Secret de l'erbeta.... L’èrba èra nòstra companha. Viviam sempre mesclats a sa frescor, amics de la vida umila que rescond. Las matas fernissentas, las arrapàvem a plen ponhat tot rebalant sus l’aire de davant mon ostal. N’aviam las mans verdas e nòstre pas n’aviá l’amar perfum. Per nòstre uòlh pacient s’enauçava al mistèri d’una selva, quand seguissiam entre sos fils lindes lo trabalh de las formigas afogadas que rebalavan arderosas de faisses que las escrachavan vint còps.
Erem los mèstres de l’èrba e, lo morre amanhagat per ela, fasiam bufar d’un tèunhe alen de brofoniás e de tempèris que desvariavan un temps aquela paura republica de bestiòlas...
Erem los mèstres de l’èrba e, lo morre amanhagat per ela, fasiam bufar d’un tèunhe alen de brofoniás e de tempèris que desvariavan un temps aquela paura republica de bestiòlas...
Max Roqueta, Vert Paradís
Fòto presa a Rofilhac lo 8 d'abrial de 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Mercé :)