dimecres, 19 de desembre del 2012

Convivéncia, larguesa e pompatge, valors d'una societat

Lo tren, es ben, mas es un pauc l'infèrn.
En causa dels autres. 
I a pas de vagons especials "pels associals". Nos cal nos mesclar al pòble, odorant e sonòr. Mas ieu, ensagi totjorn de m'assetar un pauc a despart. E quand lo tren es long, vau totjorn a la fin fin ont i a pas jamai degun a despart d'un parelh d'associals mai, que, coma son d'associals, t'emmèrdan pas.

L'autre jorn, doas cagolassas m'empachan de dintrar dins mon wagon reservat als associals al fons del tren, ocupan tota la pòrta, a fumar. 
Passi.
E una brama "al fons a drecha es reservat". 
Me'n bati de sa tissa d'associalas, ieu me meti totjorn a esquèrra.

Escampan la clòpa e arriban. Una d'ela comença totas sas frasas per una majuscula "encuolat" e las pontua per "qu'ane tirar sos mòrts aquel conàs" amb una istòria de 30€, qu'es indecent, perqué pas una clòpa tant que i es? 
Ieu soi pas fina fina, mas per me far paur dins la grossieretat linguistica, ne cal! E ben aquí, un pauc mai e me seriái signada, es dire! 
E totjorn la meteissa - de fach n'i aviá una que parlava e l'autra qu'escotava, comença de parlar que dempuèi qu'a fotut una anóncia sus internet, quitan de pas la sonar, setanta telefonadas qu'aguèt l'autre jorn. Me demandi plan de qu'a pogut metre sul boncoin per aver tant de succès.

Ieu soi a trabalhar sus mon ordenador.

La que parla, totjorn ela, pren son telefonet, telefona a qualqu'un e li daissa un messatge ont lo poirís, qu'es pas qu'un violaire, que se sega a son ostal perque es tan paure qu'a pas lo mejan solament de se ne pagar una d'escòrt.  La muda ditz "plan dich!". Ieu sorrisi, genre "òc, plan dich, aquel encuolat de sos mòrts!"

La muda telefona, a una ostalariá. Es amiga de Priscilla e vòl saber se i a de cambras de disponiblas e se Priscilla i es encara.
La maissa "Pfff, li caliá pas dire aquò! Siás nècia, ara te voldràn pas!"

L'ifòn de la muda tinda. 
Respond.
E de sa votz de secretària medicala, aprenèm que reçaup cada jorn de la setmana mas pas lo dimenge. 
Òc, cada jorn levat lo dimenge.
Ben òc, lo dimenge, es sacrat que me disi.

"Soi prens" çò ditz la maissa en agachant un papièr.
Sentissi qu'es pas lo moment de la felicitar per aquel eveniment tant urós.
De quant? 
D'un mes. Sul papièr, i a marcat cinc setmanas.
Aquò's un mes e una setmana alara, ditz la muda.

Me demandi cossí deu èsser la vida d'un "'fant de puta", a quin moment o comprenes çò que fa ta maire, cossí l'assumisses e cossí te bastisses coma persona quand siás un enfant de prostituida, lo solet qu'aurà pas agut drech a l'avortament. 

L'ifòn de la muda arrèsta mos questionaments metafisics.
E la muda respond al telefòn, del meteis biais que la secretària de mon garagista. 
- Bonjorn. Recebi dins una ostalariá, cada jorn mas pas lo dimenge. Es 100€ la mièja-ora, 200€ l'ora. 
"Es car" que me disi. 
Ben non, es pas car, que me respondi. 
O poiriái far aquò per aqueste prètz? me demandi. 
A ben non pas.
- Totas las relacions son protegidas.
Sentissi que lo tipe li va demandar de detalhs e que ela los li va donar. Crenti çò pièger.
Non, lo tipe es estat refregit per son compte bancari.
Of!

La gara, me cal davalar, demòran dins lo tren. 

Me demandi çò que pensi d'elas. Me demandi qué pensan de ieu. Me demandi se se demandan de qué pensi d'elas.
Me demandi de qu'es son percors, cossí a un moment la vida fa que vendes ton còs, cossí las causas fan que a un moment aquò's ton mestièr e te'n cagas de çò que pòdon pensar lo mond, quinas relacions fòra del mitan.
Cap jutjament dins mas pensadas, pas que de questions. 

E la volontat de las tornar crosar per capitar, aqueste còp, de lor parlar. 

Vòli saber de qué nos contarem.







1 comentari:

Mercé :)