diumenge, 15 de gener del 2012

Lectura ivernenca : Los Convidats.

Avètz segurament ausit parlar del film Pa Negre.
Mas siiiiiii, lo film catalan que ganhèt nòu prèmis Goya e qu'es lo primièr còp qu'un film en catalan ganha quicòm!
E ben se l'avètz pas vist, agachatz-lo. Es una capitada.




Mas perqué ne vos parli? Pa Negre es una adaptacion del libre del meteis títol d'Emili Teixidor e coma aquò m'agradèt, ne legiguèri un autre d'el : Els Convidats.
Lo contèxt es lo meteis : la Catalonha rurala aprèp la guèrra civila. Los qu'an ganhat e los qu'an perdut. Los que dictan çò que cal escriure, legir, pensar, los que los seguisson, los que los seguisson pas mas que pòdon pas res far contra. Los qu'an son pichon poder local e que n'abusan. Los presonièrs. Los orfanèls. De pas legir s'avètz pas gaire lo moral...
En mai de l'istòria, m'agrada l'escritura de Teixidor. Me regali de legir sas frasas. Compreni pas totjorn tot, que lo tipe emplega un catalan requist. E puèi fa referéncia a de causas desaparegudas e m'agrada de descobrir aquela Catalonha rurala desapareguda.

L'avi Miquel, a qui els petits, fillols o no, li deien padrí, seia al cap de la taula, amb el seu aire sorrut, capficat, com si estigués isolat pel propi silenci i el respecte dels fills, les nores, els néts, i fins i tot dels que vivien amb la família sense ser-ne, coma l'afillada o refugiada Marta - segons el grau d'aprovació a l'acolliment que els hereus havien fet a la noia, uns li deien i la tenien per affilada i per als altres era simplement una refugiada com altres n'hi havia hagut al poble, i alguns nois i noies trets de l'Asil d'Orfes s'hi havien quedat i tot, al poble o a altres indrets de la comarca-, o el més antic, el mosso de confiança, en Jan,  que era com de la família, tots asseguts a les seves cadires al llarg de la post i en ordre de categoria descendent : primer l'hereu, en Maties, al costat del pare padrí, i després la cadera buida de la seva dona,  que era a la cuina, com li pertocava, per ser la nora més antiga, i un altre lloc buit per a la tia Paula, que s'havia quedat per vestir sants, també als fogons, i la pubilla de l'hereu, la Cinta, jove i amb el cap cot, el posat consirós, els ulls lluents d'una lluïssor interior desconcertant, i al seu costat la fillola o refugiada Marta, uns quants anys més jove que la Cinta, tot just encetada la joventut;
a l'altre cantó hi havia el fadristern, en Tomàs, amb la seva dona que no parava d'anar i venir de la cuina, i després el fill solter i més jove, en Peret, el fadrí li deien, i el fill petit de l'hereu Maties, i el fill del fadristern amb el borrissol ombrejant-li sota el nas, i en Jan, el vell mosso, gairebé de l'edat de l'avi, cap pelat i amb el somriure de servitud a la boca, i l'altre cap de taula biut, perquè corresponia a l'àvia, que encara trafeguejava amb la cassola.
Tots callaven, atents a l'assentament de la cassola de l'àvia i a la fressa i a les olors de la cuina, i només de tant en tant allargaven la mà per agafar algun tall de fuet o de botifarra d'ou, picar una oliva, tallar un tros de pa torrat untat amb llard i all, tastar un llardó, o beure el vi ranci que servia de vermu. Els nens prenien el vi barrejat amb gasosa o aigua. 

Non, lo libre se passa pas lo temps a te far de descripcions a la Balzac, mas m'agradèt la descripcion de la taulejada.
E me la calguèt tornar legir tres còps per reténer los personatges qu'es a la debuta de libre.
Ai totjorn de mal quand i a mai de tres personatges dins un libre. Sabi pas jamai qual es qual. O vos fa pas a vosautres aquò?
Çò pièger es quand legissi quicòm d'estrangièr, genre lo protagonista se ditz Hikvfdstoirgd e un autre personatge se ditz  Hivcsdfgvslargd e ben ieu sabi pas jamai qual es qual. Benlèu que me fau una istòria parallèla a l'istòria vertadièra.
O alara, al mitan del libre, cal far un recapitulatiu o un QCM. Es çò que faguèt Florian Vernet dins Jardindelasdelicias.com, fasiá pas de mal, remarca, de metre un QCM pels mongolians qu'aurián pas tot comprés, qu'es complicada la narracion.

Enfin, brèu. Se volètz passar un grand moment de cinèma, agachatz Pa Negre.  
Anóncia : S'as un sofà confortable, un grand ecran e que me massas los pès, lo podèm veire a ton ostal, pòrti lo DVD e las pizzas. 
Se volètz legir un catalan de qualitat dins un libre pas brica cagant, legissètz Els Convidats, mas cal aver un nivèl pro bon de catalan (çò ditz per se la petar).


Veni de picar dins google images lo nom de l'autor : aviái fantasmat sus un tipe, la quarantena sexy. E ben non.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)