El llibreter de Kabul d'Asne Seierstad

El llibreter de Kabul (Bokandleren i Kabul en VO) es lo libre que legiguèri dissabte jos ma coeta que me sentissiái pas plan fina. Lo comprèri perque lo títol m'agradèt. O ai ja dich, legissi pas jamai las quatrenas de cobèrtas, coma agachi pas las bandas anóncias dels films perque me lèvan l'interés que i contan tot! Alara me fisi al conselh del mond, a la cubèrta, al títol o tot simpletament a l'inspiracion crompaira del moment.

E aquí,romanticassa que soi, me pensavi aver l'istòria d'un tipe, librari, dins una vila que i fa pas bon viure, Kabol. Abans de legir lo libre, aviái fach mon pichon scenario dins mon cap, aviái montat lo film: una librariá pichona pichona, un pauc sorna, plena de libres dins una vila en guèrra amb un librari-poeta-filosòf. A! Vosautres tanben imaginatz aquò, è?

E ben es pas aquò!

L'autora, una norvegiana, dintra dins una librariá lo jorn qu'arriba a Kabol, ne sortirà amb sèt libres...  explica dins lo prològ:

" Quan tenia una mica de temps lliure, hi feia un salt amb molt de plaer per mirar i entretenir-me una mica amb aquel llibreter interessant, un patriota afganès tantes vegades decebut per la seva terra.

- Primer, els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans me'ls van tornar a cremar- va explicar.

Un dia em va convidar a sopar a casa seva. Al voltant d'un banquet somptuós parat a terra hi havia la seva família: una de les dones, els fills, les germanes, els germans, la mare, alguns cosins.
El Sultan (es lo nom del librari) m'explicava anècdotes, els fills reien i feien broma. El to de la vetllada era despreocupat i completament oposat al dels àpats senzills que havia fet amb els comandants a les muntanyes. Però no vaig trigar gaire a adonar-me que les dones parlaven poc. La bonica dona adolescent del Sultan seia tranquil·la, al costat de la porta, amb la filla acabada de néixer als braços sense dir paraula. La primera dona aquella nit no hi era. Les altres dones responien les preguntes, agraïen els compliments per sopar, però mai no començaven una conversa. 
En marxar, em vaig dir a mi mateixa: això es l'Afganistan. Seria interessant poder escriure  un llibre sobre aqueste família.
L'endemà vaig anar a veure el Sultan a la llibreria i li vaig exposar el meu projecte. 
- Moltes gràcies- va dir ell, simplement.
- Però això vol dir que hauré de viure amb vosaltres.

- Benvinguda. 
- hauré d'anar amunt i avall amb vosaltres, viure com viviu vosaltres. Amb tu, les teves dones, les teves germanes, els teus fills. 
- Benvinguda - va repetir.

Dona enveja de legir lo libre lo prològ. 
 







Lo libre, son d'istòrias passadas o presentas de la familha del librari que li contèron a l'autora quand viviá amb eles. Es pas lo libre del sègle mas es de bon legir e l'interés es mai que mai sociologic: lo biais de viure a l'afgana. Aquò fa pas rire. E quand siás una femna, fa encara mens rire. Lo biais de viure a l'afgana, la religion, l'istòria politica del país, l'occidentalizacion, la poligamia, los maridatges adobats, las dònas e la posca.

Lo libre, faguèt resson amb lo film A propos d'Elly que veguèri divendres que m'agradèt sens m'estrambordar (mas èri ja un pauc pas en forma) e que m'interessèt bravament pel costat sociologic de la causa, e cossí vivon lo mond?

Lo libre El llibreter de Kabul sortiguèt en 2003, es pas recent recent. Sus Wikipèdia, vos explican de qué se passèt aprèp amb lo librari.