dissabte, 27 de maig del 2006

La vida es un guió

"La vida es sueño", çò escriguèt Calderón,
"All the world's a stage", çò escriguèt Shakespeare,
e Isabel Coixet escriu La Vida es un guió, un libròt de textes seus, vejaire sus la vida e lo cinèma, que los beneficis ne son versats a l'associacion Tamaia.

5 parts per aqueste libre:
- La guerra i la postguerra que no vaig viure (de la A a la Z), un mot per cada letra amb son vejaire, una anecdòta de sa vida. Un exemple? zo, un exemple cortet:

Vermell
Els rojos duien mocadors rojos. Els altres, camises blaves, uniformes grisos o verds, barrets negres. Uns eren els rojos, però els altres no eren "els blaus", "els grisos" o "els negres". ¿Llavors què eren?

- La vida es un guió
- Tanta Por, 3-4 tèxtes sus las femnas que los mar(r)its lor tustan dessús. Amb un omenatge a Marie Trintignant (sai pas perque daissi pas mai sovent s'exprimir mon umor negre... e metriái de Noir Desir dins la Radioblog...)
- Històries de cinema, s'i parla de... cinèma?
- Mi vida sin mí, que s'i parla del viratge del film.

Meti pas d'extraches, qu'ai la canha mas vos marqui quand meme la quatrena de cuberta:

A La Vida es un guió Isabel Coixet, una de les cineastes amb més prestigi del món, ens obre per primera vegada el seu cor apassionat per mostrar-nos racons de la seva infància, manies, pors, addiccions, obsessions, el seu compromís contra la violència de gènere, històries sobre el millor cinema i tots els secrets del rodatge de la seva última gran pel.lícula Mi vida sin mí. "Gràcies a tots per barrejar les seves vides amb la vida inventada de la pel.lícula. Per fer-me recuperar la fe en el poder de la ficción com a mirral del que desitjaríem que fos real. Per demostrar-me, amb cartes, missatges, somriures, sielncis, fets, que les pel.lícules serveixen per alguna cosa, fràgil, tènue, momentània, innombrable, però poderosa. Sé que, a partir d'ara, no podré viure i rodar de la mateixa manera. Que la meva vida sens la pel.lícula serà una altra."








Tot aquò per dire qu'ai vist un film de mai de l'Isabel Coixet, Things I never told you en espanhòl (Cosas que nunca te dije). M'agradèt fòrça! (Telerama l'assassinèt mas a Telerama son cons. E dire qu'ai d'amics abonats a telerama, es pas que crompan aital per far estil non non, son abonats! O merda, garris, avètz pas vergonha?). Es dins la dralha dels dos autres fils que ne parlèri ja. De causas simplòtas, la vida que passa, lo jorn que seguís la nuèch... L'aficha es polida mas ai l'impression que correspond pas al film.
Isabel, se passas per mon blòg (e ben? akò pòt arribar....), vòls èsser mon amiga?





> un article sus la vida es un guió aquí
> una entrevista que I. Coixet i parla d'aqueste libre aquí

e, totjorn, lo sit oficial d'Isabel Coixet





Isabel Coixet, La vida es un guió, Ara Llibres, 2004



2 comentaris:

  1. E ben ieu me'n desabonèri de Telerama. Te farà plaser :-)

    ResponElimina
  2. òc
    ÒSCA!!
    ( mas o disi sovent que lo mond que legisson aqueste blòg son de mond plan coma cal...)

    ResponElimina

Mercé :)