divendres, 8 de juny de 2012

La Mesoclisi



Òc, la mesoclisi es una malautiá ! Es la neuròsi del pronom complement que las causas per arribar li fan paur.

Coneissètz totes lo temps mai aisit de las lengas civilizadas : lo futur !
Dins nòstras lengas, es l'infinitiu + las terminasons.
E ben en portugués es parièr.
Mas pas totjorn.
Quand i a un pronom amb lo vèrb al futur, e ben aquela puta de pronom, tira-te d'aquí que m'i vòli metre, se ven installar, al mitan coma lo dijòus, entre l'infinitiu dau vèrb e la terminason.
Òu, lo pronom complement, ont as vist jogar aquò qu'òm se pòt metre tranquillon-Guston entre lo vèrb e sa terminason ?

E aquò nos dona de mots OGM coma comprá-la-á (la comprarà), escrever-te-emos (t'escriurem). 

O alara, i aguèt un jorn una revòlta dels tirets que nos faguèron una crisi existenciala, manifestèron dins las paginas abandonadas amb de pichòts panèus "volèm viure", alara, los pronoms, aqueles gauchistas generoses e ideioses, lor prepausèron "òu, avèm pas que de s'installar al mitan e nos serviretz d'escòrta!".

La mesoclisi es la revòlta dels pronoms e dels tirets contra la subrepoténcia del vèrb.






7 comentaris:

Quequejaire ha dit...

loooooool
Quina professora !

Juliàn-lo-vièlh ha dit...

non, non, non, sèm en vacanças :)

Pibola ha dit...

L'occitan ancian parla pas de mesoclisi. Per contra se parla de "temèsi" (tmèse en francés) dins las "Leys d'Amors".
Rimbaut d'Aurenga per exemple utiliza lo procediment dins Escotatz, v. 16
"E dir-vos-ai perque..." (vos dirai perqué)...
Fin finala lo portugués es pas que d'occitan medieval.

Anònim ha dit...

Como os complicáis con esos intringulis y vericuetos. Con lo prolijo y versátil que es el román paladín, donde deja claro, palmario y manifiesto, que: Este verso y más de mil, son de nuestro idioma el sarro, pues tira, el que tira de un carro y no el que dispara un fusil.

La Marieta ha dit...

I a una explicacion cientifica per aquò... sabi que la sabes, mas te la dirai pas...

lo monta-mametas ha dit...

NO FUTURE!!!
Tròp complicat, m'acontentarai dau jorn de uòi.

La Vièlha ha dit...

Aquò existissiá tanben en español al condicional,au mens que me sovenga, dins El Conde Lucanor i aviá "plazerme ía" = me placería