Los preni totes tres a quatre oras del
matin davant la gara de Besièrs.
Es plan d'ora aquò.
Es plan d'ora aquò.
Sortisson d'una auto vèrda e cargan
las sacas grossassas dins ma mala.
La dròlla mai granda se potoneja tant
e mai amb son tipe, lo de l'autò vèrda.
Va plan, lo tornaràs veire ton Don
Juan !
S'asseta a costat de ieu dins l'auto,
es confla, sembla que plora.
La joinessa, l'amor, tot aquò.
La dròlla simpatica qu'aviái aguda al
telefòn e lo dròlle qu'aviá reservat pels tres se son assetats
darrièr. Daumatge, los charraires son darrièr e a costat m'empegui
la malurosa que passarà son temps a mandar de sms a l'hidalgo
demorat a Besièrs.
Fin finala, la compreni, se deu far de
lagui qu'apreni que se'n van a las Filipinas e en Tailàndia per dos
meses. Un viatge dels bèls.
Loin des yeux, loin du cœur. Ojos
que no ven, corazón que no siente.
De qué van fotre a las Filipinas o en
Tailàndia de joves ? Quand son de vièlhs sabes qu'es per
empifrar de drolletas, mas aqueles ?
La charraira, la simpatica, m'explica
que sa maire es d'ailà, que va veire la familha e que dins las
maletas a de vestits e de chocolat. Perque de chocolat ailà, n'an
pas. E ben ieu i anarai pas jamai alai. Filipinas : escampat de
ma tièra dels luòcs de visitar. (rai, i figurava pas...). Lor pòrta
de vestits tanben perque alai son paures paures. Parlam de sa maire,
que rescontrèt lo paire ailà e venguèt puèi aquí, l'adaptacion,
l'imigracion, tot aquò. Es simpatica. Fa de fautas en francés, mas
fa pas res. A l'innocéncia dels 20 ans, l'estrambòrd de partir en
viatge e la generositat de la que se'n va dins un país paure. L'aimi
plan aquela.
L'autra es amb son telefonet.
Puta que soi, fau « e cossí
fasètz amb l'abonament telefòn ailà ? » quand veirà lo
prètz d'un sms Filipinas-França risca de ne li mandar un pauc mens
a son Rodrigue de sms.
Se de SMS mandas pas, cocuda seràs.
An l'avion a dètz oras lo ser. Lo mieu
es a uèch oras lo matin. Rabalaràn per Barcelona tota la jornada,
pas de problèma.
Los daissi a l'estacion de metro qu'es
entre la segonda e la tresena sortida de la Ronda de Dalt, se pòdon
pas perdre, es pichoneta aquesta estacion. Son sèt oras passadas.
L'amorosa quinca pas, dirà pas solament adieu ni mercés.
La
simpatica me granmerceja, son amorós tanben, e me demanda se lo vau
pas mancar mon avion.
« Non, va plan ! »
Ah ah ah.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Mercé :)