Lectura ivernenca : Vida i Miracles de n'Aineta dels Matalassos

Vida i Miracles de n'Aineta dels Matalassos d'Antoni Mus, me'n faguèron present lo Pèire de la Sauma e la Marieta. Malhòrca power! 

E de malhorquin, ne mangèri a la lectura del libre! M'avián prevenguda que benlèu seriá pas de bon comprene. Doncas, quand lo comencèri, èri un pauc freja : "comprendràs pas res", " te farà cagar". Mas coma ai de principis a la con que quand me fan present d'un libre, lo legissi, e ben lo dubriguèri, sautèri lo prològ de trenta-cinc paginas (òm se'n caga dels prològs!) e comencèri amb aquò :

"... i s'aturà, en sec, de plorar, que ja n'hi havia prou i redeprou amb tres dies, tres nits i una matinada i mitja de llagrimejar sense parar ni per un necessari.
Plantant-se davant el mirall de damunt el canterano i veient que el plor l'havia posada més lletja que un dimoni, inflats els ulls com odres, arregussades i embullades les pipelles, més vermells que una tomàtiga els aranells del nas i estufats i flonjos els llavis, pensà, esglaiada contemplant tal visió, que, hala, ja n'hi havia prou i redeprou amb tres dies, tres nits i una matinada i mitja de llagrimejar sense parar ni per un necessari. Que, hala, ja estava bé, no volia plorar més, ja havia plorat tot quant li tocava, i més, ploriquejar per la mort de son pare i sa mare.
I s'aturà, en sec, de plorar.
Em voleu dir què componia, què arranjava, què aclaria, què regulava, què desenterbolia, què escatia, què endreçava amb tanta plorameca?
Res.
Fotre's.
Per altra banda, queixar-se, plànyer-se, doldre's, clamar, per a què li servia?
Per a res.
Per fotre's.
Pare i mare eren morts i ben morts, enterrats i ben enterrats, pudint, segur, ja, i ni llàgrimes ni sanglots ni crits ni llamentacions ni alls ni cebes no els farien tornar a la vida : en ésser davall terra s'hi és i no se'n surt.
I digues-me, oh mirall-mirallet, pot haver-hi, onsevulla, qualque al·lota més lletja que jo ara?
El mirall de damunt el canterano va respondre amb veu de fadrina vella, la de la seva antiga proprietària, que morí verge i màrtir de sa pròpia virginitat, puix que sempre va anar molt forta, però mai no es casà i , conseqüentment, mai no es deixà desvirgar : "Si no t'atures de plorar, no; enlloc no hi haurà al·lota més lletja que tu: fas oi, filleta! I això és espantós, neboda, creu-me a mi, que per mor de la meva lletjor -oi! vaig morir amb un endarrer que encara ara, esperit en vida a l'expectativa d'entrar a un lloc o altre, infern, cel purgatori o, per collona, llimbs, el duc dedins, l'endarrer, dic, amb una coïtja que me té fora-corda!"
I s'aturà, en sec, de plorar.
Déu vos tengui a la Glòria, mon pare i mumare, i al cel ens vegem tots plegats."

Vos conti pas la seguida de l'istòria, es d'un grotesc que me faguèt plan rire!
Vida i Miracles de n'Aineta dels Matalassos es un libre de novèlas que la primièra, ne venètz de legir la debuta. Vertat es que se cal acostumar a l'estil, a la sintaxi, al parlar malhorquin mas me regalèri e comprenguèri tot ( puèi de tot biais quand compreni pas, m'o inventi!)
Las novèlas son separadas per de scenòtas dialogadas, de "jòcs", que venon ponctuar tot aquò.

Un libre chucós!!!


Mercés la Marieta e lo Pèire de la Sauma!