lo libre nawak

Soi a legir un libre, e m'o cal plan avoar, compreni pas tot. Fa pas res, contunhi.

Lo libre se titola "El misteri de l'amor", es un títol un pauc con con. Pk lo crompèri? me demandaretz totes. Non, èri pas dins una crisi romantico-amorosa. Se le crompèri, es la fauta de la Marieta. L'autor del libre es Joan Miquel Oliver, e la Marieta me faguèt present d'un CD de Joan Miquel Oliver. Un artista mallorquin caluc. Malloquin caluc es un pleonasm, aviatz reconegut la figura d'estil.

Un extrach dau dich CD:

E lo CD m'agrada.

"òoooo, lo tipe a escrich un libre lo vau crompar!", soi una impulsiva.

En mai d'aquò, la pocheta m'agradava. Aquela pachòla de la platja amb un uèlh a la plaça del dardalhon (akò's per te ramentar que quand fas un cunilingus, Dieu te vei), a mièg camin entre Dalí e Fotoshòp... plan mai pròcha de Fotoshòp... S'i cal plan resignar, es de son epòca lo tipe. Puèi Dalí èra pas un insular. Me dison dins l'aurelheta que Fotoshòp es pas insular tanpauc, mas ai pas verificat l'infò.

Alara perqué compreni pas? E ben sai pas.
Ipotèsis:
- es en catalan insular. Non, aquò me geina pas. un còp qu'as comprés que per far la primièra persona meton pas res (ni una I, ni una O, pas res) e que sembla d'occitan medieval dich amb una patata cauda dins la boca, podètz anar far KoLanta a Eivissa (me dison dins l'aurelheta que i a pas mai de sauvatgetat a Eivissa) (me dison dins l'aurelheta que, pels franceses, me cal precisar que Eivissa es Ibiza, òc, coma la veitura).
- lo legissi d'un uèlh, en pensant a quicòm mai. Un pauc, rai.
- es de quequésiá. Oè, puslèu. Ja, un capítol sus dos, i a pas de ponctuacion. E ieu quand i a pas de ponctuacion , respiri pas. Fau d'apnèa cerebrala. E aquò's pas bon per ma santat mentala. E los capítols ponctuats, los compreni pas mai que los autres, mas al mens ai pas de faire lo Jean Michel Jarre lo Joan Marc Barr de la lectura.
Alara soi segura que volètz un extrach, un extrach, un extrach. ok ok.

Ne vos meti un qu'ai comprés, ok?

ens anam despullant i tocant els temes i llepant un poquet i, en definitiva una autèntica meravella deu minuts, i tenc allò coma una pedra i m'agafes l'escrot amb suavitat i els ous a dins, i me beses la boca ah oh, i et creco mugrons amb dents i llengua i dius què fas què fas i un dit meu lubricat ja amb fluix teu te'l pos al clítoris i per la zona, i ja després em posiciono clarament per menjar-te allò i tu amb cara d'haver-ho entès i d'espant i admirada uh ah i lo millor és que te corris no sé, i veig que m'entens i et concentres i jo vaig fent... i uah uah dius hòstia i me lleves el cap i et tombes amb la cara al coixí i l'agafes amb espasmes uterians i, sense mirar-me però amb els ulls oberts a la làmpara apagada damunt el comodí dius vull follar, com la nena diu vull aigua, i me pos damunt tu i dic "'?" i m'agafes el tema i et fas penetrar, a la tercera envestida fins a la jugular i me deus trobar molt sexi perque m'agafes el cul a dues mans i després i amb una, m'acaricies l'esquena i em beses el coll i una clavícula i anam fent per recuperar la tendresa, i és ara que veig que ha estat bona idea apagar la làmpara i que només la farola del carrer, i és molt fàcil aguantar la mirada quan se té el tema tan ben clavat i besar-te i mirar-te ara que és tan fàcil..."

e contunha... en apnèa. Quand legisses aquò en apnèa cerebrala, te dises qu'es daumatge que lo narrator siá pas ejaculator precòç...

Remarca...

 Després la vaig besar i vaig anar a pixar. No pareixia que res pogués evitar que dormíssim junts aquell dia i ja al seu hotel un llitet de matrimoni molt petit molt mono, amb el capçal de fusta pintat estil antic verd i daurat així mig gastat. Va anar al lavabo a llevar-se les katiusques i després el vestit. Duia un..., no sé, seria com un body però amb faldeta tot transparent, jo anava mig bolinga també i vaig pensar si no estaria en plenes condicions sexuals, però buah, aquelles mames grosses, rodones, fortes com una pedra i aquells mugrons amples, flonjos i tan a prop de les clavícules, i ens vàrem ficar al llit i quina alegria. Després de cinc minuts vaig veure que ella volia follar ja i vaig pensar, bueno, i l'hi vaig ficar. Vaig estar empenyent deu minuts bons, després per darrer als miralls de les portes d'un armari empotrat veia de perfil aquells melonots perfectes i quina passada, després ella damunt, després jo una altra vegada i quan ja me començava a repetir me vaig concentrar i me vaig córrer. Me vaig tombar al llit i me va dir que ella no havia acabat, joder, vaig pensar, hauré errat l'angle perquè la veritat és que he estat mitja hora follant com un campió. Havia fet el que se suposa que s'ha de fer, no? O igual només vint minuts, o deu. Me vaig fer una mica el loco i li vaig demanar si volia que me quedàs, ella va contestar amb la més previsible de totes les respostes, que el que volgués, naturalment, i me vaig vestir. Després quan ja sortia per la porta va dir, no quedes?

Classic....

Vertat, los passatges de cuol los compreni mai que los autres (vai-te'n saber perqué...)... e sovent, risi, pendent la lectura, alara, e mai comprenguèsse pas tot, contunhi.

Deman-que n'i a pro per uèi, vos metrai un tèxt del libre que me faguèt plan rire.

Podètz anar faire un torn sul Myspace de Joan Miquel Oliver, i podretz escotar un extrach legit de El Misteri de l'amor e quauques cançons :)