Victòria

Granmercegi publicament:
- MonAmorósMaiContent qu'aguèt la paciéncia de me corregir cada deca, cada barbarisme, cada conariá (bon, de fach, o fa encara, corregir la question pausada es un biais per i respondre pas)
- La Marieta que m'oferiguèt de libres, que me motivèt, que me mandèt cagar, que me botèt un brave còp de pè al cuol en me dire que mon nivèl èra pas sufisent e que me caliá trabalhar.
- Victor e Jòrdi los examinators, me languissi de saber la nòta que me metèron... (vos teni al fial!)

:)

Volètz saber çò k pensi del darrièr hamburger de Kuick?

A Perpinyà, lo Quick es en catalan...
mas me doblidèron lo bacon dins lo Quick'n'Toast... Pecaaaaaaaaaaat!

.

Catalan leiçon nº4: ser i estar

Per Merike

Ser i estar, akò's una tortura pel mond qu'an un vèrb e pas qu'un per akò...
Ieu de çò que n'ai comprés:
- se cal pas fisar de l'utilizacion en castellà, perque fonciona pas parièr ( seriá estat tròp aisit)
- en cas de dobte, cal metre ser.


Las utilisacions de ser i estar:

qualitat constatada >>> SER > El president és nerviós (lo tip es totjorn suls nèrvis)
qualitat transitòria >>> ESTAR > El president està nerviós (perque Carla vòl pas venir a Rungis)

Localització puntual >> SER > Ma mare és al mercat i tornarà més tard.
Localització de posició o de durada >> ESTAR > Ma mare està al supermercat perquè hi treballa, és la seva feina. Ma mar estarà a cals veïns fins a la tarda.


La roba estesa està humida, quan l'entrarem ja serà eixuta.
S'estan a Sabadell però avui són a Barcelona


Las expressions...

Ser de	Naixement	Sóc del Masnou
No ser-hi tot	Sense enteniment	El Lluís sembla que no ho sigui tot.
Tant ser a algú	No importar a algú	Tant m'és una cosa com l'altra
Som-hi	Decisió d'emprendre una acció conjuntament	Anem a la platja? Som-hi!

Estar amb	Estar d'acord	Estic amb tu!
Estar de	Fer de	Està d'auxiliar d'infermeria
Estar en	Consistir	El problema està en la redacció
Estar per	Atendre	Ara estic per tu!
Estar-se a /en	Residir	M'estic a Olot
Estar-se amb	Conviure	El meu germà s'està amb els meus pares
Estar a/en/per	Trigar	Vaig estar dues hores per arribar a casa
Estar-hi	Estar d'acord	Hi estàs o no, amb el que et proposo
Estar ne (de)	Apreciar	N'està molt, del seu germà
Estar-se'n (de)	Abstenir-se	Se n'està, de fumar.

.

Catalan leiçon nº3: los vèrbs qu'emmerdan

En catalan, i a d'unes vèrbs que t'emmerdan de longa.
Alara, uèi, veirem
1- los vèrbs velars
2- los vèrbs que càmbian de vocala segon l'accent tonic
3-los verbs purs

Orgasmes a repeticion, sètz prevenguts.


1-ELS VERBS VELARS, i les ordres....

2na conjugació + estar

+ dir / dur

+ tenir / venir

> Totes les persones al present subjonctiu amb -GU-

excepte viure que toca els collons i fa visqui

ENCENDRE ordre negativa	SER ordre negativa	SER ordre afirmativa	ENCENDRE ordre afirmativa
No encenguis	No siguis	Sigues	Encén <no hi ha -gu-
No encengui	No sigui	Sigui	Encengui
No encenguem	No siguem	Siguem	Encenguem
No encengueu	No sigueu	Sigueu	Enceneu <no hi ha -gu-
No encenguin	No siguin	Siguin	Encenguin

Verbs que tenen la 2na persona en -GU-

DIGUES SIGUES ESTIGUES SÀPIGUES TINGUES	Cf exemple bronca amb l'amorós ;) digues la veritat, sigues sincer estigues tranquil, sàpigues que t'entenc, tingues confiança en mi
PUGUES VULGUES VEGES

2-VERBS: A/E , O/U segons l'accent tònic

la síl·laba subratllada indica que és la síl·laba tònica

Els verbs del part: Jeure ajeure's treure néixer

+ derivats

Fan les vocals tòniques amb una E Fan les vocals àtones amb una A

Ella treia, nosaltres ens ajèiem, naixia, jaient, trauria, m'ajagués, traurem, elles neixen, jo m'ajec, vostè trauria, m'he ajagut, ha nascut, naixent, renaixeríem, distraguéssim

Sortir collir tossir escopir cosir

+ derivats

Fan les vocals tòniques amb una U Fan les vocals àtones amb una O

La història de la dona que tenia al·lèrgia:

Un dia, va sortir de casa a collir flors i vinga a tossir, i vinga a escopir. Tenia al·lèrgia. I va dir:

• Cap a casa, a cosir!

• 
  

Sortiré, collia, tossint, escopiré, tusso, sortim, escopia, descus, descosim, recolliríem, escopíssim, tossíssiu, tussen, ella cus, sortirem

3- ELS VERBS PURS

Pels vèrbs en "ir" (de la 3ena conjugason s'avètz plan seguit), lo catalan a dos modèls de vèrbs: los vèrbs incoatius e los vèrbs purs. Los incoatius fan "-eix-" dins la conjugason: llegir> llegeixo. Òc coma en occitan amb los vèrbs que fan "-iss" legir> legissi. E los que fan pas "eix", lor dison "vèrbs purs". Akesta raça pura de vèrbs es a desaparèisser que son pas qu'un trentenat ara, que ne vakí la tièra:

INFINITIU	P1PRESENT	P3PRESENT	PARTICIPI	Imperatiu (tu)	comentaris
Acudir	Acudo	Acut	Acudit	Acut!	acudo/acudeixo
Acollir	Acullo	Acull	Acollit	acull!
Ajupir	Ajupo	Ajup	Ajupit	Ajup!
Arrupir-se	M'arrupo	S'arrup	Arrupit	Arrupe't
Brumir	Brumo	Brum	Brumit	brum!
Brunzir	Brunzo	Brunz	Brunzit	brunz!
Bullir	Bullo	Bull	Bullit	bull!
Collir	Cullo	Cull	Collit	cull!
Consentir	Consento	Consent	Consentit	consent!
Cosir	Cuso	Cus	Cosit	Cus!
cruixir	Cruixo	Cruix	Cruixit	cruix!
dormir	Dormo	Dorm	Dormit	dorm!
eixir	Ixo	Ix	Eixit	ix!	ixo
escollir	Escullo	Escull	Escollit	escull!
escopir	Escupo	Escup	Escopit	escup!
Esmunyir	Esmunyo	Esmuny	Esmuniyt	esmuny!
fonyir	fonyo	Fony	Fonyit	fony!
fugir	Fujo	Fuig	Fugit	fuig!
funyir	Funyo	Funy	Funit	funy!
grunyir	Grunyo	Gruny	Grunyit	gruny!
lluir	Lluo	Lluu	lluït	llluu!	Dierèsi al participi! lluo/llueixo
mentir	Mento	Ment	Mentit	ment!	Mento /menteixo
morir	Moro	Mor	Mort	mor!	Participi irregular
munyir	Munyo	Muny	Munyit	muny!
obrir	Obro	Obre	Obert	obre!	Obre / obert
omplir	Omplo	Omple	Omplert	omple	Omple / omplert
percudir	Percudo	Percut	Percudit	Percut!
presumir	Presumo	presum	Presumit	presum!	presumo/presumeixo
pruir	Pruo	Pruu	Pruït	Pruu!	dierèsi
pudir	Pudo	Put	Pudit	Put!
recollir	Recullo	Recull	Recollit	Recull
resumir	Resumo	Resum	Resumit	Resum	resumo/resumeixo
Sentir	Sento	Sent	Sentit	sent!
Sortir	Surto	Surt	Sortit	surt!
Tossir	Tusso	Tus	Tossit	tus!

dintra pas dins la mesa en pagina del blòg

los que vòlon la causa polida, l'ai en .doc o .pdf,

mandatz un mail

Es orgamisc, eriatz prevenguts!

.

Catalan leiçon nº2: lo trèma

LA PUTA DIERÈSI

1- No és sempre a la sil·laba tònica

2- Sempre a la 2na vocal

Com sabem si hem de posar dierèsi?

>>> Hem de mirar si es pot accentuar la paraula (cf. Accentuació), si no es pot accentuar, posem la dierèsi.

Exemple:

GRATUIT: No pot ser *gratuít, no pot ser *gratúit >> gratuït

La dierèsi en els verbs= quan ens l'estalviem ?

1- Els verbs en -iar duen dièresi al present del subjonctiu i a l'imperatiu

cal que estudiï
cal que estudiïs
cal que estudiï
cal que estudiem
cal que estudieu
cal que estudiïn

Estudiï! (vostè)

2- Verb : vocal + IR

El futur i el condicional no duen dierèsi perquè estàn formats a partir de l'infinitiu que no en porta. Agrairé agrairia

El gerundi tampoc duu dièresi.

Exemples:

AGRAIR - la síl·laba subratllada és la síl·laba tònica

agraeixo
agraint	-IR/-INT són terminacions comunes a tots els verbs de la 3ª conjugació-
agraïm	ím no pot ser
agraïssis	Plana que acaba en “is”, no es pot accentuar, doncs posem la dierèsi
agrairia	Condicional , format a partir de l'infinitiu
Agrairíem
agraïes
agraït
agraís
agraíssiu	Acabar en diftong= acabar en consonant. + podem accentuar
agrairem	Futur, format a partir de l'infinitiu
agrairíeu	condicional
agraïda

TRUKITO= la dierèsi surt només als verbs de la 3era conjugació (-ir)... perquè=

2na conjugació + dir + dur	3ra conjugació (verbs en IR)
treia	Ell obeïa
s'ajeia	seduïen
vèiem	Jo obeïa
Fèieu
deia
duia
La I fa de CONSONANT [j]	La I fa de VOCAL [i]

NB: coure és de la 2na conjugació però porta dierèsi coïa

.

Catalan leiçon nº1: l'accentuacion

Me soi entestardida de passar lo nivel C de catalan. Perqué? Vai-te'n saupre!
O cal dire, ai pas lo nivèl. Parli sens problèma, legissi sens dificultats, escrivi sus MSN coma una liceana barcelonesa, mas lo nivel C i a tot plen de vocabulari e de gramatica, e me cal èsser realista, lo nivèl, l'ai pas. Enfin, me disi que sus un malentendut, aquò poiriá marchar.
Ai decidit de vos metre en linha çò que fau, se per cas pòt servir a quauqu'un mai...

Uèi l'accentuacion. Quora botar un accent en catalan? Dobèrt o tancat l'accent?

Agudes*:

à é è í ó ò ú

Vocal +s: às és ès ís ós òs ús

én èn ín

Planes: fan el contrari de les agudes...

S'accentuen les planes acabades per:

• diftongs decreixents

• ns

• an, on , un

Esdrúixoles: totes duen un accent. Accent obert sempre excepte:

córrer, estómac, fórmula, pólvora, tómbola, escórpora

església, feréstega, llépola, sénia, dénia

Era una senyora llépola i feréstega que anava a l'església i un dia li va tocar a la tómbola la fórmula de la pólvora

É / È >>> 90 % és È menys:

	Verbs			Mots
AGUDES	Futur menjaré Imperfet subj calia que cantés	Mots k fan plurals amb -essos- accés, progrés, congrés, excés, exprés, través, però interès , espès	Compostos de VÉ / BÉ / TÉ convé, malbé, reté	GalLicismes: puré, clixé ximpanzé, peroné després, només
PLANES	Imperfet subj féssim, traguéssiu, riguéssim, cantéssiu Infinitius néixer, ésser, péixer, créixer, prémer, témer			Cérvol,préssec, préstec, feréstec, llépol
ESDRÚIXOLES				Església, feréstega, llépola

Ó / Ò >>> 90% és Ó menys:

agudes: això, allò, però, espòs, repòs, arròs

Esdrúixoles: 90% es ò, mens: córrer, estómac, fórmula, pólvora, tómbola, escórpora

*
Se ditz d'un mot qu'es
- "agut" quand l'accent tonic es sus la darrièra sillaba ( aquí, ostal, canton, macarel)
- "plan" quand l'accent tonic es sus l'abans darrièra sillaba (dròlle, puta )
- "esdrúixol" quand l'accent tonic es sus l'abans abans darrièra sillaba. En occitan, n'i a sonque en nissart e en vivaro-aupenc. la música

Pantà de Susqueda i Pantà de Sau

Amb MonAmorósMaiContent, anèrem passejar per las restancas de Susqueda e Sau en Catalonha. (per situar, clicar akí)

D'aquesta passa, i a un problema grèu grèu de secada en Catalonha que las reservas d'aiga son a 20%, son plan baissas coma o veiretz sus las fòtos.
L'ACA, Agéncia Catalana de l'Aiga, a mes en plaça un sit per informar sus la secada qu'es ara lo problèma nº1 de CAtalonha.

Coma totes los Catalans Barcelonins, anèrem faire un torn pels pantans.

Totas las fòtos son de MonAmorósMaiContent (ah quel bel homme...)

Lo barratge de Susqueda

Susqueda, l'aiga, una rèsta d'ostal e los cingles
Es estranh de veire las rèstas dels ostals, de veire una civilizacion sota l'aiga....

lo pont e la glèisa de Queròs
normalament lo pont se vei pas, es negat jos l'aiga,
ja en 2005 se vesiá un pauc, e ara , ben o veses ben...
agachatz, l'aiga que i passa sota:

(akesta de fòto es meuna)

;)

Païsatge desertic

(akesta de fòto es meuna)

Païsatge desertic

(akesta de fòto es meuna
mas vos en dobtaviatz)

la primièra catarineta de l'annada!
ne veguèri 4 o 5 (o benlèu èra 4 o 5 còps la meteissa?)
una catarineta , en catalan akò se ditz una marieta oaf oaf oaf.

(akesta de fòto es meuna

mas vos en dobtaviatz,
MonAmorós fa pas de fòtos trebolas el)

MonAmorósMaiContent me faguèt la visita dins sa Ròllsblanca qu'es una merda sus las rotas mas qu'es geniala pels caminòls que ma Cagona i metriá pas lo nas. MonAmorós estambordat "òooo, agacha quin caminòoooot, i anam?" e zo, Port Aventura a costat es de pipi de gata. Es genial, akò bolega, un pauc d'adrenalina, un pauc "mèèèèèèfi la peirassa" (kina copilòta k'a MonAmorós) e permet de prene los caminòts desfaches per la pluèja, lo temps que passa e los quads. Alara, akí l'avètz la Ròllsblanca:

Secada, avètz dich secada?
Agachatz la diferéncia entre lo nivèl maximum e çò que i a...

Glèisa de Sant Romà a Sau,
normalament, la glèisa es negada, se vei pas que lo campanal...

De fòtos qu'aimariam de las poder pas faire... Marcamal se passeja.


embalses.net per veire l'estat dels barratges de l'estat espanhòl. De senhalar que los barratges, es la soleta causa positiva facha per Franco.




Granmercé a MonAmorósMaiContent per aquesta dimenjada!!




paissièra: barratge sus una ribièra per reténer o desvirar una partida de l'aiga cap a un molin segon lo diccionari Tot en òc
reprovèrbi segon lo TdF : A cada paissìera fau un escampador

restanca: barratge sus una ribièra segon lo diccionari Tot en òc
reprovèrbi segon lo TdF: Faire restanca al valat: se coucher dans le ruisseau en parlant d'un ivrogne

Dimenjada dins Tarn amb MonAmorósMaiContent (2/3)

A...MonAmorósMaiContent... Tot un poèma! Ne poiriái escriure sus el!

Quauques caracterisitcas de MonAmorósMaiContent
- es un pauc Pompeu, non, pas pompeta, Pompeu, coma Pompeu Fabra lo que faguèt la normalizacion del catalan
- es pas brica Ferran Adrià



Tornam d'una passejada bèla e longa que n'avètz vistas las fòtos. Soi crebada, solide, me vau a la docha , e m e meti al lièch amb un libre, trankilla per aqueste ser, qu'èra MonAmorósMaiContent que cosinava.
Pas la pena de faire "aaaaa" admiratius. Nos cosinava l'òme una esqueixada, un dakòs amb de bacalao (merlussa) over aisit de faire. Ten, akò semblava a akò:
Nosautres , anam dins Tarn per manjar de BA CA LA O.... cercatz l'error...

Enfin.
Ieu, amb mon libre, me dormissi quand te sentissi tot plen de potons que me dison "leva-te mon amor" una man que te remena lo pomièr per li dire d'arrestar de roncar e de se levar. Me mièg-desrevelhi
"mmm, quina ora es?"
e la responsa que tua sa raça:
- Dos quarts i mig d'onze.
EEEEE???
Los catalans an un sistèma per dire l'ora qu'es francament bastard. Si, pas la pena de romegar los catalans, avètz un sistèma per dire l'ora que quitament vosautres lo comprenètz pas.
Expliqui als pas catalanofòns:
Los catalans dison las minutas per quarts, se'n foton de l'exactitud minutesca, çò que compta son los quarts, e coma son un pauc complicats an tanben inventat lo mièg quart. E la referéncia oresca akò l'ora qu'arriba pas la passada. Exemple: 02.15 = un quart de tres. Sembla complicat mas cal prene lo biais. es plan explicat akí
Alara ieu sabi parlar e comprene l'ora catalana, normal escoti Catalunya Radio...
Mas quand soi a dormir e qu'òm me desrevelha amb un "dos quarts i mig", e ben , m'enfadi.
La scèna:
- Quina ora es?
- Dos quarts i mig d'onze.
- De qué?
- Dos quarts i mig d'onze.
- Mas te prenes per Catalunya Radio o qué??? Mas siás completament ensucat de me desrevelhar e de me dire akò te creses qu'ai lo cap per soscar ara a de qué vòl dire "dos quarts i mig" la pòs pas dire normalament l'ora que soi completament dormida!!!
Mièja vòlta, gèst dramatic del plumon, e me tòrni dormir (enfin, fau que dormissi, mas dormissi pas). E contunhi de romegar:
- E la taula, l'as mesa pel mens? (Aimable... et son orchestre)
E la responsa que tua sa raça dicha amb paciència e amor:
- Va, deixa de rondinar, aixeca't i mira-ho
e sentissi lo risolet trufaire de MonAmorósMaiContent....

Me levi, sens doblidar de rabalar lo plumon e de faire tombar lo libre.
Agachi la taula e te vesi akò:
De còps que i a, ai vergonha.










e istòria de dire que mangèrem pas sonque de bacalao (lo bacalao, akò pudís la pachòla pas lavada):