Lectura estivala (ai perdut lo compte)

Me demandètz pas perqué mas soi dins mon periòde nòrd-catalan. Pasmens, ai pas d'amorós dins lo canton. Ieu sortissi pas amb de catalans que se prenon per d'occitans. 

E legissi de literatura nòrd-catalana. Ai legit un parelh de libres en parlar rossellonés. Quand parlas lo catalan de Barcelona e lo lengadocian, quand legisses de rossellonés, ne siás desvariat. Mas rai.

Lo darrièr libre legit, me regalèri! Perpinyhard es un libre collectiu, de novèlas negras plenas de sèxe e de murtres made in Perpinhan e escrichas per cinc autors. Lo trobaretz lo libre jol nom d'"Emili Xatard". 
Emili Xatard, es una de las constrenchas del libre : cada autor deviá, dins sa novèla, emplegar lo nom "Emili Xatard" e plaçar lo "Carrer dels Cardaires", carrièra del centre de Perpinyà que fa rire los catalonofòns, que cardaire, aquò vòl dire cardaire coma en occitan (Alibèrt es ton amic) e bicaire. Las novèlas son diferentas, per pas dire inegalas, mas n'i a pas una de missanta.

D'extraches! Veiretz coma sembla d'occitan!

"- Colló! Sem anat a la teua casa i ni la teua dona sap en quin bar la fas! Fa mitja hora que fem tots los bars del Vernet en te cercant! 

  Li llença sense ni un bon dia en Payré, el flic més gros i brutinyós de tota la PJ de França. A en Payré l'acompanya en Patot. Un nou que acaba d'arribar de Nantes i que no se cansa de repetir tota la jornada que té la impressió que l'han enviat a l'estranger. El seu nom veritable és d'origen polonès, ple de z i de w. Com que és tan jove i ben plantat com aturat i poca-gràcia, en Payré i ell de seguit li van treure el malnom de Patot. 

  - Voleu un cafè?

  Els convida amb cara de prunes agres. Feliç, en el fons, que la presència dels dos col·legues els més poc eixerits de la policia judicial de Perpinyà li compliqui el diumenge. Amb un poc de sort no anirà a comprar el pa. Tampoc no anirà a dinar a casa. I s'evitarà de passar una tarda avorrida davant la televisió al costat de la parenta que, cap a les cinc de la tarda, li començaria a fer magarrufes. I a se posar impertinent. Cada diumenge parió. El diumenge a la tarda se creu una sex-symbol casolana. En aqueixa hora, més o mancos, li comença un strip-tease lamentable. Fet de pantofles, davantal, bata, mitges foradades, roba interior amb data caducada i higiene dubtosa. Unes expansions libidinoses que a ell el fan patir més que una altra cosa. Encara que no gosi dir-l'hi per no fer-li pena."

Me faguèt pissar de rire aquel passatge. Contunha encara, mas vos vau pas tot picar, òu!

"Erudit, president d'innombrables associacions totes amb noms en català i de les que ell n'era l'únic membre, candidat malaurat a totes les eleccions, professor a la universitat, escriptor de novel·les il·legibles, freqüentador de tots els salons i aperitius e, en definitiva, patumeta local. Un intocable."

Data de 1995 lo libre e m'agradariá de ne legir d'autres d'aquela mena. 

A, vos ne dobtaviatz, es publicat en cò del Trabucaire.