dijous, 1 de novembre del 2012

Seguida e fin de cossí manquèri morir de freg

Dimenge, manquèri morir de freg. Tot lo mond se'n caga mas ieu èri amb quatre tricòts, tres caucetas, los gants e lo plumon sul cap, en mòde igloo. E romegavi grèu. Podiái pas solament plorar que las lagremas se me congelavan sus las gautas!

A mon ostal chicaguenc, ai lo caufatge central, de gas, amb de radiadors dins cada membre de l'ostal. 
E l'estiu, quand o volguèri tot destapissar (ieu e mas idèas...), me calguèt desmontar los radiadors per levar la tapissariá afrosa que i aviá darrièr. Los caufatges son mai vièlhs que ieu, son de fonda e pesan un ase mòrt. Lumbago actitud. Per los levar, los cal desbrancar. 
Per los endecats de la vida coma ieu, vos expliqui lo principi del caufatge central : es un circuit d'aiga que passa per de tudèls e que passa al dintre dels radiadors, l'aiga se passeja : va d'un radiador a l'autre sens doblidar de passar per la caudièra, se passa pas per la caudièra, serà pas cauda, segur. Es lo principi de la caudièra : te caufa l'aiga que aprèp anarà dins tot l'ostal. Doncas quand desmontas los radiadors en fonda per destapissar darrièr perque siás una maniaca psicorigida, te los cal desbrancar dels tudèls d'arribada e sortida d'aiga, te los cal joslevar, es aquí, te cal aver Hulk dins tos amics intims, que son pesucs perque son de fonda e en mai d'aquò son plen d'aiga que pas degun t'o aviá explicat que sus la caudièra i a un boton "vidange" que o vuèja tot. Rai. 
Doncas, al mes d'agost, vuegèri tot aquò, tornèri tot aquò a sa plaça, e fai tirar Marius. E tot de long, ma maire que legissiá lo MidiLibre mentre son amorós e ieu eriam a trabalhar, nos disiá "ieu o sabi far, i a lo meteis sistèma en cò de la Mamet". E de me far la leiçon "te cal purgar, te cal levar l'aire, sequenon caufarà pas plan". E d'afortir mai : "ieu o sabi far, i a lo meteis sistèma en cò de la Mamet". Un jorn o vos explicarai mai en detalh, ma maire dins la vida, en mai de legeira fisèla de Midilibre, es inspector de las òbras acabadas. 
Dimenge, en tota logica, li telefonèri a ma maire :
-Alò mamà? Marcha pas la caudièra, cossí fau? 
- E ben aluca-la.
- Ben òc mas marcha pas.
- A ben sabi pas. La de la mamet es tota electronica. 
E aquí bramèri genre "nos emmerdères tot l'estiu a nos dire que en cò de la mamet es parièr, e que tu o sabes tot, e ara o sabes pas?!?!?! Mas aviás pas que de te calar mentre eriam a los levar aqueles radiadors de mèrda!!!"
Per me calmar, sortiguèt son joker "aspasquededemandaratonvesin,ilestcharmantcethomme", de dire d'un buf, en una sillaba, sens respirar. Çò que me faguèt bramar mai, que lo vesin es pas a mon servici e tant que bicam pas ensem, li pòdi pas tot demandar aital.


Aviái cramat la carta "mamà". 

Me demoravan las cartas "petaça-te soleta", "lo vesin", "morir de freg", "lo caufagista".
Prenguèri la primièra carta. Anèri al mini-supermercat tot nòu qu'aviá dubèrt la velha, dubèrt cada jorn, mai que mai lo dimenge. Crompèri de luquetas. Que n'aviái solament pas de luquetas dins aquel ostal. E amb una sola luqueta dels quatre paquets crompats, capitèri d'aver una flama dins ma caudièra.
A ben èri contenta ten!

Mas aquò caufava pas.

Prenguèri la tresena carta "vida de mèrda, vau morir de freg", perque la quatrena carta, un dimenge, còsta tròp car, tot en me dire ma devisa de procrastinaira optimista "deman, farà jorn".
Diluns. Fin finala, prenguèri la carta "vesin" qu'es mens cara que la carta SOS caufagista.
- Alò lo vesin? Es Melania. Anatz plan?
- Òc (un "òc" genre "de qué li arriba encara?")
- Per asard, la sauriatz pas faire foncionar ma caudièra?
Lo tipe s'escacalassèt, diguèt "acabi mon cafè e arribi".

L'aimi.

Aquel tipe es un gentleman coma ne fan pas mai. 

Las doas minutas per acabar son cafè me bastèron pas per faire de bandieròlas "Vesin, t'aimi", ni per cargar mon vestit de pompomgirl per li faire una coregrafia "I can't stop loving you". De tot biais, tan melhor, qu'èri pas despilada, nimai dochada (mèrda ,fasiá freg! M'anavi pas dochar dins aquela sala de banh ont fasiá - 48º!!!! ). Puèi, compren pas l'anglés lo tipe.
Comença de me tocar la caudièra (òc, pas que la caudièra), de dire que tot sembla normal. 
- Pòdi agachar los radiadors?
- Segur, podètz agachar tot çò que volètz! (compren pas las indirèctas aquel con)

E aquí, demòra perplèxe e tròba lo problèma : quò's la fauta de mon desmontatge estival. Cal tornar botar en marcha lo circuit e aquò, val mai o far far per un professional, que el o a agut sabut, mas ara n'es pas segur, e vòl pas faire una conariá. A ben ok, telefonarai a un professional deman. Òc, val mai.
Charram un moment.
Se'n tòrna a son ostal e lo granmercegi tant e mai.

E vaquí qu'arriba lo Gentleman de las Vacanças que li agradava pas gaire l'idèa que faguèsse freg a mon ostal. 
Arriba, agacha la caudièra amb son aire colhon.
"De qu'es aqueste boton?" e sens esperar la responsa, apuèja dessús.
Ò 'fant, èra lo boton d'Hiroshima, l'explosion, lo fuòc, lo despegatge de la caudièra. 


Doas minutas aprèp, fasiá 20ºC dins totes los membres de l'ostal. 


Lo primièr que fa una remarca desagradiva sus mon incapacitat a apuejar sus un interruptor plaçat a cinc centimètres de la caudièra es fòrabandit dau blòg. 






4 comentaris:

  1. ièu tanben ai fach venir... lo caufagista per l' alucar. me disi que cal pas far de bestièsas entre l' electronica e la fonda.

    urosament que sès encara gentlemanimanta!!

    ResponElimina
  2. Melania, tu me fas morir de rir. Sur lo costat, i avia una icona per una musica : los de l'ouzo ! ieu, qu'aimi plan la Grecia me precipiti sur google per querre dos renseinhaments sur lo grope : nonmas daus Biarnes !

    ResponElimina
  3. Alara, me calhi, que vòli pas èsser fòrabandida d'aquel blòg ! Pasmens, o pensi fòrt !!!

    ResponElimina
  4. Un adieu del païs de Besièrs.De caudièira ,n'ai pas pús, l'ai cambiada per una pompa de calor , màs te disi que per l'engimbrar m'a calgut sortir lo quasernet qu'es puslèu un quasernàs e entamenar mon cors annal de"consi apiejar sul boton que cal".

    ResponElimina

Mercé :)