer, pots parlar la llengua que vulguis.
    Un exemple moderne : és prohibit d'utilitzar el dialecte dels "quartiers" a l'escola. Això no l'està matant, que segueix ben viu, aquest.

    ResponElimina
  8. D’acord, que es pas prohibit, me una llengua serveix per ser utilitzada, i si no la pots fer servir en el 100 % de la teva vida, trapes l’altra llengua que si serveix per tot. Si la pots pas fer servir a l’escola, pas a l’administració i en pus te diuen de tot pitit frases cum “interdit de cracher par terre et de parler catalan” com era escrit a molts patis d’escola de Catalunya Nord. Es pas estrcitament interdit, me salls tan l’oxigen a la llengua, que és cum si la matessis lentament

    ResponElimina
  9. Qu'ei duas hilhas e que son pas tròp estimuladas tà aprene era lenga nosta, espèri enqüèra un drin d'interés shens cap tròp d'ilusions, era bostia tà hàser d'aso qu'apèram era nosta television a ganhat de tota mena.

    França demòra un pais que parla tostemp d'"excepcion culturau" o de "diversitat" shens nat arrespecte dera soa propria diversitat e excepcions.

    Era lenga nosta subreviu enqüèra un shinhau ena Vath d'Aran(oficiau), a l'acès dera Generalitat e, bethlhèu, a través eths nostes blocs e...Second Life.

    Era nosta lenga que s'escafa a plàser, tranquilament, e coneish ua petita arrenavida a través d'autes camins...

    ResponElimina

Mercé :)