dimarts, 16 d’octubre del 2012

Lectura del mes de setembre

A la debuta de setembre, lo govèrn francés publiquèt un document dins l'encastre d'una politica per bastir de lotjaments socials. Èra un tablèu  amb per cada region de França los terrens o bastiments de l'Estat que son pas mai utilizats e que poirián èsser reciclats en immòbles pas cars. Lo vos auriái plan mostrat mas, maganha, es pas mai en linha. Perqué? o sabi pas ; demòra pas qu'aquela mapa ont vesèm l'excepcion còrsa e auvernhassa e lo dorsièr de premsa. Mas quand lo document èra en linha, lo legiguèri. Oè, ai pas qu'aquò de far. Enfin, lo legiguèri pas en entièr, agachèri pas que los cantons que coneissi. 
Aital i descubriguèri qu'a Nhana, lo país das innocents, i a un "bagne d'enfants". Enfin, i aviá! I a encara lo bastiment, mas dedins i a pas mai d'enfants. 
"bagne" e "enfants" es un pauc antitetic, non? 
Sabiái pas solament qu'aquò aviá existit. E aquí tot pròche!
Googlèri la causa, i a tota una literatura psico-istorica sus aquel fenomèn del sègle XIX.
Facebookèri e la Fadarèla e d'autres me parlèron d'un libre escrich dessús per la Maria Roanet. 
E aquí, vergonha sus ieu, ai pas res legit de Maria Rouanet. Dins ma vida d'estudianta consultèri son antologia Occitània 1970 los poètas de la descolonizacion mas pas res mai.
Prenguèri doncas a la bibliotèca (cresiatz pas que l'anavi crompar?) lo libre Les enfants du bagne, dins la colleccion "Le Grand livre du Mois". Le Grand Livre du Mois, es un pauc coma lo libre que te manda cada mes France Loisirs? Mas QUAL s'abona a aquò? Los vièlhs benlèu, es per aquò qu'es escrich gròs.
Primièr de tot, ne vos podètz dobtar perque sètz de mond intelligents, lo libre fa pas rire. La forma me semblèt estranha a la debuta, es pas un roman, es pas un documentari, es una mena de documentari a la sauça romanesca. L'autora cabussèt dins los luòcs e los arquius, e amb d'unes testimoniatges e tota la matèria collectada nos conta l'istòria d'aqueles enfants empresonats pendent d'annadas per aver raubat una gallina. 
Nos presenta mai d'una colonia, unas piègers que las autras, cap bona. Nos presenta d'unes dels estatjants d'aquelas colonias, aqueles presonieròts que s'escapan, que trabalhan, que luchan, qu'an freg, que rosegan son bocin de pan moisit, que marcan son nom dins la pèira de sa cellula e que crèban abans de ne sortir.
Nos passejam amb Maria Roanet dins aqueles luòcs sinistres, seguissèm lo cada jorn d'aqueles paures dròlles. Al cap de cinquanta paginas, comprenguèri que las tres cents seguentas serián dins la meteissa dralha. "Es bon as comprés", mas contunhèri fins a la fin que l'autora capita de far diferent per cada colonia e nos fa descobrir las invencions cada còp piègers e segurament pauc eficaças per qu'aqueles enfants tornèsson a la dralha de la conducha corrècta. Lo cada jorn dels enfants, lo punt de vista dels directors d'aquelas colonias, l'actitud dels vesins del vilatge, la politica e las leis, las letras dels parents, la gestion de la mangiscla, las punicions, n'aprenèm de causas... e de pas polidas!

Aquelas colonias de trabalh pels enfants venguèron puèi d'ostals de correccion, qu'es jos aquel nom que las coneissèm a l'ora d'ara, puèi barrèron, que cal pas desconar, òu. 
 
Pas d'extraches del libre perque ai la canha de picar mas es de bon trobar dins las bibliotècas :)


6 comentaris:

  1. I a tanben coma bon libre suls "bagnes" pels enfants:
    "La Colonie Horticole de Saint Antoine: le bagne pour enfants d'Ajaccio sous le second Empire" de René Santoni

    ResponElimina
  2. De fait, deuriás TOT legir de la Maria (amai siá en francés !), e tanben "Dins de patetas rojas" en occitan e publicat per l'IEO, mas que data de l'an pebre (que balhèt naissença puèi a Nous les filles). E puèi i a los tèxtes de sas cançons (òm pòt aimar pas sa votz, mas los tèxtes son supèrbes). Enfins, auràs comprés que soi una INCONDICIONALA de la Maria (emai se de còps ditz de conariás rapòrt a la lenga... quand òm aima òm compta pas).

    ResponElimina
  3. "Dins de patetas rojas" tornarà sortir lèu.
    Ieu, çò qu'aime lo mai dins Maria, es son òme.
    :)

    ResponElimina
  4. Patricia, pensi coma tu ! L'Ives Roqueta es un òme fabulós e pas pro reconegut pels occitanistas. Faguèt se levar tota una còlha d'escriveires, de cantaires, de pintres tanben, es un òme multiple e immense. Quand parlas amb el, as l'impression de venir intelligenta ! Es dire...

    ResponElimina
  5. As rason. E quand t'aima, o te fa veire, o te ditz. Es un gigant de la poesia. Soi talament urosa de lo conéisser.

    ResponElimina
  6. Per Patricia :
    Dises que "Dins de patetas rojas" deuriá tornar sortir lèu ; quora e ont ?
    Per La Mela :
    Pòdes far passar aqueste messatge a la Patricia ? Plan mercé. Lo Potons de la Mirelha

    ResponElimina

Mercé :)