dijous, 11 d’octubre del 2012

E la palma de la conariá va a....

De còps que i a, ai pas d'astre.

L'autre ser, anèri a un balèti.
Ne partiguèri d'ora del balèti perque l'endeman me caliá levar a las aubetas.
Soi sàvia de còps que i a.
Sul camin del retorn, èri a me congostar del plaser qu'auriái de me colcar quand la veitura-que-preni-pas-mai-perque-es-vengut-un-objècte-de-luxe piutèt : me li caliá metre de gasolina.
M'arrèsti dins una estacion d'un supermercat ont la gasolina es pas cara.
Fau lo plen.
E vaquí que la veitura fa "pfff" quand li viri la clau.
E mai ieu que soi pas Metge Ostal e qu'ai pas fach un CAP mecanica sabi de qu'es : la batariá es mòrta, o tòrni dire, Houston, we've got a problem, la batariá es mòrta.
Solucions possiblas, dins l'òrdre d'aparicion dins mon teston :
- telefonar a ma mamà. Non, ara soi granda.
- telefonar a mon vesin gentleman. A aquesta ora, dormís.
- telefonar al gentleman de las vacanças. A ben non, sèm pas en vacanças.
- cercar endacòm dins l'autò los cables de batariá. Esperar qu'una veitura venga. Li explicar la causa. Brancar. Non, tròp complicat.
- telefonar a la MAIF.
0800 875 875

- Alò, la maïfa? Bonser, soi en pana! Please help me.
- Demoratz plan a Chicago?
- Òc.
- E ont sètz en pana?
- E ben a Chicago.
- A, soi desolada. Pòdi pas res faire per vos. Avètz pas l'opcion quilomètre zero.

Solucions possiblas :
- plorar, perque es la sola causa que te demòra de far just abans de dormir.
- bramar "te lo fotes dins lo cuol lo quilomètre zero, dos còps dins ma vida qu'ai besonh de la maïfa, dos còps que "a ben non". ".
- estrategia aimabla, perque de tot biais, la paura filha qu'es al telefon es pas sa fauta se la maïfa fa de contractes de mèrda e es pas sa fauta s'ai pas l'opcion km 0 (se l'aganti lo conàs qu'inventèt aquel concèpte...) : "me poiriatz al mens donar un numèro d'un depanaire?" (perque ai 93 ans e sabi pas quin numèro cal faire per aver las informacions generalas sus mon telefonet)
La filha, brava e vergonhosa del quilomètre zero, me dona un parelh de numèros.

Telefoni.
"Lo depanaire vendrà d'aquí un vintenat de minutas". Es la nuèch. Negra nuèch. Soi sola dins una estacion de gasolina e me cal esperar vint minutas mai. Jòia.
E aquí, de quora en quora una veitura ven metre de gasolina. Prègui a cada còp per que siá pas un psicopata que m'escotelarà, m'abocinarà, me violarà e me raubarà l'ipòd (dins aqueste òrdre).
Puèi, arriba una veitura plena de blondas.
Las agachi.
De blondassas coma dins los filmes americans: las que se passan lo det long dels pòts, (ieu apèli aquò "la tissa òm s'eissuga aprèp aver chucat"), las que començan e acaban sas frasas per "veses, ieu...", las que mastegan en dubrissent la boca, las que sortisson pas se se son pas fotoshopadas una ora de temps a la sala de banhs abans.
E ben una veitura plena de blondassas.
E vesi la veitura que vira, que fa pas coma los autres.
"Quand meme va pas voler metre de gasolina a la pompa ont soi?"
E ben si.
Cinc pompas de liuras, una que i soi. E la veitura plena de cagòlas se ven metre darrièr ieu.
Palma de la conariá.
E aquí, comença de me klaxonar.
Palma d'òr de la conariá.
Me fau veire e me brama un "Esperatz quicòm?".
Òc, la legalizacion de l'eutanasia.

Al cap de mièja-ora, lo camion sauvaire arriba.
Lo tipe, que faguèt durar lo suspense, me branca un aparelh a ma batariá e fai-tirar!
Lo problèma es que la batariá es mòrta e deman, poirai pas partir de l'ostal. Pièger, se per cas, lo motor s'arrèsta a un fuòc, i'm dead.
E lo tipe me fa :
- Ai pas la vòstra batariá dins lo camion. Avètz pas que de venir a l'entrepaus.

A mila dieus, l'entrepaus!
Perdut dins una zòna industrialo-artesenalo-complicada, ont una cata i trobariá pas sos catons, caliá prene un caminòl e l'entrepaus èra darrièr un entrepaus d'entrepausses. 
Mièjanuèch un divendres de ser. 
Es mon darrièr jorn.
Es una trapèla, aquí me van escampar dins d'acid, m'abocinar, me violar puèi me torturar (dins aqueste òrdre).

Dins lo garatge, manca pas que lo calendièr de femnas nusas, sabètz lo calendièr ont son escambarladas, una man que dubrís la pachòla e l'autra que ten una clau anglesa.

Fin finala, lo tipe me cambièt la batariá, m'escampèron pas dins d'acid, m'abocinèron pas, me violèron pas e me raubèron pas l'ipòd. 
Çò pièger fin finala dins l'istòria es que, ara, lo pòste me demanda un còdi per foncionar. E l'ai pas lo còdi.

5 comentaris:

  1. Pecaire Mela, quina vida, mès quina vida!!!

    ResponElimina
  2. Per un còp qu'ensajavar d'endevinar lton avenidor pròche, res de tot çò qu'aviás imaginat t'es arribat !
    As rason de o dire… As pas d'astre !

    ResponElimina
  3. Juas juas muy bien relatado.

    ResponElimina
  4. Fa plan rire aquela istòria, bonna jornada

    ResponElimina
  5. Pel còde cal anar al garatge. S'es pas un pòste panat o escambiat pel vendeire b'alara lor sufis de clicar sus lo clavièr. Se que non cal cambiar lo pòste e qualques còps la veitura . M'arribèt que faguèri l'inteligent en cambiant la bateria sus una autò moderna.
    Mas soi pas segur de tot....

    ResponElimina

Mercé :)