dijous, 11 de febrer del 2016

Tròç de vida 007


A la votz plena de jòia.
La preni al giratòri de la saucissa e del donut.
Me fa far un detorn, èra pas çò marcat sus l'anóncia mas sembla tan simpatica que i vau.
Ven de l'espital.
Puèi coneis pas gaire lo Clapàs pecairòta.

La tròbi plan en forma, ne dedusissi que ven de visitar quauqu'un.
E avètz quauqu'un de malaut ?
Òc, lo pichonet.
Nascut dos meses fa, un pauc en avança, a trapat de salopariás.
L'a pas pogut portar a l'ostal encara.
E te ditz qu'es en suènhs intensius.
Suènhs intensius= grèu, te dises.
Es nascut un mes abans tèrme. Es pas tan d'ora, aquò, que ieu tanben nasquèri un mes abans l'ora e aguèri pas cap problèma.

Soritz.

Vertat, es pas grèu de nàisser abans tèrme.

Mas el a agantat una meningiti.
« çò que caliá pas ».
E te'n sortís d'autres mots marca-mal.
Mas es plena d'esper per son nenon que soritz, qu'es aquí plan viu.
Los metges sabon pas res encara de cossí evoluirà, s'aurà de sequèlas...
Mas per ara, es aquí, es viu, es un nenon normal.

Garda l'esper.

Sabi pas se crei en Dieu mas en tot cas, a la fe en aquel drolleton espitalizat.

A 25 ans, es son primièr enfant.

Degun pensa pas a aquò quand sòmia a un enfant.

Mas garda lo sorire.

L'espital li a anonciat una primièra sortida temporària, per un jorn o una dimenjada de passar a l'ostal.
Ela, aquò li fa paur, a la peta, sortir d'aquel mitan medicalizat e securisat...

Parlarem de sos trabucs de jove mamà fins a Besièrs ont la daissi davant la pòrta de son immòble luènh de tot. 

Fau un torn en autò en vila abans de dintrar a l'ostal per oblidar que la vida es una puta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Mercé :)