Cançon

Lo Pèire de la Sauma me mandèt akò... e coma es una cançon polida que la votz de Miquel Gil m'agrada e que del Comelade ne soi fan fan fan... akí l'avètz!



las paraulas:

Com un record d'infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals. Potser fou l'últim fet amb algú que estimés abans que un bombardeig la tornés boja. Tots els xiquets la seguíem i en un solar apartat ens instruíem al seu voltant. Mig descabellonada ens mostrava les cuixes i ens donava lliçons d'anatomia. Ella ens va dir d'on veníem. I que els reis de l'Orient no existien. Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor com la cosa més preciosa i bonica. Sense pecats. Ens ensenyà a ballar a cantar i a estimar. D'això ella era la que més sabia. Amb una floreta al seu cap i un mocador negre al coll i faldes llargues i un cigarret. Vas ser la riota dels grans, i la mestra més volguda. dels infants. Ara de gran comprenc tot el que per tu sent i et llence un homenatge als quatre vents. Com un record d'infantesa sempre et recordaré a tu, Teresa, ballant el vals.

e se per un jorn akò me peta de faire un jòc cultural, la cançon es d'Ovidi Montllor, un cantautor valencian, un de la nòva cançon catalana.






Question del jorn: cossí fasián lo mond abans, quand YouTube e Wikipedia existissián pas??????


.