dissabte, 15 d’octubre del 2011

Un blòg vos manca e tot es despoblat

Dimars de matin, quand me levèri, faguèri coma cada matin, geekassa que soi, agachèri lo corrièr electronic : mon adreiça personala, mon adreiça professionala, mon adreiça del blòg, Facebook, las estadisticas del blòg, lo blòg per veire çò qu'an escrich los autres, VDM e Midi Libre.

E dins mon adreiça del blòg, te vesi un e-mail que l'expeditor es « blogger » e lo subjècte « avèm suprimit ton blòg ». « LÒL » que me diguèri, la coneissèm la manòbra dels piratas d'internet : « se tornas pas metre sul pic ton mot de passa, tot serà suprimit ». Levat que dins l'email, i aviá pas de demandas de mot de passa ni de carta blava. 
Verificacion sul blòg : i èra pas mai. Suprimit.

Vuèg.

Perque se quauqu'un deu suprimir aquel blòg, aquò's ieu. Benlèu un jorn, akò me petarà e o farai mas serà MA decision. Los uèlhs plens de lagremas, cliquèri per veire de qué n'èra. 
Una error. Error qu'ai de mal de comprene, mas rai.

Seguissi las indicas per mostrar al Sénher Google que non, soi pas un robòt programat per un missant pirata de l'internet per raubar lo mond. 
E tot aquò, o fasiái amb las cervèlas que pedalavan.

Me torna la convèrsa corta mas intensa qu'aguèri amb un escrivan a Rodés. Lo tipe me felicitava per lo blòg, ieu me sentissiái colhona, sabiái pas tròp qué dire a despart de granmercejar... E me demandava perqué publicavi pas. E aquí, del naut de ma fiertat Tecnologia Informacion e Comunicacion, li respondèri « Mas publiqui ja ! Lo blòg es un supòrt, diferent del libre rai, mas es un supòrt de publicacion !» e de li donar mai d'arguments : a gratis, liure servici pels autres e que permet l'interactivitat amb los legeires. Oè, ieu, quand crosi Sergi Javaloyès (o Javayolès, sabi pas jamai), parlam de mon blòg. D'unas lengas de pelha dison que me passèt la pomada per qu'anèsse veire son espectacle amb Walt Tisnèr que i aviá just aprèp.

Es MON argument quand de mond me dison de publicar : « es ja publicat: lo blòg ». Argument que permet de copar cort a la convèrsa e de parlar de quicòm mai perque non, vòli pas escriure un libre mai gròs que mos mini pòsts, non, vòli pas publicar una part del blòg. Çò qu'es sul blòg es un contengut per blòg, en linha, de consultar quand siás al trabalh e que t'emmèrdas, quand siás a ton ostal  o quand siás a rabalar sus internet, e vòli pas que passe sus un supòrt papièr (per quand serai mòrta : vòli PAS que lo contengut d'aquel blòg siá estampat per publicacion). Autant la mediocritat o la leugieretat passan sus internet, autant passan pas brica sul supòrt papièr. Avètz pas de que prene d'unas darrièras publicacions made in IEO per o comprovar se me cresètz pas : es pas perque pòs escriure quatre linhas seguidas, que tos amics te dison « oà, siás tròp bon(a) » e que l'IEO te publica, que ton libre serà de qualitat.

Mas dimars, quand te veguèri mon òbra – oè, vòli pas publicar mas me la peti grèu de capitar de téner aquel blòg dempuèi tant de temps- engolida dins lo trauc negre de Ciberland, ne plorèri un moment.

Puèi, prenguèri aquò amb filosofia : rai, se me lo tornan pas lo blòg, es lo moment de virar pagina, de passar a quicòm mai. E me preniái a fantasmar, que dins d'unas annadas, i auriá una legenda urbana sus ieu « dison qu'escriviá un blòg que fasiá pantaissar tot l'occitanisme ont contava sa vida sexuala ».

Mas, dos jorns aprèp, mon pichòt espaci d'expression escricha me mancava. Ai pas gaire lo temps d'aquesta passa que soi aclapada de trabalh mas es justament quand lo blòg existissiá pas mai que voliái dire al mond entièr çò que pensavi.

Entre temps, pensèri a cambiar de botiga : de me crompar un nom de domeni, un espaci sus un serveire professional e me far mon blòg a ieu complètament independent de quina plataforma que siá.

Puèi, vegèri los messatges de sosten dels uns e dels autres : los emails, los SMS, Facebook, lo messatge de desesper d'Aura, lo pòst del Joan deu Peiroton, reporter sauvaire de l'occitanisme, lo pòst nº1 de La Rapieta, lo pòst de l'Òmi de la Fotografia, lo pòst de la Fadarela que comunica per imatges ara, lo pòst del Cercaval, lo pòst nº2 que me faguèt pissar de rire de la Rapieta, espèri que doblidi pas degun. Mercé a totes!! Me trachèri que i aviá al mens quinze personas de pertocadas per la desaparicion del blòg.

Fàcia a aquela emocion provocada per la mòrt del blòg, daissèri tombar l'idèa de ne far un autre de blòg, se cal saber arrestar. Decidiguèri doncas de demorar una legenda tuada al mitan de sa glòria, seriái lo James Dean de la blogosfèra occitana.





Mas Google n'a decidit autrament e soi tornada !!!!!


12 comentaris:

  1. Estic molta contenta que podem llegir el blog de la Mela de nou!!! Tinc problemes amb gmail, els comentaris després el meu comentari no arriven però no puc fer res. No sé com s'escriu una queixa. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. a quand wordpress?

    ResponElimina
  3. Entre los mails recebuts, n'i a un del Monta Mametas http://monta-mametas.blogspot.com/ que lo vos meti, perque lo Monta Mametas es tròp fòrt, ne soi fan fan fan :
    "
    Òu Mela,
    despacha-te de petaçar tos embolhs amb Gogòl-que-descocona que ma vida sens
    tu es un infèrn coma per de miliassadas de legeires melano-dependents! Sèm
    en manca.
    As deguda escriure una conariá de las bèlas per èstre censurada. Capelada,
    respècte total, ensagi mas pecaire ai pas ton talent, i ai pas encara
    capitat.
    Çò positiu es que sabèm qu'a cò de Gogòl legisson l'occitan, te fa un polit
    consolamentum non?
    Almens que i agèsse quauque ganèl dins tos fans per portar lo paquet ont èra
    pas esperat.
    Coratge dins aquela espròva"

    ResponElimina
  4. Javayolès,marrida adaptacion franco-occitana de Javayoles, adaptacion valenciana de Jabayolas, nom d'un borg aragonés deu costat de Teruel. E es pas Sergi, es Sèrgi. D'aquí l'ipotèsi que Javaloyès vòl dire Pontoise, mas aquò es pas segur. Welcome back, darling!

    ResponElimina
  5. Es pas Javayolés, es javaloyés, marrida adaptacion franco-occitana de Javaloyes, adaptacion valenciana de Jabaloyas, nom d'un borg aragonés del costat de Teruel. E non, Jabaloyas vòl pas dire Pontoise, N'impòrta qué. Me vau plànher a Google.

    ResponElimina
  6. En tot cas, Jabaloyas (85 poblants) es conegut per sas broissas qui cavalcan sus d'escobas en davalar dempuèi lo cim del pic Jabalon, o Javalon, que domina lo borg. La legenda conta qu'una d'aquestas broissas jabaloyanas se faguèt biarnesa en causa del nòstre Sèrgi. Un jorn, li diguèt: Se m'aimas pas, te'n balançi un, mas al moment d'acabar sa frasa, un tron tarrible faguèt tremolar lo parçan e degun ausiguèt pas la fin de la frasa, e lo poble, impressionat per l'escena epica, balhèt lo nom de Ten- Balansun al vilatge, ara Balansun (because one is enough).

    ResponElimina
  7. Ouffff ! Èra tristona la blogosfèra shens tu !
    Pensi pas qu'i aja un aute blòg au monde on se posqui légir una digression atau sus un escrivan biarnés de lenga occitana director d'un institut regionau e gessit de la comunautat tornada d'Africa del Nòrd. Es ponchut !

    ResponElimina
  8. Bon retorn dins lo mond dels sòmis ! Te mandèri un corrièl que l'as pas degut recebre, fa pas res : anam sortir l'aniseta del frigò !

    ResponElimina
  9. Mirelha : Mercés! Non, ai pas recebut de corrièr tieu. REspondèri a totes los que me demandèron de qué se passava.
    Melablanquetofre, sona pas tan plan, non?


    Òmi: mercéees :) Espèra, Java legís mon blòg e me'n parla. Caliá ben plaçar l'eveniment a un moment :D


    JdP: crentavi que la lexicografia t'aguèsse fach perdre lo sens de l'umor mas non. of! La bruèisha, es pas una qu'a un blòg en franchimand e qu'imita la cabra qu'a besonh del boc?

    Merike: mercés!

    Pomponeta: jamai de la vida, tròp complicat, ai pas mon c2i.

    ResponElimina
  10. I a una cançon : «Rosalie, elle est partie… »

    Ne pòdes far una amb Melania

    Melania èra partida
    Se la rescontras
    Diga li que torne !

    coneissi pas que lo repic
    Doas possibilitats o mai :

    Ton darrièr blog emplega los mots : apero, cagar, beure, bòça, figa…

    Manifestament, tot aquò es escatologic ; un encoratjmaent a beure dins los comuns, o de publicitat clandestina per las becendas alccolizadas… o una manca de gost complèt : an pas jamai vist una figa beure un apero

    Las maquinas nòtan pas que los mots e, com ton blòg es pas interdit als mens de 18 ans…

    La segonda rason me sembla mai grèva : pedofilia e racisme amb : Lo blòg dels pichons

    e los títols dels blògs ajudan pas :
    granhòta : qu'es aquela petita grana ?
    la bediga : parlas de curats…
    bouriqueto : bouri s'escriu "qui" en Tajikistan… veses ?
    basanet : tipe qu'a una color de pèl diferenta… siás contra la diversitat culturala

    M'arresti que es a se demandar çò qu'as fach per o tornar aver ton blòg !

    Per acabar, vaquí çò qu'arribèt a David Grosclaude quand èra director de L Stmna e que ancèt la revista Papagai.
    Foguèt convocat pels servicis prefectorals que ne volián saber mai sus aquela revista "Papà gai"

    Mèfi donc ! los gendarmas de la Tela te velhan

    Content de de tornar legir pr'aquò

    ResponElimina
  11. A mèrda, broisha no's ditz pas broissa, es brueissa...puta de dialècte! Be nse'n sortiram pas jamés! Aquò rai. Òc, qu'a un blòg qui franchimandeja. Que sap escríver, la beròia. Pecat que n'ac hè pas en biarnés, lo plaser que'n seré doble.

    L'imitacion de la craba? Ah non, que deves confóner ;-)...

    ResponElimina
  12. A totun, qu'èi oblidat d' i hicar las meas referéncias bibliograficas. qu'ei ua vergonha, aquò. Bon, aquiu que las avetz:
    http://jms32.eresmas.net/Leyendas/leyen02/leye0201.html

    ResponElimina

Mercé :)