diumenge, 8 d’octubre del 2006

Quand decidissi de far far las colhas als autres...

Dimècres passat, amb Figura de Gòbi, anèrem als campairòls. Ne trobèrem tot plen. Rectifiqui: FdG ne trobèt tot plen , e ieu ne trobèri d'unes. N'aviam, sai pas, quicòm coma 20 o 30 quilos. FdG me'n dona una caissa. Ne fau la tria, e dins ma granda generositat, decidissi de ne donar al mond qu'aimi. E prepari 3 saketas:
- una per Dardalhon lo Bèl (urosament que legís pas lo blòg, oaf oaf oaf...)
- una per la bèla valenta pas mai jovenòta (urosament que legís pas lo blòg, oaf oaf oaf...)
- una per La Tiela Lemosina, qu'es un pauc la vesina (mas sai pas s'es coquina)

Per La Tiela Lemosina, bastava d'anar a son ostal, que demòra a 3 carrièras d'akí, e de li daissar la saketa. Levat, que La Tiela Lemosina i èra pas a son ostal! Alara, comencèri d'agachar per li poder daissar la saketa. Podiái pas penjar la saketa al portalh, lo primièr vesin que passava, l'auriá presa! Tè, pensatz plan, una saketa de cèpas penjada a un portalh, a SETA... Lo mond te la prenon e romegan qu'as pas daissats los uòus per faire la moleta.
Alara, agachi, viri a l'entorn de son ostal, e pas mejan de daissar la saketa. Me calguèt escalar, òc, avètz plan legit, ES -CA-LAR, ieu amb mon aire colhon, mos pès e mas mans pas conectats a mas cervèlas absentas... Monti sus la paret. Podètz metre lo generic de Mission Impossible? tatatatatan tan tatamtan Sus la paret , i a de barròts, mas se daissi la saketa penjada als barròts, i aurà plan un con mai sople que ieu per la venir prene... Puèi cal que La Tiela Lemosina la posquèsse agantar la saketa! Te vesi un arbre darrièr los barròts. E pensi "òsca, vau penjar la saketa a una branca!".
Bon vos ai pas dich que un còp amont de ma paret, me trachèri qu'aviái daissada la saca pel sòl e me calguèt davalar e tornar montar (òc escaladèri dos còps) . Vos conti pas tampauc l'agach del mond que passavan... Passi lo braç coma pòdi a travès los barròts, passi ma saketa, te daissi la saketa penjada a una branca copada. Orgulhosa la Melania.
La saka tombèt pel sòl. Tot akò per pas res. Auriái fach melor d'escampar la saca per dessús lo portalh... E en sautant sus la rota per davalar de la paret, me nikèri un pauc lo genolh, qu'èra ja nikat del fotbòl que faguèri mai jovenòta... Mas bon, se cal regaudir de kikòm: urosament que li donèri pas tanben los uòus...
Bon, La Tiela Lemosina èra contenta que non sai. Akò compensa. Perque ieu disi que dins la vida akò fa plaser de faire plaser.

Mas amb akesta espròva digna de Fort Boyard, ai despassat mon quota d'espòrt, de conariás e d'aventuras del mes. Mas me caliá encara donar las saketas a la bèla valenta pas mai jovenòta e al Bèl Dardalhon.
telefonada: banda de figuras, vos cal venir a la gara de Montpelhièr, que vòli plan donar los campairòls trobats per FdG (e un pauc ieu), mas fau pas de servici a domicili, e coma pagui pas lo trin entre Seta e Montpelhièr... L'ora e lo luòc son donats.
Devon arribar per prene la saketa: Dardalhon lo bèl e El maño qu'eskuata en cò de la bèla valenta pas mai jovenòta. Èra el maño que la bèla valenta pas mai jovenòta podiá pas venir a la gara, que 1-akò la fasiá cagar, 2- i aviá un òme a son ostal e dins la vida , i a de prioritats , 3- aviá piscina (podètz causir, ela me pretextèt las 2 darrièras... cercatz l'error :P).

PAUSA dins l'accion Arrestem-nos un pauc per tornar metre en plaça lo context.

Preni lo trin a Seta per anar a Montpelhièr. Ai donat rendepè a 2 òmes per lor donar una saca a cadun. Dins aquestas sacas, i a de campairòls e de fuèlhas de falguièras. Totes amassa: "elle descend de la montagne à chevaaaaaaaaaal". Ne vesètz vosautres de mond a la gara de Montpelhièr k se rabalan amb de sacas de campairòls???

Tornem a l'accion

Arriban al meteis moment Dardalhon lo bèl e El Maño. Es lo primièr còp en 8 ans que lo coneissi que Dardalhon lo bèl arriba a l'ora.... Vièlha puta que me fa totjorn esperar, e akí , per aver quatre campairòls, arriba quasi en avança.grrrrrr.
Lor dòni a cadun sa saca.
Mas coma soi conscienta del surrealism de la scèna, ne pensi plan aprofechar.
Tròp de mond, tròp de trins... normal, sèm dins una gara... Pòdi pas faire la fòto que vòli, pasmens, capiti de far faire akò al Maño e a Dardalhon:

OAF OAF OAF
e i aviá un TGV clafit de mond just dabans. De còps que i a, m'aimi.


E Dardalhon lo bèl qu'es pas en manca de conariás:








Urosament que Figura De Gòbi es partit quauques jorns, perque se sap qu'ai fach akò, m'escampa coma una daurada poirrida. L'ausissi d'akí "non, mas , òu, un cèpa!?, fant de puta, c'est un produit noble, fagues pas akò, amb un cèpa! Oh, mais tu viens d'Agde!". L'imiti plan Figura de Gòbi. Subretot quand a rason.

2 comentaris:

  1. clap,clap,clap

    ResponElimina
  2. tu n'as pas monté un instanko tu aurais eu du succés avec tes beaux champignons !!! et avec toi comme charmante vendeuse !!
    OC OC !!!

    ResponElimina

Mercé :)