divendres, 5 de febrer del 2016

Tròç de vida 003


Los preni totes tres a quatre oras del matin davant la gara de Besièrs.
Es plan d'ora aquò.
Sortisson d'una auto vèrda e cargan las sacas grossassas dins ma mala.
La dròlla mai granda se potoneja tant e mai amb son tipe, lo de l'autò vèrda.
Va plan, lo tornaràs veire ton Don Juan !
S'asseta a costat de ieu dins l'auto, es confla, sembla que plora.
La joinessa, l'amor, tot aquò.
La dròlla simpatica qu'aviái aguda al telefòn e lo dròlle qu'aviá reservat pels tres se son assetats darrièr. Daumatge, los charraires son darrièr e a costat m'empegui la malurosa que passarà son temps a mandar de sms a l'hidalgo demorat a Besièrs.
Fin finala, la compreni, se deu far de lagui qu'apreni que se'n van a las Filipinas e en Tailàndia per dos meses. Un viatge dels bèls.
Loin des yeux, loin du cœur. Ojos que no ven, corazón que no siente.
De qué van fotre a las Filipinas o en Tailàndia de joves ? Quand son de vièlhs sabes qu'es per empifrar de drolletas, mas aqueles ?
La charraira, la simpatica, m'explica que sa maire es d'ailà, que va veire la familha e que dins las maletas a de vestits e de chocolat. Perque de chocolat ailà, n'an pas. E ben ieu i anarai pas jamai alai. Filipinas : escampat de ma tièra dels luòcs de visitar. (rai, i figurava pas...). Lor pòrta de vestits tanben perque alai son paures paures. Parlam de sa maire, que rescontrèt lo paire ailà e venguèt puèi aquí, l'adaptacion, l'imigracion, tot aquò. Es simpatica. Fa de fautas en francés, mas fa pas res. A l'innocéncia dels 20 ans, l'estrambòrd de partir en viatge e la generositat de la que se'n va dins un país paure. L'aimi plan aquela.
L'autra es amb son telefonet.
Puta que soi, fau « e cossí fasètz amb l'abonament telefòn ailà ? » quand veirà lo prètz d'un sms Filipinas-França risca de ne li mandar un pauc mens a son Rodrigue de sms. 
Se de SMS mandas pas, cocuda seràs.

An l'avion a dètz oras lo ser. Lo mieu es a uèch oras lo matin. Rabalaràn per Barcelona tota la jornada, pas de problèma.
Los daissi a l'estacion de metro qu'es entre la segonda e la tresena sortida de la Ronda de Dalt, se pòdon pas perdre, es pichoneta aquesta estacion. Son sèt oras passadas. L'amorosa quinca pas, dirà pas solament adieu ni mercés. 
La simpatica me granmerceja, son amorós tanben, e me demanda se lo vau pas mancar mon avion. 
« Non, va plan ! »

Ah ah ah.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)