dijous, 6 d’octubre del 2016

Nàpols - VI-4 - p.92 > p.94

06/08/16 - 14h33 - Ristorante - Aeroporto internazionale di Napoli


Ièr, aprèp Paestum la magnifica, 1h30 de treno regionale e 30 minutas de metro, arribèri a Pozzuoli- ont i a una brava vista sus la baia- per anar a la Solfatara, un volcan en activitat.
I retrobèri las meteissas sensacions, oblidadas, de quand aviái tretze ans. Aquela pudesina d'uòu poirit que te balha lo racavòmit.
Aquela curiositat per aquela fanga que bolhís. 
AQuel "ò fant ai mancat de me cremar" en sarrant la man d'aquel sòl jaune que fuma. 
Aviái oblidat lo bruch que fa. Es aquò que m'estonèt mai que mai, mai que la temperatura del sòl jols pès, mai que d'èsser a dintre d'un cratèr, mai que l'aspècte lunaro-desertic. 
Dins la fanga que bolhís, i a doas bacterias que subrevivon... Los mistèris de la natura! 
Just a costat, i a un campatge. Quina idèa de fotre un campatge a costat d'un volcan que bolhís. Mas dison que l'aire es bon pels palmons e seriá afrodisiac.  Rai, los preses son pas donats... 

Soi contenta d'i èsser anada a la Solfatara, ai vist que soi pas gaire diferenta de l'adolescenta que descobrissiá lo mond.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)