Ma vida sens ieu

Uèi aviái enveja de cinèma.

Agachèri los programas de Gordon e Sarlat... Bòf.

Alara escotèri las emissions sul cinèma sus las ràdios del "servici public".

Entrevista d'Isabel Coixet. Èri contenta de la poder escotar que veguèri The Secret life of the words pendent las vacanças de febrièr a Barcelona ( sortís lo 19 d'Abrial en França). Acabi de veire Mi vida sin mí, My life without me.

Mesa al jorn lo 17 d'abrial: (o aviái promés...)
l'entrevista de Cinefilms sus Franceinter, registrada de l'emission del 15 d'abrial:




Anèri veire The Secret life of the words, perque aviái legit Lucía Etxebarría e que Lucía Extebarria parla d'Isabel Coixet, e que l'Isabel Coixet es famosa.
Sabiái pas de que parlava lo film. I anèri. Punt.

Aviái aimat. Vos o conselhi. Me faguèt pensar a Lars Von Trier, Breaking the waves, per lo tèma de la platafòrma, que li fasiái repròche "los accidents sus las plataformas, avèm ja vist, van pas faire 50 films aquí dessús" Trobavi l'argument de basa, l'acident sus la platafòrma al bèl mièg de la mar un pauc aisit. Lo primièr còp susprend. Lo 2nd còp, plan mens. Mas urosament, The Secret Life of the words es plan mai qu'aquò.......

Aimi plan d'anar veire de films sens saber de que parlan sens aver vist cap extrach. Es totjorn la suspresa, es sovent bona.




Aprèp Mi vida sin mi, pensi encara a Lars Von Trier. Mas en plan melhor. Lars Von Trier es longàs. Lars Von trier es un òme, es danés ( o quicòm coma aquò, enfin, es del nòrd).
Isabel Coixet es una femna e catalana, pòt essèr sonque melhora :P

Mi vida sin mi m'agrada encara mai que lo primièr que veguèri. Encara una suspresa de las bonas. Aimi los plans, lo biais de filmar, l'istòria, plan segur. Vos o cònti? Zo: Ann va morir e prepara sa vida sens ela. Vaquí o ai tot dich. Soi una espoilaira :-P.

Mas non!



Tot es dins lo biais!




Lo podcast de l'entrevista es pas encara disponible.... Es daumatge que la registrèri mas me diguèri que metrián plan lo podcast en linha!


Aimèri plan çò que diguèt l'Isabel Coixet pendent l'entrevista. La feliciti per la qualitat de son francés.. e per comprene los jornalistas que se la petan intelectuals....


M'agradèt sa critica d'Almodóvar rapòrt al public francés. Puèi m'agradèt encara mai que son productor es El Deseo SA, es a dire, los frairòts Almodóvar...


Rai, Almodóvar simbòl de la movida de las annadas 80, nos dona ara la vision d'Espanha que los Franceses (parli plan dels Franceses de França) vòlon aver "lo rotge e lo negre", las lagremas, lo passat pesuc etc. Enfin, la realisatritz catalana ne parla plan melhor que non pas ieu!



Interessanta la question del jornalista-de-la-radio-del-servici-public rapòrt a un film qu'es finalament american... coma Amenábar amb The Others. O aviái remarcat. Aimi plan sa responsa. E òc, cal esperar lo podcast :-P.




Fa partida d'un movement novèl en Espanha que tròbi interessant: la meti dins la meteissa caissa amb Lucía Etxebarría, Alejandor Amenábar e Icíar Bollaín ( la realisatritz Te doy mis ojos), benlèu ne doblidi. Ai una autra tirador "umor" que i meti Alex de la Iglesia e Santiago Segura, mas ne parlarai benlèu un jorn.... Es just que abans Mi life without me, veguèri Torrente 2... Es pas brica lo meteis genre...



Foguèri un pauc decebuda sequenon perque, ai l'impression que l'entrevista te dona pas enveja d'anar veire lo film... Doncas anatz-i!!! Vos o disi.




En agachant sus internet, ai vist qu'Isabel Coixet participèt a ¡Hay Motivo!, un tièra de corts metratge contra lo govèrn del Partit Popular...
Se capiti d'agantar son cort metratge, o metrai en linha (ai Hay Motivo en entièr mas sabi pas copar las videos.... )










Lo sit oficial d'Isabel Coixet



NB: un comentator aluserpit parlèt d'Isabel Coixet dins un comentari.... Coïncidéncia...

La vida es un guió

"La vida es sueño", çò escriguèt Calderón,
"All the world's a stage", çò escriguèt Shakespeare,
e Isabel Coixet escriu La Vida es un guió, un libròt de textes seus, vejaire sus la vida e lo cinèma, que los beneficis ne son versats a l'associacion Tamaia.

5 parts per aqueste libre:
- La guerra i la postguerra que no vaig viure (de la A a la Z), un mot per cada letra amb son vejaire, una anecdòta de sa vida. Un exemple? zo, un exemple cortet:

Vermell
Els rojos duien mocadors rojos. Els altres, camises blaves, uniformes grisos o verds, barrets negres. Uns eren els rojos, però els altres no eren "els blaus", "els grisos" o "els negres". ¿Llavors què eren?

- La vida es un guió
- Tanta Por, 3-4 tèxtes sus las femnas que los mar(r)its lor tustan dessús. Amb un omenatge a Marie Trintignant (sai pas perque daissi pas mai sovent s'exprimir mon umor negre... e metriái de Noir Desir dins la Radioblog...)
- Històries de cinema, s'i parla de... cinèma?
- Mi vida sin mí, que s'i parla del viratge del film.

Meti pas d'extraches, qu'ai la canha mas vos marqui quand meme la quatrena de cuberta:

A La Vida es un guió Isabel Coixet, una de les cineastes amb més prestigi del món, ens obre per primera vegada el seu cor apassionat per mostrar-nos racons de la seva infància, manies, pors, addiccions, obsessions, el seu compromís contra la violència de gènere, històries sobre el millor cinema i tots els secrets del rodatge de la seva última gran pel.lícula Mi vida sin mí. "Gràcies a tots per barrejar les seves vides amb la vida inventada de la pel.lícula. Per fer-me recuperar la fe en el poder de la ficción com a mirral del que desitjaríem que fos real. Per demostrar-me, amb cartes, missatges, somriures, sielncis, fets, que les pel.lícules serveixen per alguna cosa, fràgil, tènue, momentània, innombrable, però poderosa. Sé que, a partir d'ara, no podré viure i rodar de la mateixa manera. Que la meva vida sens la pel.lícula serà una altra."

Tot aquò per dire qu'ai vist un film de mai de l'Isabel Coixet, Things I never told you en espanhòl (Cosas que nunca te dije). M'agradèt fòrça! (Telerama l'assassinèt mas a Telerama son cons. E dire qu'ai d'amics abonats a telerama, es pas que crompan aital per far estil non non, son abonats! O merda, garris, avètz pas vergonha?). Es dins la dralha dels dos autres fils que ne parlèri ja. De causas simplòtas, la vida que passa, lo jorn que seguís la nuèch... L'aficha es polida mas ai l'impression que correspond pas al film. Isabel, se passas per mon blòg (e ben? akò pòt arribar....), vòls èsser mon amiga?

> un article sus la vida es un guió aquí
> una entrevista que I. Coixet i parla d'aqueste libre aquí

e, totjorn, lo sit oficial d'Isabel Coixet





Isabel Coixet, La vida es un guió, Ara Llibres, 2004

Elegy d'Isabel Coixet

Anèri veire Elegy lo darrièr film d'Isabel Coixet.
Es una adaptacion del The Dying Animal de Philip Roth, libre qu'ai pas legit mas que deuriái legir :)

L'istòria a la lèsta: un òme, David, ven baug d'amor per Consuela, una estudianta seuna, e el que foguèt totjorn independent, libertin, lubric, ven completament dependent d'aquesta relacion... e....

Lo Trailer: (ai pas trobat lo trailer en version originala) que dona pas gaire enveja d'anar veire lo film



Francament, me regalèri

- Ben Kingsley, ieu ne vòli lo matin, a miègjorn, lo vespre la nuèch d'aqueste òme. La Coixet a lo biais per lo mostrar bel que non sai, cada plan favoriza lo Kingsley e a cada minuta me pensavi "ò macarel qu'es bon".... Quin actoràs! Es el que pòrta lo film. - la banda originala, musica causida per la directritz, bona causida ;)

Aimèri fòrça la primièra mièja ora del film qu'es la mesa en plaça de la relacion amorosa: la seduccion, l'apròcha, los primièrs moments amoroses, l'addiccion a l'autre. Aprèp se fa longueta la causa... Puèi tòrna prene l'interés amb una polida fin... (pas joiós joiós)...

Òsca al director de fotografia!
E òsca a Ben Kingsley, o ai ja dich-? ben o tòrni dire!

Per Pasha e Quequejaire, anatz-i, s'i vei Penelope Cruz nusa.


Elegy dins l'emission Dias de Cine:


Un autre reportatge amb entrevistas de Ben Kingsley e Isabel Coixet que parla catalan (es lo primièr còp que l'ausissi parlar catalan!):



qualqu'un me pòt dire lo títol de la cançon?


.

V de Volver

E òc, anèri veire lo darrièr film d'Almodóvar. Volver. Tornar. Pensatz plan qu'es la primièra causa que faguèri en arribant a Barcelona. Vau poder faire la quèqua pendent quauques jorns quand tornarai de vacanças que sortís en França sonque lo 17 de mai...

Ben, es un film d'Almodóvar. Punt. Amb totas sas qualitats.
Mas finala es tròp un film d'Almodóvar. Benlèu qu'ai enveja de veire quicòm mai coma cinema espanhòl. Finala, soi d'acòrdi amb la critica d'Isabel Coixet .

Mas anètz pas pensar que m'agradèt pas.
Segur qu'a sa sortida en França, i tornarai.