divendres, 1 de febrer del 2008

Microondas

En 2005, èri professora estagiària dins Òlt, (la passa mai urosa de ma vida...); per l'iofme, nos demandèron d'escriure un tèxt... n'escriguèri dos, lo conegut tèxt de la barra qu'es en linha dempuèi un moment, e akeste:




Grand jorn.

Uèi, presentacion de la bèla familha. Intronisacion...

Ieu li aviái dich al Fred que voliái pas conèisser tot lo mond sul còp, que seriá melhor de conèisser primièr sos vièlhs puèi un autre jorn (o benlèu pas jamai...) sos fraires amb las bèlas-sòrres e tot lo mainadum.

Zen. Serà estat una bona idèa de portar dins ma saqueta lo Libre dels Mòrts? Oi, rai, daissar mon umor de colha dins la veitura. Aquò's plan important. Cal pas doblidar. Me'n fau una crotz sus la man.

Agachi per la fenèstra de l'autò los arbres. « Welcome in Lemosin » me disi.

Arribam amb Fred dins la cort. Sos parents eiretèron d'una bòria que lo vièlh radobèt coma poguèt, un polit endrech, aquò rai. Sortissi de mas pensadas quand sa maire sortís de l'ostal. Es plan coma me l'aviái imaginada. Pichòta, gròssa, lo pel frisat cort tintat blond quand sortís del perruquièr, ara es mai que mai blanquinèl. A un risolet bèl, es contenta de me conéisser, « enfin! ». Me pren per las espatlas, me tira cap enbàs per me faire un poton (es lo primièr còp que me sentissi tan granda...) un poton que peta, d'aqueles que i a sonque los vièlhs per los faire, es benlèu perque ne fan pas gaire alara ne profechan. Sa barba me pica, lo pichon lum de mas cervèlas s'aluca, idèia-cadèu per Nadal, Babilyss.... (NB per mai tard: cal pas dire ma bona idèia a Fred).

E lo paire? Dins l'òrt, orteja qu'ortejarà, melhor defòra qu'amb sa pesuga de femna, fau la marrida lenga. De còps que i a m'agradariá de desconectar mas cervèlas, levar las pilas, arrestar de pensar, arrestar de faire de galejadas, de jòcs de mots, de comparasons per me rire del mond. « Bidochons »... m'ausiguèsson.... de tot biais sabon quitament pas quales son los Bidochons.... Lo paire arriba, soritz el tanben. Me coneisson pas mas m'aiman ja. Òsca. Es ja aquò de ganhat. Lo paire es pas un charraire mas es un brave òme. Dintram. Directament dins la sala de manjar e d'agachar la telé. La telé es alucada, son solet espectator es una gataràs gris que m'agacha quitament pas. Al mitan de la sala, una taula granda, al fons un bufet que servís per tot: vaisselièr, mòble TV, burèu tanben que i a tot plen de letras dessús (Frace Telecom, Credit Agricole, Groupama...). Monsieur Propre, vaquí, aquò sentís lo Monsieur Propre, ven de lavar lo sòl la bèla-maire. O sabi plan qu'an fach un esfòrç per parèisser melhor. Me demanda la bèla-maire de que vòli beure. I aurà pas de Cocà aquí... alara una menta. M'agacha, suspresa, e me ditz, un pauc decebuda, « aviam crompat de Cocà » Son braves aqueste mond, o sabiái plan!

L'ajudi a metre la taula, en esperant los autres. Charram. Ma capacitat de poder charrar de que que siá amb qual que siá me pivela bravament. Un bruch d'autò. Lo frairòt es arribat, gròs el tanben, sortís, ritz, un brave poton que me fa el tanben. La bèla sòrre, gròssa ela tanben, es a reganhar aprèp los dos dròlles. M'agacha, un bonjorn freg, aquò se sentís qu'a pas la meteissa genetica.... Los dos dròlles m'agachan quitament pas, sautan sus lor oncle e li dison quicòm doçamenton. Sabi que parlan de ieu. Fred ritz que son ja a me sautar dessús a ieu, un poton que peta. Los vièlhs e los dròlles fan lo poton parièr. Dintram. Aperò tornarmai. Parli pas mas ne pensi pas mens. Soi una timida amb unas cervèlas barjacairas.

Bruch d'autò. L'ainat arriba. Aqueste còp, la smalà es tota aquí. Sortís de son monoespaci, me fa lo poton e brama per saludar sos parents. Tot en finesa aqueste. Sa femna, la sola magrostèla de la jornada, fa sortir los quatre dròlles. Fa lo morre, non, fa pas lo morre, ensaja d'amagar que fa o fasiá lo morre. Aquò a calfat dins lo monoespaci. (NB per mai tard: cal pas crompar un monoespaci emai siaguèsse melhor per passejar lo labradòr). Arrestar de pensar mal sul conhat. Zo! A taula! Of. De còps que i a, mastegar empacha de pensar. Mon vièch! coma dison a Marselha, quiti pas d'agachar e de pensar. Daumatge qu'aguèsse pas un quasernòt per notar totas las conariás que me venon al cap per minuta. Ai ganhat mon recòrd. Mas disi pas res .Mastegui e fau mon agach « escoti çò que disètz e aquò m'interessa bravament » Capiti pas de pensar pas a aqueste porcàs de conhat. Aprèp l'ensalada « de l'òrt », arriba la lenga de buòu... « Manjar quicòm que sortís de la boca d'una animal? Quina orror! Donatz-me melhor un uòu », non, la sortirai pas que la comprendràn pas. Me fòrçi a manjar d'aquesta causa, e feliciti lo sògre. Cosina plan la puta, aquò li podèm pas negar.

E lo conhat, bèu que beuràs, manja que manjaràs, barjaca que barjacaràs. Gardian de preson, macarèl, aquò s'inventa pas. Mon Dieu, digatz-me qu'a pas fach aquò per vocacion. Farai pas d'esclandre. Li dirai pas de se calar e de daissar los autres respirar, parla encara mai fòrt que la telé e es encara mens interessant... Gardian de preson... seràn totes coma aquò?: fachò, quatre enfants educats a còps de cencha, una femna que de tant que lèva pas lo cap deu solament pas saber quin temps fa. Aqueste òme òrre representa tot çò qu'ai en òdi. Ensagi de pensar a quicòm mai e quiti de l'agachar. Tè, e se m'ocupavi de mon òme un pauc. Mon pè comença de tocar lo seu. Ma camba sota la seuna. Langorosament. Soi bona per aquò. Al cap d'un brieu se clina cap a mon aurelha , me demanda d'arrestar, qu'aquò l'excita. Mot magic. Contunhi encara mai. Òsca, ausissi pas mai las conariás del fachò.

M'avisi que lo dessèrt es ja sus la taula. Pastís de chocolat amb de noses, òbra de la sògra. Mmmmm. N'i aurà pro per ne poder tornar prene? Daissi tombar dins l'aurelha de Fred que lo chocolat es afrodisiac e tendi ma sièta cap a la mestressa de l'ostal que me soritz de longa. L'aimi aquesta femna. Lo fachò parla pas mai, l'alcoòl fa enfin son efièch, son cap redola cap aval, fial de bava compres.

Me lèvi per plegar la taula, plan decidida per anar me refugir a la cosina per lavar la terralha. La sògra me ditz de non, per principi, que ieu sabi plan qu'aquò li agrada que quauqu'un faguèsse quicòm. Las bèlas-sòrres lèvan pas lo cap e encara mens lo cuol. Fred es defòra amb son frairòt amb tota la nebotada a l'entorn. Lo fachò ronca.

Los dos vièlhs son aquí amb ieu, risolet als pòts, m'agachan.

Son uroses.

Ieu tanben.

5 comentaris:

  1. Que'm soi regalat ! Òsca !
    E l'aurés enviat en quauque concors literari ? Se que non, qu'ac deverés har.

    Perdiu ! Quan los de Marselha e disen "Mon vièch !" que pensavi que disèn "Mon vielh !"... Que compreni mei plan dab las toas lutz.

    Listuèra de l'ueu : LOL !!

    ResponElimina
  2. pòdi pas dire melhor que quequejaire.
    bon moment de legida escacalàs per totas las conariás qu'as pas dichas aqueste jorn.

    ResponElimina
  3. un classic de la blogsfèra occitana!

    ResponElimina
  4. Oc, es plan un cap d'òbra de literatura melanesca. As pas pensat d'escriure un roman policièr, lo contrapè occitan deu San Antonio franchimand? Deuriás començar sens trigar mai. L'escrius en occitan e lo vendes en anglés: succès planetari assegurat. Recompensa suprèma: seras nomenada membre del jurat de l'Star-Ac, anoblida per la Reina d'Anglaterra, e cortisada per Beckam, Sarkosy e lo papa. Te faràs rica. Poiràs te crompar un mas entre Barcelona e Girona e un negre per contunhar d'escriure tos caps d'obra per çò que tu auras d'autras causas a fer, cal pas desconar quand meme.

    ResponElimina
  5. >> jdP: vai-te'n legir FLorian vernet!!! ARA, SUL PIC: http://sites.univ-provence.fr/tresoc/litterat/litfr1v.htm

    ResponElimina

Mercé :)