dilluns, 10 de desembre del 2012

Ieu, tu, eles



Eu, tu, eles es un film brasilièr que vos cal veire!
Es una istòria subrerealista e vertadièra dins un endrech subrerealista e vertadièr.
Sèm dins lo Larzac dau Brasil, o Sertão, una partida de Brasil desertica, d'espacis grands, un endrech tras que rufe. Una societat a despart puèi que i a pas de societat.
L'istòria : una femna poliandre, amorosa de tres òmes e que viu amb eles. Lo sòmi d'una vida. Un òme que paga, un que l'aima, un que la poncha. La valor de convivéncia montada a la perfeccion.

A despart del scenari (basat sus una istòria vertadièra!) que los personatges i son plan trabalhats, que los actors son excellents, çò que m'a agradat mai es la fotografia dau film. I a de plans bèls, longs del païsatge: o Sertão, qu'es lo grand personnatge del film.
E la banda sonòra. Autre grand personatge del film. Es remirabla : i a de cançons de Gilberto Gil e de l'autre costat, avèm de fòrro qu'ausissèm dins la ràdio que lo mond escotan e al balèti ont lo mond van. E òc, lo film se debana dins lo Nordeste de Brasil, son mond, son Sertão, sa musica... 
Me faguèt viatjar, me regalèri!


Per mon lectorat francés, lo títol es estat revirat en "La vie peu ordinaire de Dona Linhares" : LOL aqueles franchimands! Mas, o cal plan dire, l'aficha francesa es la mai polida de totas e de luènh... La brasilièra es simplament afrosa, l'italiana sentís a comèdia amorosa nècia e la francesa es lo rebat perfièch del film!






La banda anóncia en version originala :

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)