dilluns, 3 de desembre del 2012

Ensag gastronomic

Fa quauques setmanas, a dubèrt a doas minutas de mon ostal, dins mon Bronx, una especiariá. 
Un mini-supermercat, un pauc car mas ben practic. I crompi sovent, em me dire que val mai far viure una familha del barri que non pas Mossur Caireforc. En mai d'aquò, son plan simpatics e, o cal plan dire, una especiariá coma cal, aquò mancava dins lo barri. I aviá ben lo bochièr arab que vendiá un pauc de tot, mas èra mai que mai un pauc de pas grand-causa.
Alara, i vau sovent. 
Que siá l'òme, la femna, o lo grandàs que servís de gorilha quand la femna es soleta, son totes plan sorrisents e aimables quand dintri. Ara me coneisson e sabon que m'agrada lo chocolat negre.

L'autre jorn, dissabte de ser, de mond me convidan per suspresa a un sopar. "me cal menar quicòm". Lo frigo es vuèg. 
Una bóstia de sardas? 
Non, aquò se  fa pas. 

D'omós? Anem, zo! Tomba plan que de ceses, n'ai a bodre. 
Mas ai pas de granas de sesam (dubrís-te! De pas confondre amb la Pèira Vèrda).
"Pas de lagui, vai al Proxi!"
- Bonser! N'avètz de granas de sesam?
- Non.
- :(, bon fa pas res.
- Quant ne volètz?
- Ben n'avètz pas!
Debuta de conflicte cultural entre l'arab que me demanda quant ne vòli e ieu que me disi de qué li pòt fotre puèi que ne vend pas?
- Es pas grèu, ne volètz fòrça o un pauc?
- Ben un paqueton, un pauqueton.
- Es per qué far?
- D'omós. Mas se n'avètz pas, fa pas res, farai quicòm mai. 
- N'ai pas aquí. Mas dins ma cosina, n'ai.
E lo tipe se'n va per la pòrta de darrièr, qu'es la pòrta que mena a la cosina de l'ostal. E tòrna, amb dins un papièr plegat en còn, lo sesam que me caliá. Tròp la classa.
- Aquò's present de l'ostal. Entre vesins.

L'aimi.


Ièr de ser, dimenge, 9h del ser, aquò me peta, vòli far de ris al lach. 
O ai pas jamai fach.
Agachi sus internet.
Me cal de vanilha. 
"Pas de lagui, vai al Proxi!"
- Bonser! N'avètz de vanilha? 
- En dòlça?
- Òc-ben.
- Non, mas ai de sucre vanilhat.
E me demanda qué vòli far. Tornarmai conflicte cultural : te'n pausi ieu de questions? Mas ai compresa la diferéncia culturala e ara, respondi amb plaser. De ris al lach. Aquò li agrada pas gaire. Li expliqui mas invencions culinàrias que vòli far de veirinas amb de confituras, de còco (n'àvetz de còco?), de caramèl, que vau ensajar mai d'una causa.
"Esperatz".
Se'n va dins sa caforna al fons de la botiga. 
"Ma femna la cèrca, n'avèm de vanilha, que nos la portèt un amic de Madagascar."
La femna arriba amb una ponhada de vanilha. 
- La dòna me demanda totjorn de causas qu'avèm pas dins la botiga mas qu'avèm a l'ostal! Èra ela l'autre jorn, lo sesam.
La femna s'escacalassa e m'explica que la vanilha ven de Madagascar e que lo sesam veniá de Tunisia e comença de parlar pastissariá genre "ieu tanben m'agrada de cosinar".
Expliqui que fau d'ensages e que, urosament que soi soleta, perque de còps que i a, es pas bon. 
Rison.

Lor ai pas dich que lo ris al lach, lo vau faire amb de ris basmati que n'ai fach tròp coire. 

Sus internet, dison que cal de ris redond. 
Basmati, farà l'afar, non?

3 comentaris:

  1. Non, malrosa ! Pas de Basmati, empega pas ! Serà pas bon, ton ris, te cal pas convidar los vesins que te balharàn pas res mai ! Pòdes venir a nòstre talhièr de cosina...

    ResponElimina
  2. MalUrosa, plan segur !

    ResponElimina
  3. Mas ieu convidi pas lo mond quand cosini. Soi misantròpa mas pas a aqueste punt.
    As rason, èra pas bon, mas se manjava.

    Pel talhièr, es un pauc luènh, es daumatge!

    ResponElimina

Mercé :)