dilluns, 18 de juny del 2007

Retorn de cap de setmana

Vakí soi tornada de ma dimenjada amorosa!
Aviatz paur que tornèsse pas , e?!?!

Ben, soi tornada! E soi tornada tras que contenta ;)

La bona novèla dins l'istòria es qu'ai trobat un amorós que ne soi amorosa grèu (mas chhhhhhhuuutttttt li cal pas dire, el o sap pas).


Li cal trobar un escais a aqueste òme!
Alara, l'amorós novel serà MonAmorósMaiContent, poiriái apondre Quem'AimaeQuel'Aimi, mas francament, seriá tròp long, cal pas desconar.

Alara, amb MonAmorósMaiContent, ai passat una dimenjada meravilhosa...
Ja, trobar quauqu'un que me supòrta 3 jorns a de reng, es meravilhós (me li cal donar una medalla a aqueste òme)



MonAmorósMaiContent me faguèt montar al setèn cèl, agachatz un pauc la polida vista qu'avèm amont del setèn cèl ;)




E lo ser, per asard e per astre, veguèrem un concert de la Companyia Electrica Dharma...
La Dharma, pels 4 gavaches del lectorat, es un grop emblematic catalan, es un pauc coma Pink Floyd qué.
Totes dos aimam fòrça la Dharma, e ne cresiam pas nòstres uèlhs ni nòstras aurelhas de los aver aquí davant.
N'èri de contenta!!!!!


Una videoneta:
(aqueste tròòòòòòòòòòòççççç)

9 comentaris:

  1. Bòna novela. Èra previst tot'acò, que t'entornariás de ton viatje en Catalònha amé un novel amorós?Digua, es grand? Tant pòu t'ajudar a recampar lo tilhòu sensa l'escala…

    ResponElimina
  2. E jo, que crei de saber quin e's hè que sia "Mai content" aqueth òmi !!!

    E ! E ! E !

    ResponElimina
  3. Estic content que hagis tornat!

    Parlant del setè cel, aquí hi ha la lletra d'una cançoneta d'en Jaume Sisa, que és tan vell com els Dharma:

    El Setè Cel

    Història certa dels set cels.
    Set paradisos màgics i encantats.
    Història certa dels set cels.
    Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

    El primer cel és inventat:
    el primer gran invent de la terrestritat.

    El segon cel, imaginat
    en una nit d'estiu a la vora del mar.

    El tercer cel, dins d'un mirall
    perfila les imatges d'un món ignorat.

    I el quart cel és irreal,
    com un oasi verd en un desert estrany.

    Del cinquè cel res no se'n sap.
    No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.

    I el sisè cel està copiat
    del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

    ResponElimina
  4. Jo tanben que soi plan content que sias tornada! Adonc, aquests tres dias que son estats un succès totau, qué! E gràcias a la tua escapadeta, que podem véder videos de las bonas! Valèva la pena d'esperar! E que soi doblament content: qu'as de mes en mes legidors d'un pauc pertot dins l'airau gran occitanocatalan! Bon, ua questioneta: "monamorósmaicontent", es en catalan o en lengadocian qu'ac cau compréner??

    ResponElimina
  5. >> platjaire: entre çò que se prevei, çò que s'espèra, e çò que se passa...
    Pel telh... benlèu que ne parlarà s'akò li peta.

    >> KKJ: LOL, cambiaràs pas jamai puta de biarnés ;)

    >> Anonim català: granmercés per la cançon. Coneissiái pas Jaume Sisa!

    >> Joan Peiroton: ben ieu tb soi tras k contenta de ma dimenjada :D. E òc, i a de mai en mai de legeires, akò fa paur de còps k i a. (n'i a que prenon lo cap gròs, e ieu me cagui!).
    "MonAmorósMaiContent" en catalan o lengadocian? enfin quauqu'un que pausa la question del million... Es l'avantatge d'aver de lengas bessonas...
    Comprenga qual vòl.

    ;)

    ResponElimina
  6. Lo liech de la Mela es venguda 'n' annexa dau CAOC !!! Sei plan content per te ! Ah... Catalunya... ;o)

    ResponElimina
  7. Lo Lemosin desparla!!!!!! Sias caluc! un anex dau caoc? son trop vielhs al CAOC....
    e trop nombroses!!!!!!!

    Ieu tb soi contenta per ieu , mercés :)

    ResponElimina
  8. Qu'es la seccion jòunessa dau CAOC... Nonmas dos... dins un liech... (o alhors, sabe que t'as de l'imaginacion :oPPPP )

    ResponElimina
  9. D'on són les imatges?

    Quants catalans infiltrats que hi ha...

    Llegeixo sovint aquest blog i haig de dir que l'occità (lengadocian) s'entèn força, però és més difícil que no em pensava :(

    De totes maneres he de dir que sóc fan d'aquest blog, amb el seu toc surrealista (m'encanten les fotos amb els peus, és com una metàfora visual molt sui generis, una forma de dir "he estat aquí").

    ResponElimina

Mercé :)