dijous, 13 d’octubre de 2016

Ma vida amb Conchita (1)

Vaquí que vivi amb Conchita. 

E ben non, malgrat las rumors nombrosas e las espèras, fau totjorn pas tindar l'esquileton de las femnas ! 

Cologam per un brieu, provisòri, lo temps que la paura Conchita se trobèsse un ostal sul besierenc. Oè, soi plan brava.

Conchita, coma son nom o indica, es ela que fa la vaissèla. 
Totjorn. 
La poiriam sonar Brandt o De Dietrich, mas es pas pro econòma en aiga.

Tanben, amb aqueste nom, poiriá far lo netitge tot de l'ostal tot. 
Mas aquò, ai pas capitat de li far far encara. 
Desespèri pas. 
E mai i trabalhi : ieu lo netitge, lo fau pas jamai.
Mas sembla que ela la geinèsse pas tanpauc. Mèrda, soi tombada sus un tan brandaira coma ieu! 

O alara es perque n'ai pas d'aspirator? 
Benlèu que la sap pas passar la balaja e que li cal un chuca-posca? 

Dubrissi un kisskissbankbank "un aspirator per Conchita"?