divendres, 12 de febrer del 2016

Aquò, o sabi pas far ! (001)

Sabi pas aver de relacions socialas quand i a mai de tres personas. 
Me convidètz pas a una fèsta, es un patiment.
Sabi pas aver una convèrsa amb quauqu'un quand i a mai de tres personas.
Doncas, vau pas jamai a las fèstas, als anniversaris, als maridatges, a totas aquelas causas socialo-festivas que lo mond se regalan d'organizar e d'i anar.
Sabi pas de qué dire quand i a mai de tres personas.

Convidatz-me quand meme, aital me sentissi aimada, e n'avèm totes de besonh, mas vendrai pas.

Sabi pas escotar la persona que me parla quand i a mai de tres personas.
Escoti TOTAS las convèrsas a l'entorn. TOTAS.
Seguissi TOT çò que se debana dins la serada alara comprenètz plan que pòdi pas parlar normalament amb quauqu'un mai.

Soi a taula amb un desenat de personas ? E ben escoti totas las convèrsas que pòdi ausir. Totas. Non, es pas de curiositat missanta, d'indiscrecion, o sai pas qué, es aital. Ara que soi granda, ai comprés que caliá pas pausar de questions perque aviái mancat quicòm per tot comprene se fau pas partida de la convèrsa, e que soi pas a costat a costat del mond, interveni pas. Del còp, es encara mai frustrant perque me manca totjorn un quiconet per o comprene tot...

Soi a un manja-drech ? E ben passarai d'un grop a un autre, agacharai totes los grops  pichons que son a charrar e sauprai pas qué contar al paure mond que me venon parlar. Mon nivèl de convèrsa sembla lo de la veirina vuèja un pauc petada sus la taula. Çò que fa que sabi que d'unas personas se pensan que soi mièg-debilona mièg-conassa. Urosament que n'i a  d'autres per lor dire "non, t'o juri, es quauqu'un de plan!" Mon dieu qu'asiri pendent una serada los innombrables "Ça va? Ça va et toi? Ben ça va...". Perqué soi pas capabla d'encadenar ? PERQUÉ?

Soi a una serada en cò d'un amic ? E ben sabi pas qué dire. Quinqui pas de la serada. Quand lo mond me parlan, respondi lo minimum. E lo brave mond que me vòlon conéisser patisson, e coma son braves insistisson e me fan tot plen de questions e ieu los interrogatòris los aimi pas, mas soi pas capabla d'aviar la convèrsa. Mon Dieu quin patiment !

E ont que siá, susvelhi lo mond e patissi: los que son a se carpinhar, los que semblan malauts, lo pichonet que sos parents lo susvelhan pas, lo qu'a tròp begut e que li cal raubar las claus...

Ara que soi granda, que vesi que los autres eles an pas de problèmas amb aquò, qu'ai comprés mon foncionament e que fau amb aquò, disi de non a las convidacions. Servís pas a res de s'emmerdar e de patir tota una serada per acabar amb una reputacion de paura filha pas brica meritada. 

I a quand meme d'excepcions, e per las excepcions, ai trobat de solucions, ahahaha! :
Primièra excepcion: las obligacions moralas o socialas. I cal anar perque la persona te suplica tant e mai, jòga sus ta fibra sentimentala "me fariá tant plaseeeeeeeeer que venguèèèèèèèssseeeees", que fas una aparicion ulhauç, lo temps de far un poton, beure un gòt de Perrier e te tirar d'ora e discretament. O alara, i cal anar perque es lo trabalh, te cal far veire... aquí la tecnica es "trobar un amic", i anar amb quauqu'un qu'aimi plan e que m'aima plan que daissarai pas de la serada, aital es aquesta persona que farà las convèrsas, farai partida d'un grop, mas aurai pas besonh de dire qué que siá, sonque capejar als prepausses de l'amic tot en escotar e susvelhar la rèsta. Finòt, non? Bon, mas cal plan causir l'amic. E subretot pas lo metre dins la confidéncia !
Segonda excepcion, la mai crudèla: lo bon manjar. Quand los que te convidan sabes que cosinan plan, quand sabes que lo menut serà requist, quand sabes que se i vas pas, mancaràs l'orgasme gastronomic de l'annada, fas una excepcion. E coma as una formacion en diplomacia nonvalidada per lo MAE, o dises "veni perque es bon e pòdi pas mancar aquò". Quand es ta maire o d'amics vertadièrs, lor dises "me'n gardas dins un tuperware e veni manjar l'endeman, ok?" E, coma son de mond que t'aiman, sabon e o acceptan.

"Non, soi plan desolada, pòdi pas venir  a ta fèsta. Mas, nos veirem a un autre moment! "

Sabi pas aver de relacions socialas quand i a mai de tres personas.


6 comentaris:

  1. Urosament que jogas d'autboi..fas l'animacion.

    ResponElimina
  2. Pòdes venir quand vòles a l'Ostal... Mas ai pas de "tuperdaquòs" ! Te caldrà mangera sus plaça.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Mela, à moi, tu peux bien le dire...Tu es dans la mélasse sentimentale. Amoureuse tu dois l'être pour écrire si bien. Ces temps ci tu te surpasses...J'aime ton humanité, ,ta poésie inattendue...Tu es en train de redonner la vie aux lettres d'oc, sclérosées par les universitaires. Quand tu écris, on oublie que tu es si sa
    vante...

    ResponElimina
  5. Olala, me reconeissi talament dins ço que dises. ^^ Venir amb qualqu'un a las fèstas o fau tamben, senon passi tot lo temps a agachar la gent en engoissar perque ai paur que me tròbe estranha e descortesa.

    ResponElimina
  6. Ten!Tombi per asard sus aquel blòg e ai l'impression de me legir ! Segura que soi pas ieu que l'a escrich aquel article ?! Entre l'associala, la detectiva privada qu'escota las conversas, lo besonh d'i anar amb un "doudou" e la connassa t'asseguri que ma pausi de questions !! Avèm pas 6 jorns de diferéncia per res ! Força ponches comuns. ...! ;-)

    ResponElimina

Mercé :)