dijous, 10 de setembre del 2015

Sovenir estival : passejada sus l'estanh

Lo Dorcàs me faguèt "anarem far un torn sus l'estanh e dormirem sai pas ont, vòles venir?". 
Te cresi que vòli venir! 
E me vaquí un dimars de tantossada a Bosigas per partir sai pas ont, amb sai pas qual, per sai pas quant de temps.
Arribèri que i aviá pas que lo Dorcàs sus Leon (non, es pas una posicion sexuala, Leon es lo nom de la barca).

Lo Dorcàs, entre autras causas, s'entrèva d'una associacion de velas latinas. Las velas latinas, aquò's las velas qu'avián los batèus per nòstre país : una vela triangulara sus una barca pas tròp bèla, un biais que se tròba de Catalonha a Itàlia, que lo mond fasián la pèsca amb aquò.

Lo Dorcàs me diguèt "montaràs sus l'Amitié amb lo Franqui e lo Pèire, son los dos  melhors de l'estanh." OK.
L'Amitié l'avètz sus la primièra fòto, vela plegada, e aquí dejós la vela desplegada (amb lo cuol de Franqui en prima)


Vaquí. Me n'anavi explorar lo mond sus un tròç de fusta de 7 mètres de long sus meme pas un mètre d'ample, amb dos tipes que los coneissiái ni d'Eva ni d'Adam e anaviam dormir sai pas ont, manjariam sai pas ont, sabiái solament pas ont poiriam cagar, mas fa pas res, qu'aviái l'autbòi amb ieu. E fai tirar Marius, vai-zi Franqui es bon!
E partiguèrem.
Vos cal saber que sus aquelas betas, i a pas de motor. I a una vela triangulara, doas remas e dependes de la natura e de tos braces (enfin, puslèu dels braces de Franqui e Pèire) per avançar. 
Aquò relisca sus l'aiga. Es suau.
As pas lo bruch del motor.

Mas n'as un autre de bruch: aquò cracineja. Tota aquela fusta de quora en quora cracineja, e fòrt. As l'impression que l'arbre a petat, que lo banc s'es escrancat, que lo fons s'es traucat, òc, tot a l'encòp!
"Èra normal aquel crac?
- Òc, es normal."
E lo Pèire de t'explicar lo foncionament d'aquelas betas. 
Lo cracinejar es normal, es la fusta que bolega.
Aprèp, t'explica qu'aquela beta, son biais de navegar melhor, es d'èsser clinada. Tu dises "a ok" per la forma sens tròp comprene çò que te ditz... mas agachatz: 


Vesètz coma es clinada aquela puta de barca? Es tan clinada qu'as l'impression que l'aiga va dintrar dedins. 
A un moment, aviái la man sus la partida jauna e puta bòrnia, l'aiga me toquèt ! Mas es NORMAL. Tot va plan.
Me ditz qu'aquela de beta, pòt pas cabussar, es tota de fusta, doncas cossí que siaga, acabarà jamai de la vida al fons de l'estanh. Me ditz tanben que cossí que siaga, cal pas jamai abandonar lo batèu. I a un problèma? Te cal demorar amb çò que te demòra de barca. Que cal pas partir e nadar fins a la riba, e mai semblèsse pròche, perque sas pas jamai, que que se i demòras arapat a ton tròç de fusta, t'arribarà pas res. As comprés?
E m'explica que quand la beta se clina coma aquò, l'aiga dintra per l'espaci entre la fusta, mas es normal, fa pas res. Un batèu, aquò pren totjorn l'aiga. 
Quand as comprés aquò, as comprés que t'arribarà pas res e que pòs anar fins a Nòva Zelanda amb l'Amitié E fai tirar Marius, vai-zi Franqui es bon!
Gracchus Babeuf davant nosautres

Los ostreicultors

Los òmes me daissèron menar! Èri uroooosa

Rocairòl, lo far entre Seta e Bosigas, ont anaviam passar la nuèch

Lo cuol de Pèire Seta 


Arribats a Rocairòl. Darrièr L'Amitié vesètz los tèrmes de Balaruc e Gardiòla. Agachatz-la la beta. Vos ramenta pas quicòm? 
E ben figuratz-vos qu'aquesta de barca e ben rescontrèt Vincent Van Gogh. E oè! 
Agachatz lo dessenh sus la còca davant. E agachatz lo tablèu de Vincent :

E òc, l'Amitié es una beta VIP !



Rocairòl i pòs anar qu'en batèu. Es entre Seta e Bosigas, al mitan de l'aiga. Nos trobèrem un vintenat per sopar. Mas pas que uèch cabordasses i demorèrem per dormir. 
Èsser alai es ben estranh. Siás ben isolat del mond, l'accès es en batèu, pòs cridar t'ausiràn pas, pòs pas partir que te negariás de tant que caldriá nedar, siás coma Robinson sus son iscla.
Enfin una iscla que i as tota la pollucion sonòra e visuala de Las Vegas : 

Ieu dormiguèri pas pel sòl de Rocairòl qu'aviái pas de matalàs, dormiguèri sul pont de Leon, e sens saca de dormir, que l'aviái oblidada. E a mièjanuèch-una ora, comencèri d'aver bravament freg, que l'umiditat me tombèt sul nas, e coma cal. Sortiguèri de ma saca d'esquina las bralhas longas, lo tricòt, las caucetas e esperèri lo solelh.
Çò que fa que l'endeman de matin, a 6h30, quand me lèveri, semblavi a aquò: 
Un mite s'escranca, o sabi. 
Mas èri sus una iscla desèrta que los sèt autres dormissián encara, aquò compta pas!

Lo matin, lo Dorcàs me portèt lo Midi Libre e partiguèri amb Leon e tota la còla a Bosigas per prene l'aperitiu. Dintrèrem dins lo pòrt que jogavi Se Canta quilhada davant, jols aplaudiments de la toristalha.



La data sus l'agenda es reservada: anarai jogar d'autbòi a Bosigas per la Sant-Pèire,la fèsta das pescaires e das marins. Venètz?



Granmercegi per aquela aventura lo Dorcàs que m'i a convidada, lo Franqui e lo Pèire que foguèron d'iniciators de tria, la Patricia per la generositat, lo Bruno per la poesia, lo collagista per l'umor, lo Iop de m'aver prestat sas sabatas per anar dins l'aiga, 7chiffres per sa disponibilitat e la super passejada dins son batèu jaune e ròse e totes los autres per la bona umor :) 
Tornam començar quand volètz! 


Se ne volètz saber mai sus las velas latinas, anatz sul pòrt a Bosigas e se vesètz un mostachut vestit de blau, li fasètz "òu, siás tu lo Dorcàs" e vos dirà la rèsta. 

- Agachatz aqueste blòg i trobaretz tot lo vocabulari, un pauc d'istòria, de causas intelligentas. 
- Se la causa vos apassiona e ne volètz saber mai, podètz crompar lo libre Voiles latines publicat per Chasse Marée


De velas latinas, ne vos parlèri un pauc ja  en abrial de 2014 e en octòbre de 2010

1 comentari:

  1. Coma dises : "un mite s"escranca", d'autant mai qu'es un mite tricolòr blau-blanc-roge ! Aqueles mites, ailàs, s'escrancaràn pas d'encara !!!

    ResponElimina

Mercé :)