dimecres, 23 d’abril del 2008

Feliç Sant Jordi a tothom!

Uèi, es la Sant Jòrdi, fèsta catalana subreimportanta, ba, ai la canha, anatz veire sus wikipedia
Sant Jordi lol.Çò que cal reténer, es un jorn tras qu'important pels catalans. Es tanben lo jorn dels amoroses: l'òme fa present d'una ròsa a la femna e la femna li fa una pipapresent d'un libre. Remarcaretz coma es plan mai tranquille per l'òme que non pas per la femna. VAi-te'n lo trobar tu lo libre que li agradarà a ton òme! Alara que la ròsa, es aisit, passa a la florista, e zo, un parelh de ròsas "t'aimi mon amor" e fai tirar marius....

Dos eveniments per aquesta Sant Jordi 2008 :
- lo cambiament de look del blòg, me diretz çò que ne pensatz
- Barça - Manchester. Los suportaires angleses seràn a Bcn per la Sant Jordi alara, lor caldrà explicar... Vos meti çai-jos una explicacion... Es la columna de la darrièra pagina de l'Avui, escricha per Albert Om. M'agrada plan son biais d'explicar la Sant Jòrdi.

Un lloc estrany

Sant Jordi explicat als seguidors del Manchester. Que sapigueu que demà arribeu a un país estrany. Que anglesos i catalans compartim patró -sant Jordi- i flor nacional -la rosa-, però poca cosa més.

Benvinguts a Catalunya, país de hooligans. De hooligans culturals. Els catalans arrasem amb tots els llibres que ens surten al pas, tal com vosaltres arraseu amb els barrils de cervesa. Els comprem de tres en tres i, amb els llibres ben agafats a sota el braç perquè ningú no ens els prengui, travessem tot Barcelona perseguint escriptors. I la travessem a peu perquè per Sant Jordi tampoc no hi ha taxis. Això és Barcelona, una ciutat sense aigua ni taxis. L'aigua ja ens l'enviaran de l'Ebre d'aquí a quatre dies. De taxis, també podríem demanar-ne un transvasament.

Els catalans perseguim escriptors i fem llargues cues per obtenir la seva signatura, per una foto amb ells, per veure'ls de prop, per tocar-los d'esquitllada, per creuar-hi quatre paraules. Perquè a Catalunya, en comptes d'adorar els futbolistes, adorem els escriptors. Per a ells són els contractes milionaris i la glòria mediàtica, hores i hores de programes especials de televisió que demà veurem dedicats a explicar la seva vida i miracles. Ronaldinho que marxi al Milan, però Carlos Ruiz Zafón -l'home que ha tornat a posar Barcelona al món, el responsable del cercle virtuós que viu aquesta ciutat- que ningú no ens el toqui.

Sant Jordi, a Catalunya, també és el Dia dels Enamorats, una mena de Sant Valentí però estalviant-nos de regalar joies. Demà se suposa que els homes hem de comprar una rosa a les dones, i elles, un llibre per als homes. Si vosaltres, els anglesos, la trobeu una tradició masclista, penseu que per a xulos i paritaris nosaltres, que tenim una ministra de Defensa catalana, dona i embarassada.

La mateixa ministra que es va quedar curta quan va parlar de la Catalunya optimista. Sapigueu que arribeu a un país eufòric. Ho podreu comprovar demà. Us semblarà que no hi ha prou carrer, que no hi ha prou ciutat per engolir tanta gent com hi passeja amb un somriure als llavis i una rosa a la mà. És la Catalunya enamorada i eufòrica. I treballadora, perquè el que ja no sé com explicar-vos és que tot això ho fem un dia laborable.

Un últim advertiment, benvolguts anglesos: demà, els catalans gosarem profanar el vostre espai sagrat. Per un dia us farem sentir estrangers a la vostra pròpia Rambla. Espero que ens ho sapigueu perdonar. L'endemà tot tornarà a la normalitat: vosaltres, nosaltres i la Rambla.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 72. Dimarts, 22 d'abril del 2008

14 comentaris:

  1. Hola! També tenim aquesta tradició a Hèlsinki, El Dia del Llibre i la Rosa el 6 de maig aquest any. Penso que sigui terrible que un home només doni una rosa però els llibres per a ells costin una fortuna per a nosaltres dones!

    ResponElimina
  2. A mi Sant Jordi sempre m'ha semblat un poc masclista, la veritat.

    ResponElimina
  3. Osca
    Que sias un buf de libertat. E per Sant Jordi ièu , vergonha , ai pas culhit de flor, per astre la mièuna femna oblidèt lo libre.
    E me demòri pas que d'agatchar lo match d'aqueste ser, me pensi pas qu'i fara plaser coma la ròsa.
    Es aital.
    Mas deman de segur oblidariai pas...
    Encara Osca pel blòg.

    ResponElimina
  4. E la tradicion en Occitania es de mostrar las popas !! ;-)

    ResponElimina
  5. A ieu m'agrada la novèla presentacion del blòg.

    ResponElimina
  6. Espero que Joan se n'hagi adonat per votar!

    ResponElimina
  7. La nova imatge...molt suggerent!

    Sant Jordi una b/vella tradició. No crec de totes maneres que faci llegir més llibres a la gent!

    Pregunta: La bandera occitana amb un estel groc a dalt a la dreta que significa? Perdoneu si la meva ignorància pot ofendre algú!

    ResponElimina
  8. Pregunta per la Merike, com és que a Hèlsinki el dia del llibre i la rosa canvia de data cada any? O ho he entès malament!

    ResponElimina
  9. Plan brava presentacion. Tas pop... ton bikini es plan brave ! Om vei be que lo fòtograf fuguet inspirat ;o)

    ResponElimina
  10. >> Merike: per l'istòria dels sòus, pren los sòus de ton marit, o crompa-li un libre que t'agrade a tu tb lol

    >> Manjacostel : mercéeeee :) e li as crompat una ròsa a la femna?
    la bona alternativa es mandar un mail amb una ròsa virtuala lol

    >> Pasha: kal a dich que tot akò èra meu??

    >> Androna: segon lo mond, l'estèla significa:
    - la santa estèla del Felibrige
    - occitània tota e non pas sonque Lengadòc
    Se n'i a que vòlon completar...
    Es lo primièr drapèu que crompèri fa quauques annadas a Estivada a Rodés al mond de las valadas. Se'n trobava pas gaire a l'epòca, Macarel www.macarel.org existissiá pas encara...

    ResponElimina
  11. Au dessus de las pop... dau bikini, i a escrich : la vida amb ieu... Quò siria plan estranh que la fòto siaja pas tòa...

    Per la santa estela fau saubre que chasca brancha representa 'na region occitana mai... Catalonha !!!!

    ResponElimina
  12. Oc, es l'estèla de 7 angles dels felibres, un angle per domèni lingüistic, e Catalonha a la sieuna. Catalonha era encara occitana fins a las annadas 1930, cal tornar legir la tesi d'en Lluis Fornés (en linha sul web) sus l'istòria de l'occitanisme als paises catalans, l'anunci del separatisme catalan de l'occitanisme e la reaccion desesperada d'Alibert per assajar de l'evitar. E tanben la de Miquel Ventura Balanyà, lingüista de Reus, cap de fila dels occitanistas catalans e autor d'una proposicion per un occitan unificat, d'Auvernha al Pais Valencian. Ventura s'enfadet definitivament amb Pompeu Fabra (que apelava "el quimista"), a causa del separatisme e tanben de las nòrmas graficas fabrencas que jutjava tròp aluenhada de las d'Alibert. En Catalonha meteissa, es una istoria plan "refolada", al sentit psicoanalitic de la paraula. La trobaratz pas a l'enciclòpedia catalana. Mas es vertat. I als paises gascons, i a una tendéncia de seguir lo modèle catalan, alara qu' una justificacion pels catalans per quitar l'occitanisme era, entre autras causas, la preséncia deu gascon dens l'ensemble occitan jutjat tròp esluenhat del catalan. En realitat, l'ideologia nacionalista prima totjorn sus las consideracions lingüisticas. Pensi que lo separatisme catalan era inevitable de tot biais. Domatge ça que la que Alibert e Fabra posqueron pas s'entendre sus un sistema grafic comun...per exemple lh e pas ll en catalan (pas mai imbecil.litat), e ny e pas nh en occitan. En gascon, las ny nos auriá evitat d'aver de fotre de punts au bel mieg dels mots. Es in.hernau! :))

    ResponElimina
  13. Hola Melanie! Ixublidas que San Chorche ye tamién o patrón d'Aragón!! Manimenos aqui no se fa ixo d'a rosa, aqui se dan clabels.

    ResponElimina

Mercé :)