dimarts, 23 de febrer del 2016

Tròç de vida 011

Los prenes al centre del mond.
Son dos. 
Son italians. 
Mas aquò o sabiás ja.  
"Giovanni", te daissava pas cap dobte. 

Davalan d'un 4x4 enormàs, flame nòu. 
Per montar dins una Kangoo fièra de sos dètz ans. 
Lo 4x4 nos daissa passar per endralhar la rota de Girona.

N'i a un que parla, lo de davant e un autre, darrièr, qu'agacha son telefonet. 
Parla francés amb un accent occitan plan marcat. Mai que mai las nasalas. A l'accent de son país tanben, qu'es arribat fa quauques annadas en França, aviá ja 30 ans.

An un look de mafioses napolitans, mas totes los italians de mai de 15 ans an un look de mafiós napolitan. 

Partits de Nàpols per fugir la pauretat, "sèm coma Grècia, ara".
Aprèp aver trabalhat coma de calucs, tot lo contrari de çò que pòt pensar un italian del Nòrd d'un napolitan, an montat son entrepresa d'impòrt-expòrt de produches italians en França, amb d'exclusivitat, de qualitat bona e de preses basses. 
Te dison que cèrcan qualqu'un sus Besièrs, un comercial, per vendre e que ganharà plan d'argent. 
Son de self-made men. A Capital, sus la 6, te mòstran de franceses sens estudis e sens saber escriure  partits far fortuna en America e aquí, te trachas que França es l'America dels italians. T'o dison pas aquò a la television.
Comprenes ben qu'as pas las meteissas valors. Tu l'argent, te'n cagas. Rai, lo capitalisme, es pas mon biais. 
Fa pas res, es simpatic lo charraire. Quand pausi de questions a lo de darrièr, respond a sa plaça. Es patologic aquò, non?

Los daissi davant la pòrta del Terminal de l'aeropòrt. Soi plan en avança, ai lo temps d'anar metre de gasolina per lo retorn, d'anar daissar l'autò al parking low cost, ai lo temps de prene lo temps. 

L'aeropòrt gironin es pichonet, los vesi ataulats a la cafeteria ont m'asseti per picar aqueste tèxt.
Los agachi de coa d'uèlh. 
Lor vòl per Pisa, son a embarcar. 
Bolègan pas. 
Son dels mieus: se lèvan al darrièr moment. Perqué far la coa pendent un quart d'ora? 
Lor vòl per Pisa, es la darrièra crida. 
Bolègan pas.
Son dels mieus, espèran lo darrièr darrièr moment.
De tot biais, s'espèras pas dedins, espèras defòra.
Lor vòl per Pisa, fa un brieu qu'es la darrièra crida. 
Bolègan pas. 
Manqui de me levar per lor dire "è, garris, sabi que fa doas oras qu'esperatz, mas seriá colhon de mancar l'avion". O fau pas. Son grands.
Lor vòl per Pisa, es tancat.
An mancat l'avion.
"Los cons" me disi.

Puèi los vesi pas mai.
Espèri un pataquès, ausir de brams italians "mas eriam aquí, daissatz-nos passar! Volèm pas mancar l'avion".
Mas non.

Son tornats a la taula.
Lo vòl per l'Alguer, lo mieu, son a embarcar. 
Se lèvan. 
Son pas mos coveituraires.

Totes los italians semblan de mafioses napolitans. 

Es la darrièra crida per lo vòl per l'Alguer. 
Seriá colhon de lo mancar per una istòria de blòg.

1 comentari:

Mercé :)