dilluns, 8 de febrer del 2016

Tròç de vida 004


Es granda e arriba amb un sorire franc.
Es negra.
I aviá pas sa fòto e ieu m'i esperavi pas a veire una negra. Mas aquò, li disi pas.
Soi a l'esperar al parking de coveituratge de Ramonville. Lo mond l'apèlan lo parking de coveituratge mas de fach es un parking per endecats. I a mai de coveituraires aquí que non pas d'endecats. Espèri quand mème que los endecats que vòlon prene lo metro ne patisson pas tròp, me disi dins mon sicap.
Esperam dos adolescentasses qu'an reservat.

A mon atge. Es polida.
Demòra sai pas ont, trabalha encara mai luènh e se'n va rejónher son amorós a Besièrs.
Fa de ben al moral aquela femna. O sentissi.

Los dos adolescents arriban. Son simpatics. Un a un nom que sona occitan mas es lo d'un dieu de sai pas quina religion desapareguda d'America del Sud. Li disi. Un pauc de proselitisme, aquò pòt pas far de mal.

Un còp assetats totes dins l'auto, me maini que sentisson la bauca los dròlles, de la que fa rire. Rai : rison.
Me demandan se los pòdi daissar en vila. Òc, solide !
Sabiái pas que Castelnau d'Arri, lo centre, èra tan luènh de l'autorota. Nòti dins mon quasernet mental que marcarai pas mai « Castèl » dins las tapas de mos viatges.

Passam per la nacionala. La menerbesa, qu'es tan polida. Daumatge que faguèsse nuèch nos disèm. Charram tot de long. Poiriam èsser amigas.

La daissi davant la pòrta de son amorós, son uroses de se retrobar.

Me'n vau sola cap a l'ostal.





2 comentaris:

  1. Auriá pogut te pagar un còp a beure, ta beutat negra ! Me regali de te legir. Es 11 oras manca quicòm de la nuèit e torni de far manjar trufas al monde del talhièr cosina. Nos sèm regalats...

    ResponElimina
  2. Un taxi un luòc ideal per rescontrar de monde . Bona idèa!
    Alan Fabre

    ResponElimina

Mercé :)